Esperança després de la Covid-19?

(Glòria Barrete –CR) La pandèmia de la Covid-19 ha capgirat moltes coses. Ha aturat el món, ha fet ressorgir la feblesa humana i ha posat de relleu molts conceptes oblidats que avui dia prenen protagonisme. Vivim avui dies de represa, de 'nova normalitat', però és possible l'esperança després de la Covid-19? L'editorial Claret es va fer aquesta pregunta i va voler donar una resposta a través d'un llibre coral, amb onze autors, que compila experiències i reflexions per entendre la pandèmia, i que alhora ofereix un perspectiva d'esperança futura.

A la presentació del llibre aquest dimarts al vespre via online el claretià Màxim Muñoz ha explicat que en plena pandèmia molta gent es preguntava què es podia fer. L'editorial també s'ho va plantejar i van arribar a la conclusió que el millor que podien oferir a la societat era aquest llibre, el guanys d'autor del qual van destinats a Càritas Catalunya.

Un llibre que recull, afirma Muñoz, "coses il·luminadores i de bon llegir". Experiències dels autors que "respiren vida i una vida concreta". Elements de reflexió recollits en més de 150 pàgines que "traspuen una visió esperançada pel futur" a través de diferents àmbits de reflexió.

La psicòloga clínica, Sònia Fuentes, ha explicat que el seu capítol gira entorn a tres protagonistes: les persones malaltes que han viscut aïllament, els familiars, i el personal sanitari. Fuentes ha recuperat testimonis anònims però verídics que parlen "de la comunicació entre persones en situació de Covid-19".

El capítol del consultor pedagògic, escriptor i conferenciant, Juanjo Fernández, tracta sobre la Família i l'escola. Fernández ha reconegut que la pandèmia va agafar les escoles "a contrapeu", i que amb el pas dels dies es va veure clar que l'èxit escolar passava per la confiança entre escoles i famílies. "S'han perdut oportunitats, tot i que també s'han fet coses extraordinàries", ha matisat Fernández. L'escola ha viscut llums i ombres durant la pandèmia en un context, creu Fernández, "en què tothom opinava". No sap, reconeix, com serà l'escola de la represa, però en el seu capítol Fernández proposa set opcions per a una futura escola.

La periodista i directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez, analitza en el seu capítol l'impacte del coronavirus en la vida hiperconnectada. Díez creu que paradoxalment "les pantalles ens han apropat als altres", i tot i estar separats, "hem estat connectats". La nova dimensió d'aïllament ha desubicat el personal i ha produït que l'atenció quedi "molt fragmentada", també s'ha patit fatiga visual, però han sorgit alhora "moltíssimes experiències per cultivar el diàleg i l'espiritualitat". Díez ha expressat que la paraula més buscada a Internet aquests mesos ha estat 'esperança', i reconeix que no tot ha passat per Zoom, Meet i el món digital. "També hem tingut temps per estar amb nosaltres mateixos, per saber a qui trobem a faltar i a qui no".

El professor d'Educació Social, Enric Benavent, parla en el seu capítol d'acompanyar les persones més febles com una feina imprescindible. Benavent reconeix que amb el pas dels dies un se n'adonava "que el confinament no ha estat igual per a tothom". En el seu escrit ha volgut posar en valor també els treballadors socials, "que han estat imprescindibles", i és un col·lectiu "sovint menystingut socialment". Benavent pensa que en moment de retallades "els primers que pateixen són sempre els vulnerables", que va passar ja l'any 2008, i que tenim números perquè torni a succeir. L'esperança, però, afirma, "en cristià és la resurrecció, un canvi de mirada". L'esperança de la Covid-19, per a ell, "és com una resurrecció, passa per fer un canvi de mirada per no cometre els mateixos errors del passat".

El rector de l'església de Santa Anna de Barcelona, Peio Sánchez, parla en el seu capítol de l'Església com a hospital de campanya. Ell explica la pandèmia en tres onades. La primera onada, a l'inici, on només sortien al carrer les missioneres de la Caritat i alguns voluntaris, i on trobaves la gent que vivia al carrer deambulant, "com zombies". La segona onada va ser quan tot un gruix de famílies vulnerables que vivien al dia necessiten menjar després d'un mes i "perquè tenen fam". I la tercera onada, fa ben poc, quan dos mesos després de no cobrar res de les feines, va aparèixer molta gent que no podia pagar la compra. Esperança després de la Covid-19? "No està clar, tenim una situació complexa, i hem vist una Església molt dedicada al culte i poc avesada a ser hospital de campanya".

Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, parla en el seu capítol d'una economia al servei del bé comú. Creu que d'entrada ja tenim motius per preocupar-nos perquè vivim ja fallides d'empreses, atur massiu, i molta pobresa. Però tot i aquest panorama, Ibáñez creu que hi ha també motius per a l'esperança. "En totes les crisis socials fortes sorgeixen coses bones, avenços socials per exemple, hem de confiar que d'aquesta també en sortiran". El que té clar Ibáñez és que la pandèmia ens ha ajudat a veure coses més clares, "per entendre millor el sistema econòmic i per veure l'oportunitat d'una economia al servei de les persones".

La metgessa i especialista en bioètica, Margarita Bofarull, parla d'Església post pandèmia i esperança. Una de les coses que el virus ha fet, afirma, "és forçar la nostra humanitat, ens ha obligat a repensar la vida mateixa, en solidaritat i comunitat". Bofarull creu que som individualistes i que "tots estem necessitats d'esperança". L'Església què ha fet, s'ha preguntat Bofarull, "on hi ha patiment l'Església ha intentat ser present", ha explicat.

L'escriptor sobre temes d'espiritualitat, Josep Otón, ha explicat a la presentació que amb el confinament es corria el risc d'agafar un altre virus, "el de l'egoisme i l'aïllament personal". També, creu, s'ha viscut una cosa inaudita com ha estat el fet de tancar les esglésies. "Hem de repensar quina Església hem de tenir, ja que hem hagut de fer una travessa pel desert i moltes coses de les quals ens sentíem segurs han trontollat". Molta gent, reconeix Otón, s'ha adreçat a la religió. "Uns per queixar-se però d'altres també per buscar esperança". Otón creu que el papa Francesc en això ha estat de gran ajuda. "Aquell home a la plaça de Sant Pere, feble, ens donava esperança a tota la humanitat".

El marista i professor de teologia, Lluís Serra, creu que a tota gran crisi "succeeix un gran somni". Serra creu que "sense mort no hi ha resurrecció, però que la resurrecció no és un retorn a una vida anterior sinó a un nou estil de vida".