Fra Octavi Vilà i Mayo, actual bisbe de Girona i antic abat del monestir de Poblet, és el nom que en les darreres setmanes ha anat guanyant força en les especulacions sobre la successió del cardenal Joan Josep Omella al capdavant de l’arxidiòcesi de Barcelona. Tot apunta que Vilà podria ser el successor d’Omella, en una designació que situaria al capdavant de l’Església barcelonina un bisbe amb una trajectòria estretament vinculada al món cistercenc, al laïcat de Poblet i a l’Església catalana.
Tot fa preveure que abans d’acabar el mes el nomenament ja es faci públic. El procés del relleu del cardenal Omella no es va posar oficialment en marxa fins al mes de juny, al voltant de la visita del Papa a Barcelona. En aquelles dates el nunci Piero Pioppo va fer les darreres consultes per enllestir la terna per entregar a Roma. Vilà ha quedat com un nom destacat. La recta final del nomenament preveu la signatura del Papa, l’acceptació del candidat, la comunicació prèvia al Ministeri de Justícia i la resta de bisbes. Això és el que s’està movent ja aquests dies.
El que consolida l’opció de Vilà és el seu perfil d’home pont. A nivell eclesial els dos anys llargs a Girona han demostrat la seva capacitat d’interlocució i de govern d’una realitat diocesana tot i procedir d’un monestir. Però Vilà també compleix la clau des del punt de vista de polítc i social, un factor molt important per a la seu de Barcelona. Des del seu perfil catalanista, en la seva etapa d’abat va cultivar les relacions entre diversos sectors polítics i socials de Catalunya i d’Espanya. Unes relacions que van des de la Casa Reial i el govern espanyol, propietari del l’edifici de Poblet, fins als diversos governs catalans o els líders independentistes. La seva capacitat d'interlocució es va fer més evident durant el 2017 on des dels sectors eclesials es va valorar la seva prudència i aportacions per buscar vies de consens i diàleg, però no va deixar de visitar els presos polítics.
El seu nom havia passat relativament desapercebut en les travesses que periòdicament apareixen al voltant de la successió de la seu de Barcelona. Vilà va ser monjo i abat de Poblet i, abans d’arribar a l’episcopat, va estar molt vinculat a la Germandat de Poblet, una institució que ha tingut en els darrers anys un paper rellevant en l’apropament entre la comunitat monàstica i el laïcat. I sobretot amb la societat civil catalana.
Tot i que només fa dos anys i mig que Octavi Vilà és bisbe, la seva promoció a Barcelona no seria sorprent per l’experiència anterior com a abat d’una institució com Poblet. Una responsabilitat que implica acompanyar una comunitat de monjos i les diverses congregacions cistercenques femenines que en depenen. Però també vol dir gestionar tot un seguit de temes de govern i organització vinculats al patrimoni, a l’Arxiu Tarradellas o amb governs de tota l’antiga corona catalano-aragonesa.
Vist des de Roma, el poc recorregut espiscopal es pot comparar amb el del papa Lleó XIV. Tampoc és un detall menor la seva condició de religiós, com l’actual Papa. Finalment, els 65 anys que compliarà aquest mes de desembre, el situen també en l’edat ideal per afrontar un etapa de deu anys llarga a Barcelona.
La concreció de la data en que es farà públic el nomenament encara no se sap. Aquesta setmana tenen trobada tots els bisbes catalans i podria ser l'ocasió, però és poc probable que es precipiti en pocs dies. Diumenge, Omella inicia una tanda d'exercicis a capellans de Marsella i en principi seria incompatible anb l'anunci del seu relleu mentre el cardenal no sigui a Barcelona. Això ens situaria el canvi a partir del 17 d'octubre.
D’on prové Octavi Vilà
La relació de Vilà amb Poblet és molt anterior a la seva entrada a la comunitat monàstica. Entre el 2000 i el 2005 va ser secretari de la Germandat de Poblet, mentre que des del 2003 també va exercir com a secretari del Patronat de Poblet. Durant aquests mateixos anys va formar part del primer consell de redacció de la revista Poblet.
La seva activitat en l’entorn de Poblet es combinava amb una important dedicació al patrimoni i a la cultura. Entre el 2000 i el 2005 va ser secretari i vicepresident de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, també a Poblet. D’aquesta manera, abans d’entrar a la comunitat cistercenca, Vilà ja estava profundament integrat en l’entramat cultural, patrimonial i espiritual del monestir.
La seva entrada a la vida monàstica es va produir el juliol de 2005. El 26 de gener de 2006 va vestir l’hàbit cistercenc i va iniciar el noviciat. Després de la professió temporal, va fer la professió solemne el 15 d’agost de 2010.
El recorregut és especialment significatiu per entendre el seu perfil: Vilà no va arribar a Poblet com algú aliè al monestir, sinó que ja hi havia desenvolupat durant anys responsabilitats vinculades a la Germandat, el Patronat, la revista i el patrimoni documental.
Col·laborador d’Alegre i relleu com a abat de Poblet
En aquesta etapa prèvia i posterior a la seva entrada a la comunitat, Vilà va mantenir una estreta col·laboració amb el pare abat Josep Alegre, impulsor de la recuperació de l’activitat de la Germandat durant la seva tercera etapa i de la seva transformació en una institució amb un perfil molt més espiritual.
Alegre volia que la Germandat deixés de funcionar simplement com una forma de reconeixement o vinculació social amb Poblet i es convertís en un espai d’aproximació dels laics a la comunitat i a l’espiritualitat cistercenca. L’eix d’aquesta renovació va ser l’adquisició d’una familiaritat més gran amb els monjos i amb la tradició espiritual de Poblet, especialment a través de la Lectio divina i dels recessos.
Vilà va ser un dels seus col·laboradors més estrets en aquesta etapa mentre era secretari de la Germandat, sota la presidència de Ramon Mullerat. Alegre també va impulsar una renovació de la junta de la Germandat, combinant noves incorporacions amb membres de l’etapa anterior, i va donar via lliure a iniciatives com la segona època de la revista Poblet o la Trobada d’intel·lectuals i professionals catòlics.
La concepció d’Alegre sobre el paper dels laics era clara: la seva participació en la vida de l’Església no era simplement important, sinó fonamental. Aquesta visió va marcar la transformació de la Germandat i també la trajectòria de Vilà, que va passar de ser un laic estretament vinculat a Poblet a formar part de la comunitat monàstica.
Després de la seva ordenació sacerdotal, l’1 de maig de 2015, Vilà va ser elegit pels seus germans de comunitat abat de Poblet el 3 de desembre de 2015, succeint precisament Josep Alegre al capdavant del monestir. La benedicció abacial va tenir lloc el 27 de febrer de 2016.
El relleu tenia així una significació especial: Vilà assumia la responsabilitat d’un monestir amb el qual ja estava vinculat des de feia més d’una dècada abans de fer-se monjo i en el qual havia treballat estretament amb Alegre.
Alegre: El pont entre Omella i Vilà
És en aquest punt on la figura de Josep Alegre pren una rellevància especial per entendre les especulacions sobre la successió de Barcelona. Alegre i el cardenal Joan Josep Omella, tots dos d’origen aragonès, mantenien una estreta amistat que anava més enllà de la relació institucional. Poc abans de morir Alegre, Omella es va desplaçar a Poblet i el va ungir, en un dels darrers gestos de proximitat entre dos amics.
Alegre és també el pont entre Omella i fra Octavi Vilà. Vilà va col·laborar estretament amb l’abat en la renovació de la Germandat de Poblet, que Alegre volia orientar cap a una vinculació més espiritual entre els laics i la comunitat cistercenca. Posteriorment, Vilà va entrar a la comunitat, va ser ordenat prevere i, el 2015, va ser elegit abat de Poblet en substitució del mateix Alegre.
Aquesta doble vinculació situa Alegre en el centre de la possible successió: amic d’Omella i predecessor de Vilà a Poblet. Ara, el bisbe de Girona apareix com el nom que pren més força per succeir el cardenal a Barcelona.
La trajectòria dibuixa així un fil conductor poc habitual: Omella i Alegre, units per una estreta amistat i per l’origen aragonès; Alegre i Vilà, units per anys de col·laboració a Poblet; i Vilà, que va acabar succeint Alegre com a abat, ara com a possible successor d’Omella a la seu barcelonina.
En les darreres setmanes també s’ha apuntat que Omella estaria satisfet amb el nom que es perfila per succeir-lo. En aquest context, el perfil de Vilà adquireix una rellevància especial.
El seu nom havia quedat fora de moltes de les primeres travesses sobre la successió de Barcelona. Ara, però, el bisbe de Girona apareix com un candidat que encaixa en diversos dels elements que es busquen per al relleu: coneixement de l’Església catalana, experiència pastoral, vinculació amb el món monàstic i una trajectòria de relació amb el laïcat.
De Girona a Barcelona
El 29 de febrer de 2024, el papa Francesc va nomenar Vilà bisbe de Girona, després de dos anys de seu vacant. Va rebre l’ordenació episcopal el 21 d’abril de 2024 a la catedral de Girona i aquell mateix dia va iniciar el seu ministeri al capdavant de la diòcesi.
Ara, dos anys després, el seu nom emergeix amb força per a Barcelona. El fet que sigui bisbe en exercici, que conegui de prop la realitat catalana i que provingui d’una trajectòria monàstica i de vinculació amb el laïcat cistercenc el converteix en un perfil diferenciat respecte d’altres noms que han aparegut en les especulacions.
La seva elecció també tindria una càrrega simbòlica: Barcelona podria quedar en mans d’un bisbe que prové directament del món monàstic, que ha estat abat, i que ha construït bona part de la seva trajectòria en la relació entre comunitat, espiritualitat i laïcat.
El seu lema episcopal, Praesis ut prosis, traduït com “Sigues al capdavant per servir”, prové del Tractat sobre la consideració de sant Bernat de Claravall i connecta directament amb la tradició cistercenca que ha marcat tota la seva trajectòria.
Per tot plegat, fra Octavi Vilà ha deixat de ser un nom secundari en les travesses sobre la successió de Barcelona i tot apunta que serà el successor del cardenal Omella. La seva trajectòria a Poblet, el seu pas per la Germandat, la seva estreta vinculació amb Josep Alegre i la bona relació amb Omella expliquen que el seu nom hagi anat guanyant pes en un procés que, oficialment, encara es manté reservat. Però ja està fet.