Estabilitzant vides durant tres mesos de confinament, el nou llibre de Victòria Molins

(Glòria Barrete –CR) L’estat d’alarma va paralitzar-ho tot en qüestió d’hores. Confinament estricte, feines aturades, comerços tancats, inclús les parròquies van haver de tancar portes. L’hospital de campanya de Santa Anna de Barcelona no va ser una excepció. Tot i que el tancament de portes va durar ben pocs dies en el seu cas. Una cua immensa de persones al carrer Santa Anna i ben entrat Portal de l’Àngel esperant el seu torn es va fer visible en els mitjans de comunicació. Els invisibles de la ciutat es van fer aleshores visibles. El nou llibre de la religiosa teresiana Victòria Molins posa rostre a un estat d’alarma que no va aturar la solidaritat a la parròquia.

“Quan va arribar la pandèmia l’hospital de campanya de Santa Anna ja tenia ‘múscul evangèlic’, estava entrenat”, ha afirmat el periodista i prologuista del llibre, Antoni Bassas, durant la presentació del llibre aquest dijous al vespre. Santa Anna ja era “una parròquia on els pobres entren dins l’església”, tot i que la pandèmia els va arraconar fora les seves portes en una cua “que tots els mitjans de comunicació vam córrer a retratar”, ha recordat el periodista.

Salvaguardar la llar

Una cua per recollir menjar, la solució immediata que va trobar Santa Anna per pal·liar les conseqüències del confinament i la pandèmia. “Una solució perquè la gent pogués salvaguardar casa seva i no hagués de prioritzar menjar”. Una realitat que ja coneixen a Santa Anna des del primer dia que van obrir el projecte ara fa quatre anys. El llibre El carrer dels invisibles, editat per l’Editorial Claret, retrata “el cor de la gent” i els miracles que afirmen “han passat”.

El primer miracle és que els acollits que durant anys havien trobat lloc de repòs a Santa Anna es convertien ara en acollidors. La parròquia ha de tancar sobtadament les portes i aquells acollits formen una petita comunitat de convivència amb Peio Sánchez, rector de Santa Anna. Es reuneixen i reflexionen junts com ajudar la gent del carrer. “Van començar a donar menjar a través de les reixes de l’església”, ha explicat Victòria Molins.

El segon miracle, segons Molins, la possibilitat d’estar diàriament connectats malgrat el confinament. “Jo per edat no podia sortir de casa a ajudar, però he pogut disfrutar de la meva comunitat del Raval”. I el tercer miracle, famílies ajudant altres famílies. “Tots ens hem ajudat”, ha explicat la religiosa. “Es donaven casos concrets d’ajudes familiars en què un cuidava els fills d’un altre a canvi de material informàtic necessari, per exemple”.

Resistència difícil

I és que Santa Anna “és una finestra al cor de Barcelona”, creu Peio Sánchez. A Santa Anna comproven cada dia que la pobresa entre nosaltres va augmentant. “La gent continua vivint al carrer, veiem moltes dones i molts joves”, el que conforma, explica, “una vulnerabilitat especial”. A la parròquia es troben molta gent sense contracte, que viu en habitacions rellogades, sense ingressos, i que probablement “acabaran al carrer”. També han acollit moltes persones que malgrat tenir ajudes com els ERTOs no han cobrat. “Set mesos sense cobrar provoca una resistència difícil”.

I malgrat que la pobresa creix, afirma, “a Santa Anna hem vist miracles”. Els miracles, afirma Sánchez, “són les coses ordinàries que Déu fa a través nostre”. La pandèmia ha possibilitat coses insospitades, i el llibre també les recull. Una marató solidària per Santa Anna ha facilitat per exemple un nou projecte, un pis d’acollida; o les reformes a l’església per crear una zona de dutxes i bugaderia. “Són passos que anem donant que estan zero planificats, venen de sobte, ja que els miracles neixen de la fraternitat”, ha recordat Sánchez.

La recaptació del llibre anirà destinada als projectes solidaris de l’hospital de campanya de Santa Anna. Aquesta obra se suma al llibre Projecte Hospital de Campanya, llibre de Viqui Molins i el Padre Ángel publicat per Editorial Claret, i al llibre Déu al carrer, que es va publicar el novembre de 2017.