Vés al contingut

notícies relacionades

Les persones refugiades ja són aquí

(Jesuïtes) Fa dies que estem molt atents a l'arribada de les persones refugiades fixades per les quotes a Europa. Però encara no han arribat i no sembla que ho hagin de fer properament. Però hi ha una realitat realitat menys visible: les persones refugiades que ja són aquí. Cada setmana, entre 200 i 300 persones refugiades síries acostumen a arribar a la península provinents de Melilla, i entre 1500 i 2000 migrants subsaharians viuen als boscos de Nador, al Marroc, en condicions infrahumanes.

Sant Joan de Déu, 500 anys teixint complicitats

(Glòria Barrete –CR) "El papa Joan XXIII deia: 'Estem a la Terra no per custodiar un museu, sinó un jardí ple de vida i destinat a un futur gloriós'; aquest jardí avui s'anomena hospitalitat", ha afirmat el bisbe i germà de Sant Joan de Déu, José Luís Redrado, durant l'Eucaristia d'acció de gràcies que l'orde hospitalari ha celebrat aquest dilluns al vespre a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

“Volem atendre la fragilitat des de l'Hospitalitat de Joan de Déu inspirada en l'Evangeli de Jesús”

(Maite Hereu i Alba Felip –Sant Joan de Déu) Aquest mes de setembre l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu dedica l'entrevista a Manuel Lecha, Coordinador de l'Àrea Social de Cúria Provincial. Lecha parla dels serveis que l'hospitalitat té engegats i com la crisi ha tingut un impacte en la feina diària. També planteja alguns reptes per al proper quadrinenni en matèria social.

Podeu llegir l'entrevista íntegra a continuació:

"En les tradicions religioses és fonamental acollir el foraster"

(Glòria Barrete –CR) Catalunya ha estat i és, des de sempre, una terra d'acollida, un lloc de pas. A finals del segle XIX un flux migratori intern va portar gent del món rural a les ciutats; el segon flux migratori va tenir lloc a la dècada dels 60-70 en què ciutadans del conjunt d'Espanya hi van venir a treballar; la tercera onada migratòria, a finals dels 80-90 i primera dècada del segle XX, prové de ciutadans extra comunitaris; aquesta onada va portar incorporada un sistema de creences i de valors molt diferent del que era habitual a Catalunya.

"Les infermeres de la Guerra Civil van acollir tothom per igual"

(Laura Mor –CR) Pocs recursos i molta creativitat. Les infermeres que van viure la Guerra Civil a Catalunya feien d'anestesistes amb un colador, una gasa i cloroform. Vetllaven per la dignitat de malalts i ferits, i els atenien des d'un tarannà hospitalari, sense prejudicis ideològics. Així ho recull el llibre Enfermeras de guerra, coordinat per les professores Anna Ramió i Carme Torres. És l'última publicació de la col·lecció 'Hospitalidad' d'Ediciones San Juan de Dios-Campus Docent.

recull de notícies

panoràmica

Veure la fe