(Glòria Barrete CR) Fra Valentí Serra de Manresa ens rep al convent dels caputxins de Sarrià de Barcelona amb el davantal de treball posat. Ho té tot preparat per bastir un pessebre espontani, ràpid, senzill, i ple de l’esperit i els elements essencials necessaris. Catalunya Religió felicita als lectors el nou 2020 amb el caputxí i arxiver, fra Valentí Serra de Manresa, autor del llibre ‘El nostre pessebre.
(Glòria Barrete –CR) Segons la nostra tradició popular, és entorn de la festa de Sant Nicolau, el dia 6 de desembre, i de la Puríssima, el dia 8 de desembre, i sobretot a Barcelona, per la festa de Santa Llúcia, el 13 de desembre, quan es comença a muntar el pessebre familiar. Una vegada construït el pessebre, es procedeix a fer atansar, una mica cada dia, les figures de Josep i Maria vers el portal. Quan arriba el 14 de desembre, aquestes figures itinerants se substitueixen per aquelles figures del misteri que hauran de quedar-se a la cova o bé al portal.
(Ramon Bassas - CR) Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, és un pou de ciència, com saben els lectors de Catalunya Religió, d’
(Glòria Barrete –CR) Comença a ser habitual veure terrasses de ciutat convertides en horts urbans. Uns tomàquets, uns pebrots, o fins i tot maduixes pels més agosarats. Semblaria una moda, com tantes d'altres, però no. Caldria mirar dos segles enrere en alguns convents de frares caputxins de la ciutat de Barcelona per reconèixer els antecedents d'aquesta pràctica agrícola urbana.
(Glòria Barrete –CR) Aquest any es compleixen 140 anys de l’edició anual ininterrompuda del popular Calendario del Ermitaño de los Pirineos.
