(Glòria Barrete –CR)Molt s'ha escrit i documentat sobre el vincle entre Església i dictadura franquista, però molt menys anàlisi s'ha fet sobre el paper de bona part de l'Església catalana que va lluitar contra la dictadura i contra la repressió. Després del documental 'Santuaris de l'antifranquisme', que posava el focus en l'Església de Barcelona, s'estrena ara un nou documental sobre el paper de l'Església de Tarragona antifranquista.
Més d'un any de feina i amb la periodista Llúcia Oliva al capdavant han donat com a resultat un treball audiovisual de 90 minuts de durada que s'estrenarà aquest dijous 7 de juny a l'Auditori de la Diputació de Tarragona. Un documental que neix de la petició d'uns capellans tarragonins que un cop van veure 'Santuaris de l'antifranquisme' van creure oportú deixar constància també del paper de l'Església de les seves terres.
Aquests capellans es van mobilitzar per obtenir el finançament necessari a través de la Diputació de Tarragona i el suport de l'Arquebisbat preservant així a través de la memòria oral els testimonis de nombroses persones que van reconstruir el país a partir de la recuperació de la llengua i la tradició catalanes.
Una Església oficial, una altra de base
"Igual que va passar a Barcelona, a Tarragona també hi havia l'Església oficial, franquista i que donava suport a la dictadura, però alhora tota una Església amb capellans i monges però també cristians de base que van lluitant contra l'aixafament de Catalunya", afirma Llúcia Oliva.
Una de les diferències remarcables entre Barcelona i Tarragona era la idiosincràsia pròpia del terreny. "A Tarragona hi ha molts pobles petits on van anar a parar rectors que eren catalans i que van tenir la necessitat d'ajudar a reconstruir el país". Aquesta reconstrucció era discreta, diària, i sovint desconeguda pels propis protagonistes. "Ells no es plantejaven que reconstruïen el país però sentien que havien d'ensenyar a parlar en català i a escriure, sentien que havien de recuperar tradicions catalanes com les sardanes o les caramelles".
El franquisme comença acabada la guerra i a Tarragona la lluita antifranquista adquireix un nom propi, el del cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona que es troba a l'exili. "Això marca la diòcesi". Franco no va perdonar mai a Vidal i Barraquer que no signés la carta de tots els bisbes espanyols a favor del Alzamiento". El cardenal creia i defensava la separació de poders, "ell creia que l'Església i la Política havien d'estar separades i no es va fer mai amb cap partit polític ni amb cap bàndol".
El cardenal exiliat
La figura del cardenal Vidal i Barraquer és el fil conductor del documental i inclús dona nom al títol del treball 'Hereus d'un cardenal proscrit'. "El fet de tenir a Tarragona un cardenal que Franco no havia deixat tornar va fer que la gent ben aviat tingués una visió molt crítica del nacionalcatolicisme".
Es converteix en una ombra, explica Oliva, "que es projecta en tota la època franquista de l'Església de Tarragona i que s'acaba amb la tornada de les despulles de Vidal i Barraquer". Val a dir que els franquistes consideren tan enemic a Vidal i Barraquer que fins i tot retornar les despulles tres anys després de la mort de Franco va ser complicat.
90 minuts que es veuran per primera vegada aquest dijous i que igual que va passar amb el documental 'Santuaris de l'antifranquisme' s'espera poder projectar a diferents indrets de Catalunya. "És un documental tremendament actual i que m'ha ensenyat sobre el passat", afirma Llúcia Oliva, "de fet el paper dels periodistes també és aquest", reivindica, "explicar el passat per entendre millor el present".
El documental dirigit per Llúcia Oliva ha estat realitzat per Germen Coll. A continuació podeu veure el tràiler produït per Gen-Lock Vídeo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.