Migracions

(CR/Jesuïtes) “El teu cor, com el seu, et bat en revolta i el teu desig per estendre el seu Regne és tan gran que ara són també la teva mirada, el teu parlar, el teu fer i el teu ser que infonen pau, serenitat i esperança en aquestes nits de tempesta”. Així es va descriure el tarannà evangèlic d’Àlvar Sánchez el dia en què celebrava els últims vots com a jesuïta. Va ser diumenge, a Raimat.

(Conferència Episcopal Tarraconense) Seguint la crida anual del Papa Francesc a viure la pluralitat, l’església catalana ha celebrat la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat a la catedral de Barcelona.

(Escola Pia) Alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia de Sitges investiguen, a través del seu Itinerari d’Aprenentatge, per què migren les persones?

(Fundació Pere Tarrés) “Em rebel·lo contra la tirania del codi postal, contra la idea que els drets de l’ésser humà venen determinats pel lloc on es neix.” Aquesta idea ha centrat la intervenció avui del director d’Anàlisi de Polítiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona, Gonzalo Fanjul, en el marc del 72è Fòrum Social Pere Tarrés.

(Laura Mor –CR/Alcarràs) És una dona de nervi. “Ara ja estic jubilada i treballo més que quan no ho estava”, reconeix María Dolores Cabello, Filla de Jesús. Des de Càritas parroquial d’Alcarràs acompanya els temporers que malviuen als assentaments d’Alcarràs. La gent amb qui comparteix aquesta feina puntualitza que aquesta religiosa “treballa més que qualsevol persona que coneguis”. Granadina i química de formació, va donar classes fins que va decidir deixar l’escola i dedicar-se exclusivament al món social.

(Jesuïtes) El passat dimecres 30 de maig la sala d'actes de Cristianisme i Justícia va acollir un diàleg entre l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella i el jesuïta Alberto Ares, delegat del sector social de la Companyia de Jesús a Espanya sobre la resposta que dona l'Església davant el repte de les migracions, moderat per la periodista

(Justícia i Pau) El model de consum a occident depèn en gran mesura de la provisió de recursos naturals obtinguts fora de les seves fronteres. En molts casos, les zones en què s’obtenen aquests pateixen conflictes armats o estan sota el control de règims autoritaris que afavoreixen un impacte econòmic i social negatiu entre les poblacions vinculades a aquesta activitat econòmica.