Pacem in Terris

Stub body

(Bernabé Dalmau –CR) Si Pacem in Terris va adreçada als “homes de bona voluntat”, la conclusió ve a ser com una recomanació sobre “els cristians en la vida pública”. És una anticipació de la posició que adoptarà el Concili en parlar sobre l’Església en el món contemporani, en el seu últim document promulgat.

(Bernabé Dalmau –CR) Ja pot semblar arriscat que un papa consagri una part d’una encíclica a exposar la seva concepció de l’organització superestatal del món. S’hi veu sostingut pel progressiu magisteri dels seus predecessors, particularment de Pius XII. En aquest cas, no és innovador, però la continuïtat d’una doctrina també en confirma l’encert. La indiscutible globalització o mundialització dels nostres dies era descrita, fa cinquanta anys, en termes d’interdependència entre els comunitats polítiques, o de socialització.

(Bernabé Dalmau –CR) Aquesta tercera part de la Pacem in Terris tracta especialment del respecte de la personalitat col·lectiva dels grups socials constituïts en comunitats polítiques. Els quatre valors socials essencials (veritat, justícia, amor i llibertat), que ens van acompanyant al llarg de l’encíclica, en aquesta part són presentats com a centres d’interès.

(Bernabé Dalmau –CR) Aquí la Pacem in Terris parteix del principi que la convivència humana exigeix l’autoritat. El tema del seu origen i del seu valor té llarga trajectòria, des del Nou Testament i els Pares de l’Església fins als tractadistes escolàstics i de l’època moderna. Que cal una autoritat i que en si té un origen diví sembla fora de discussió.

(Bernabé Dalmau –CR) En el qui és subjecte del dret, li correspon també el deure d’exercir-lo i d’obtenir-lo. I en els altres, el deure correlatiu de reconèixer-lo i de respectar-lo. És l’ordre proposat per la Pacem in Terris.

(Bernabé Dalmau –CR) La Pacem in Terris explica com qualsevol plantejament cal partir de la realitat de la persona humana, que és subjecte de drets i de deures; ambdós són universals, inviolables, inalienables. La fe afegeix un plus: el de la dignitat de fills de Déu.

(Bernabé Dalmau –CR) Aquest preàmbul de la Pacem in Terris descriu la pau com a respecte a l’ordre establert per Déu, primer en l’univers i després en els éssers humans. La dignitat de la natura i de les persones humanes, amb els progressos científics que aquestes fan, mostra la grandesa del Déu creador. Hi ha, doncs, un ordre físic i un ordre moral, cridats a reflectir mútuament la seva grandesa. Però malauradament mostren una pugna estrident entre els éssers humans i entre els pobles.