(URC) La Unió de Religiosos de Catalunya ha comunicat aquest dimecres el nomenat el jesuïta Llorenç Puig com a nou secretari general d’aquest òrgan de coordinació i formació de la vida consagrada, i la salesiana Maria Rosa Olivella, com a administradora de l’URC. Tots dos per a un primer quadrienni i d’acord amb els Estatuts de l’URC.
(Laura Mor –CR) Amb il·lusió i amb els nervis de saber que diumenge serà un dia important. Així viu Francis Kyalo, de 41 anys, la festivitat de Sant Francesc d’aquest divendres 4 d’octubre. Diumenge professarà els vots simples com a frare de la comunitat de caputxins franciscans d’Arenys de Mar. I afegirà l’hàbit al somriure que sempre vesteix. Un nou germà a la família franciscana.
(URC) Els religiosos i les religioses de Catalunya han escollit aquest dimecres fra Eduard Rey nou president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). Eduard Rey és el provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears. El nou president relleva el claretià Màxim Muñoz que ha estat president de l’URC els darrers vuit anys. L’elecció és per a un període de quatre anys.
(CR) “Millor fer un documental que un llibre”. Aquesta és la idea que van tenir el caputxins per celebrar els 400 anys de presència a Arenys de Mar. I no cal parlar només de la història si el més important és el que aporten avui els frares a la vida del poble. Així neix el documental “Caputxins d’Arenys, 400 anys” que es va estrenar la setmana passada amb una projecció al mateix convent.
(Glòria Barrete –CR) El 7 de febrer de 1618, ara fa quatre-cents anys, s'iniciava la presència caputxina a Arenys de Mar. Feia tan sols vint anys que Arenys s'havia independitzat d'Arenys de Munt i el poble va demanar tenir un convent de frares que testimoniessin la seva vida.
(Laura Mor –CR/Arenys de Mar) Quan algú parla d'un projecte comunitari en termes “d'estil de vida”, genera expectativa. No hi caben els esquemes ni les programacions. Així entén l'esperit franciscà el recent elegit provincial dels caputxins Eduard Rey, que defineix el carisma que uneix els frares com “un corrent d'estimació mútua no tancat que tendeix a expandir-se”.
(CR / Caputxins) En esclatar la revolució anarquista que va acompanyar l'inici de la Guerra Civil, els frares dels convents de Catalunya es van haver de dispersar, i es van trobar, com tots els altres religiosos o capellans, sent objecte d'una autèntica cacera que va incloure registres a moltes cases particulars, amenaces a parents dels frares, delacions, etc... Alguns d'ells foren assassinats en grup, la majoria sols.
