(Sant Joan de Déu) Una tradició espiritual de cinc segles fonamenta l'acció dels professionals i voluntaris vinculats a Sant Joan de Déu. Qüestió d'identitat. Per això, des de l'orde es treballa perquè no es converteixi en un actiu de "passadissos i bona voluntat" sinó que amb "coordinacions formals" es concreti tot un model integral de treball amb les persones. Així ho explica Mercè Puig-Pey, que és coordinadora de l'àrea de Pastoral de la Salut de la província Sant Rafael, i que parla dels Serveis d'Atenció Espiritual i Religiosa. Aquest mes l'orde li dedica l'espai de l'entrevista del seu web, que podeu llegir a continuació.
Per començar, parlem de la realitat espiritual de l'ésser humà. Tots i cada un de nosaltres com a éssers humans contenim una dimensió espiritual?
L'espiritualitat és quelcom inherent, constitutiu de l'ésser humà. Som hereus d'una tradició, la judeocristiana, que conté en els seus mites d'origen, ja present, l'alè de l'Esperit que dóna Vida. Ens parla d'això el Gènesi, llibre escrit al segle V a.C. en el desterrament de Babilònia i, per tant, en contacte amb els grans corrents de la tradició oriental. Ens diu el seu autor que el Senyor Déu va modelar l'home amb pols de la terra i va insuflar en els seus nassos alè de vida, i va resultar l'home un ésser vivent (2,7). Cada tradició cultural i religiosa concep l'ésser humà a la seva manera i d'acord a la seva mentalitat. El que cap cultura posa en dubte és aquesta dimensió espiritual que defineix la nostra humanitat i que d'alguna manera ens obre al misteri de la nostra existència i llibertat.
Com s'entén aquest vessant espiritual de la persona en l'Orde Hospitalari, de fet, s'inclou com un valor qualificatiu de la vostra acció?
Joan de Déu ja atenia, en el seu model assistencial, a la dona, a l'home en la seva totalitat. En tenir cura no podem fragmentar la persona que cuidem. La malaltia, el desemparament, afecten la totalitat de l'ésser humà. Hem identificat malalties, situacions de risc social, però això no implica que patim parcel·ladament, fragmentadament. És, per tant, la totalitat del que som el que la nostra manera de fer assistencial desitja cuidar.
Podem considerar, doncs, l'espiritualitat des de l'antropologia, i entendre-la com una dimensió constitutiva de l'ésser humà i per tant una part important en el desenvolupament del nostre model d'atenció integral, al costat de la part física, la psicològica i la social. D'altra banda, i tal com impulsa també l'Orde Hospitalari, considerar l'Espiritualitat com un valor, o sigui, alguna cosa valuosa per si mateixa i que volem tenir en compte i desenvolupar en els nostres centres. Quan el germà Pierluigi Marchesi, ja en els anys 80, parla d'humanitzar l'hospital, no només es refereix a la modernització dels edificis, la cura i l'atenció, professionalment, excel·lent del pacient que pateix; sinó també a vetllar pel desenvolupament de totes les capacitats humanes dels professionals, inclosa l'espiritual, perquè es posin totes elles en joc en l'acció assistencial. Per Marchesi, l'espiritualitat ens remet en última instància a l'experiència d'Amor i de comunió amb l'altre i amb Déu, única capaç d'humanitzar-nos i d'humanitzar. Ens humanitzem estimant, estimant-nos els uns als altres, com ens recorda Jesús, especialment en l'evangeli de Joan. I és que l'espiritualitat sempre ens transcendeix. Sempre ens porta una mica més enllà de nosaltres mateixos. És un bon camí per alliberar-nos de l'ego que ens tanca i corromp les nostres relacions, les nostres institucions i les nostres societats.
Espiritual vol dir religiós?
No són sinònims tot i que sí van de la mà. L'espiritualitat, aquest alè de vida que ens transcendeix com a persones i com a grups, busca els seus propis camins d'expressió. Al llarg de la història aquesta expressió s'ha organitzat a través del que hem anomenat religions. Allò religiós, doncs, implica el desenvolupament d'allò espiritual que s'expressa d'una manera organitzada i institucionalitzada, amb creences consensuades i rituals particulars de cada confessió. Ens agradi o no, tendim a la institucionalització ja que ens facilita la vida en comunitat. L'espiritualitat també s'expressa a través de l'art, de la música, de la literatura, de les relacions, del silenci. Hi ha corrents apofàticas molt importants dins de les mateixes religions que ofereixen molt al món, encara que el silenci i la mesura no estan de moda avui dia. És important conèixer que les confessions religioses ajuden a sensibilitzar i a desenvolupar l'espiritualitat encara que, de vegades, corren el perill de rutinitzar i endurir els grups sense deixar espai a la creativitat i llibertat personal, que és pròpia de l'espiritualiat. Només cal recordar que a Jesús el van matar per blasfem, per anar contra una imatge de Déu determinada i legalitzada a través d'una religió i la seva llei. A vegades ho oblidem. El buf de l'Esperit sempre ve amb aquest plus d'audàcia, difícil d'encaixar i que, en el cas del cristianisme, penja d'una creu.
Com desenvolupen la seva tasca els Serveis d'Atenció Espiritual i Religiosa dels vostres centres?
Tenim equips en cada centre que actuen per demanda directa atenent totes aquelles persones i famílies que necessiten de la nostra atenció específica. Indirectament col·laborem i donem suport als professionals i voluntaris, treballant amb ells colze a colze quan és necessari i oferint-los formacions, espais de reflexió, debat, jornades especialitzades i recessos espirituals. És molta la tradició desenvolupada al llarg d'aquests cinc segles per l'Orde Hospitalari en aquest àmbit i ens esforcem, com a equip, en assumir tot el seu bagatge espiritual. A nivell d'estructura, ens estem reorganitzant en els centres, com proposen els últims documents desenvolupats per l'Orde Hospitalari. El nostre objectiu és que els Serveis d'Atenció Espiritual formin part estable en els organigrames de cada centre, amb dependències consensuades i clarificades, i coordinacions formals, no de passadissos i bona voluntat. Cada servei està elaborant plans funcionals que ens permeten marcar objectius quadriennals i decidir, en consens amb les direccions pertinents de les que depenem, en quines unitats i serveis actuarem i amb quines accions portarem a terme la nostra tasca. També tenim cura dels espais litúrgics i festius lligats a la tradició hospitalària. Davant nostre s'obre, cada vegada amb més intensitat, el repte d'escriure i comunicar la nostra manera de fer així com el model que estem desenvolupant en sintonia amb els fonaments teològics i carismàtics de l'Orde Hospitalari, oberts a la universalitat i respectuosos amb les confessions religioses presents a cada comunitat per tal d'oferir l'alegre notícia sanadora de l'Evangeli al màxim de persones que ho necessitin.
Maite Hereu
Comunicació OHSJD Aragó
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.