“A Ítaca creiem que per sortir del forat cal saber que algú t'espera”
(Laura Mor –CR) Avui seran tres més a dinar. Ja viuen en un altre pis de la Fundació Acollida i Esperança, de forma més autònoma, però tornen a Ítaca perquè s'hi “senten com a casa”. És una situació habitual en un projecte que celebra vint-i-cinc anys de trajectòria al barri Gòtic de Barcelona i que es manté fidel als orígens: l'atenció als més vulnerables.
