Vés al contingut

notícies relacionades

La Moreneta més amagada

(Víctor Rodríguez –CR) A Sant Quirze de Besora hi ha un indret que, amb paraules de Maragall a la Fageda d’en Jordà, pot qualificar-se de “verd i profund”. Un lloc que guarda un petit joiell tan desconegut com únic. Ens referim a la Capella de Montserrat de l’antiga fàbrica tèxtil Guixà, probablement una de les capelles dedicades a la Verge Bruna més insòlites i amagades del país.

El museu del pare Blanquet

(Víctor Rodríguez –CR) Barcelona és una ciutat que ha estat escollida per institucions i empreses d’arreu del món per acollir seus d’iniciatives i projectes internacionals. I és que malgrat tot, centres de recerca, certàmens empresarials o mecenatges culturals han volgut establir-se a la Ciutat Comtal els darrers anys. Covid a part, és una ciutat de moda, turística, cosmopolita i oberta tant al mar com a les noves tendències. El Mobile World Congress n’és un exemple entre molts.

“Els pobles catalans tenen devoció a Maria des de fa segles”

(Claret) Per què la Mare de Déu de les claus de la catedral de Barcelona porta unes claus? On es venerava la santa sandàlia de la Mare de Déu? Aquestes i moltes altres son les tradicions que s’han pogut escoltar a la presentació del llibre 365 dies amb Maria editat per l’Editorial Claret realitzada dilluns 21 de desembre. La presentació s’ha pogut seguir per streaming i es pot recuperar a YouTube.

Qui no estima la Mare de Déu de Passanant?

(Laura Mor –CR/Passanant) El vot de poble és un signe religiós i d'identitat. Arrela les persones al territori. En aquest petit indret de la Conca de Barberà, el ritme el marca l'agricultura de secà. I la fe s'alimenta de tradicions també molt pausades. Parlem de Passanant i de la festa de la Mare de Déu.

Hem recollit en vídeo aquesta singular celebració. Un espai conquerit i preservat pels veïns. La cobla acompanya la processó, l'orgue fa la missa solemne, hi ha sardanes i venda de records en favor, és clar, de les obres de restauració del Santuari de la Mare de Déu.

La Mare de Déu de Núria i Sant Gil

(Valentí Serra –Caputxins) El religiós dominic Fra Narcís Camós, en la seva obra Jardín de Maria, que fou estampada a la ciutat de Girona l’any 1772, explica que, a la Vall de Núria, “hay una Capilla que mira a Oriente, que se edificó el año 1615 al lado de la cueva de la Santa Imagen, y tiene un altar con un cuadro de la Virgen en que están pintados San Gil Amadeo y algunos pastores, con la cruz, olla y campana que en dicho lugar hallaron […] Esta Imagen la dejó en aquel lugar es

“Queralt té molta potència per a la gent de Berga”

(Laura Mor –CR) “Em costa més adreçar una pregària a Déu. Quan em cou alguna cosa per dins el més normal és pregar a la Mare de Déu de Queralt”. Així explica Jordi Garra com ell i tants altres berguedans confien de forma molt particular en la seva marededéu trobada. Falten poques setmanes per les festes del centenari de la coronació d'aquesta insígnia i el Santuari de Queralt i la ciutat de Berga ultimen preparatius.

recull de notícies

Veure la fe