Catalunya i Religió

(CR) "És important per qualsevol Estat tenir unes bones relacions amb el Vaticà". Des d'aquest punt de partida Jordi Turull, president durant la legislatura que ara acaba del grup parlamentari de Convergència i d'Unió, afirma que Catalunya haurà de mantenir acords amb la Santa Seu. "Volem tenir bones relacions amb el Vaticà", assegura, i diu que la voluntat "és poder executar els Acords, parlar-ne, i negociar, directament des de Catalunya".

(CR) La portaveu del grup parlamentari de Ciutadans i regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, demana als musulmans que viuen a Catalunya que "el mateix respecte que ells demanen per les seves tradicions, nosaltres l'hem de demanar per a les nostres". Assegura que "hem de ser molt exigents a l'hora de respectar el compliment de les nostres lleis, de les nostres normes i de la convivència. Tot aquell qui es vulgui refugiar en la pràctica d'una religió per incomplir les nostres normes, se l'ha de tallar".

(CR) La coordinadora nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Dolors Camats, aposta per "conèixer, explicar, donar dades, trencar amb prejudicis" per assegurar la convivència amb les noves religions. Cal "combatre clarament aquesta gent que fa política de l'estigma, del prejudici i de l'etiqueta, i n'intenta treure conclusions des del racisme, la islamofòbia i la xenofòbia", assegura. I demana que "no parlem a base de tòpics" o "de percepcions d'allò que tenim més a prop".

(CR) La presidenta del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, no vol parlar "d'una Església catalana diferenciada d'una Església espanyola, ni diferenciada de cap altra Església". I lamenta que es pugui "arribar a situacions en les quals un plantejament d'un nacionalisme independentista sigui excloent, que és contrari als meus principis catòlics". La líder del PPC assegura que amb el que creu "és en el respecte i en l'estimació al meu germà" i "en una convivència en què tothom s'ha d'incloure".

(CR) El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, reconeix l'important paper que "l'Església catalana ha tingut per sort de Catalunya en la preservació de la llengua i de la cultura, amb la complicitat durant la llarga nit de la dictadura o amb el sorgiment de molts fenòmens associatius". Per això, assegura que "tot i que jo ara no em considero membre de l'Església catòlica, tampoc la considero una cosa aliena al meu país; en absolut".

(CR) Durant la primavera del 2015 CatalunyaReligió.cat i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna ha enregistrat un cicle d'entrevistes als líders polítics catalans. "Catalunya i Religió" recull les posicions dels principals grups parlamentaris catalans sobre els temes religiosos que tenen dimensió pública i que afecten a les administracions. La laïcitat i l'aconfessionalitat, les relacions amb l'Església catòlica, els valors i la solidaritat, la convivència o l'acollida de noves religions com l'Islam, són alguns dels temes de conversa.