Les esglésies podran tocar les campanes: el nou reglament per als centres de culte

El reglament concreta les condicions per l’obertura de nous centres de culte a Catalunya. Ara s’obre el termini per presentar al·legacions a l’esborrany.

(Jordi Llisterri – CR). Aquest divendres s’ha obert el termini per fer al·legacions al futur reglament que concretarà les condicions d’obertura dels centres de culte a Catalunya. L’esborrany d’aquest reglament, elaborat des de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, desplega la Llei sobre centres culte que va aprovar el Parlament l’estiu passat. El reglament fixa el procediments per obtenir la nova llicència de centres de culte i detalla les condicions sonores, d’accessibilitat, ambientals, higièniques, o d’aforament dels espais on se celebri regularment el culte. També preveu nombroses excepcions per als centres que ja estan oberts. Les condicions també són variables segons l’aforament.

L’esborrany del reglament ja ha estat entregat aquesta setmana als representants de les principals entitats religioses de Catalunya que tenen fins a mitjans de febrer per presentar-hi al·legacions. La previsió és que el pugui aprovar el Govern cap a l’estiu i entri en vigor durant aquest any. Amb el reglament es concreta la voluntat del Govern d’unificar els criteris amb els quals els ajuntaments autoritzen l’obertura dels centres de culte. Així, afecta especialment a les comunitats que més han crescut amb la immigració com els musulmans, però també als centenars de temples catòlics i als d’altres confessions establertes a Catalunya.

Tot i que no és un element central de l'esborrany, un dels elements singulars del document -al qual ha tingut accés CatalunyaReligió.cat- es refereix al so de les campanes, que en alguns municipis han aixecat polèmiques entre els veïns. El text fixa les limitacions de decibels que pot emetre la megafonia de l’interior del local i el nivell de so que pot arribar als habitatges propers. Però afegeix que “queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes pròpies dels centres de culte, pel fet que constitueixen un element del patrimoni cultural immaterial sonor”.

Els temples afectats

El reglament proposat regula la creació d'una llicència municipal específica per l’obertura d’un nou centre culte, tot i que n’exclou a tots els locals amb un aforament inferior a 25 persones. En el cas de centres on no s’hi puguin reunir més de cent persones, la llicència se substitueix per una comunicació prèvia a la seva obertura. En aquest cas, un mes de després de la comunicació a l’Ajuntament, la no resposta s’entén com a positiva.

En la resta de casos, els nous centres de culte hauran de tramitar la llicència d’obertura i ús i la llicència urbanística conjuntament, i els ajuntaments no podran exigir altres tipus de llicència. També afectarà a les grans obres de reforma o d’ampliació de locals. L’esborrany permet iniciar la demanda de llicència a “les confessions i les comunitats religioses que acreditin la seva inscripció en el registre estatal d’entitats religioses”.

Cinc anys per demanar la llicència

Tots els centres culte hauran de disposar de la nova llicència d’obertura i ús abans de cinc anys des de l’entrada en vigor del reglament. Però les disposicions transitòries preveuen nombroses excepcions per als centres de culte que ja estan en funcionament. Tots els centres que ja disposin d’una llicència municipal d’activitats, aquesta se’ls equipararà automàticament a la nova llicència específica per als centres de culte. Els centres en funcionament que no disposin d’aquesta llicencia, hauran de comunicar a l’administració que compleixen les condicions bàsiques de seguretat, diferents a les dels nous centres. Un mes després de la comunicació, si no hi ha resposta de l’administració, s’entendrà que es permet la continuació de l’activitat.

També estan exclosos de tramitar la llicència tots els centres inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural català, que representa bona part de les esglésies de Catalunya. Les que no formin part d’aquest inventari, també tindran cinc any per tramitar la seva inclusió i, per tant, no haver de sol·licitar la nova llicencia. Alhora, la llei no afecta als centres de culte ubicats “en centres hospitalaris, assistencials, educatius, cementiris, tanatoris i centres penitenciaris així com els situats en espais de titularitat pública o privada destinats a altres activitats principals”. Tampoc afecta a “les activitats que, malgrat que es desenvolupin en els centres de culte o edificis annexos, no constitueixen pròpiament activitat de culte”.

Reserva de terreny per als centres de culte

Tal i com preveu la Llei aprovada pel Parlament, l’entrada en vigor del reglament suposarà que els Ajuntaments hagin de revisar els seus planejaments urbanístics per determinar en quins terrenys es poden instal·lar centres de culte. En aquest procés es preveu que “es prendran en consideració els suggeriments o al·legacions que a tal efecte formulin les esglésies, les confessions i les comunitats religioses”. Aquesta revisió s’ha de realitzar abans de deu anys. En aquest procediment els municipis hauran de sol·licitat un informe a la Direcció General d’Afers Religiosos.

El reglament determina que “ni les necessitats, ni les disponibilitats municipals no poden justificar en cap cas l’exclusió de l’ús religiós d’entre els possibles usos assignats als sòls afectats a sistemes urbanístics d’equipament comunitari” i que “no podran establir-se limitacions a l’obertura de centres de culte per raó de la concentració espacial o la distància entre ells”. En definitiva, els ajuntaments no estan obligats a facilitar terrenys a les entitats religioses, però han de permetre la instal·lació de centres de culte allà on es puguin ubicar altres equipaments.

Finalment, també es remarca que “els equipaments comunitaris amb ús religiós s’han de localitzar preferentment en els centres urbans. Altrament, s’ha de garantir que l’emplaçament estigui ben comunicat per tal de no dificultar l’exercici del dret de llibertat de culte”.

L'atorgament de la llicència

El procés de sol·licitut de la llicència demanarà als ajuntament realitzar un informe urbanístic, un tècnic sobre el local i un dels serveis de circulació sobre el trànsit, la mobilitat i la possibilitat d’aparcament en funció de l’aforament del recinte. També s’haurà de demanar un informe a la Direcció General d’Afers Religiosos, que si no es realitza en dos mesos s’entendrà com a positiu. Tot el procés ha d’estar realitzat pels ajuntament en un màxim de sis mesos. El silenci administratiu també s’entendrà com a positiu i permetrà l’activitat del centre.

Un dels punts que poden ser controvertits es que els organitzadors “d’actes puntuals d’exercici del culte que es vulguin desenvolupar en edificis o locals de titularitat pública resten obligats a sol·licitar la corresponent autorització a l’òrgan competent amb una antelació de quaranta-cinc dies”. En aquest cas, l’Ajuntament ha de contestar en el termini d’un mes i el silenci administratiu s’entén com a negatiu.

Les condicions dels nous centres de culte

A més de les limitacions acústiques, altres condicions que detalla l’esborrany del reglament són les mesures contra incendis, que afecten als materials de construcció, al revestiment i al mobiliari, a les mesures d’evacuació, i al nombre d’extintors. També es fixa que tots els centres han de tenir almenys un lavabo per cada sexe, quantitat que s’incrementa en els espais amb capacitat per més de cent persones.

El reglament estableix que no es podran posar limitacions a la implantació de centres de culte en funció del l’amplada del carrer que s’ubiquin, ni de la proximitat entre ells, però afegeix que “en vials d’una amplada no superior a sis metres, només s’admet l’obertura de centres de culte amb un aforament inferior a cent persones”. L’esborrany també proposa que els espais on s’hi puguin reunir més de 200 persones, han de disposar de vestíbuls d’un mínim de 30 metres quadrats. Els centres de culte, també hauran de complir la normativa general d’accessibilitat.

L’esborrany del reglament també preveu el procediment d’inspecció. En aquest punt es remarca clarament que les inspeccions es duran a terme “sense interrompre ni pertorbar cap activitat de culte” i que, excepte en casos de risc greu o perill imminent, s’hauran de comunicar cinc dies abans de la seva realització.

Les confessions religioses, doncs, hauran d’examinar ara aquest projecte de reglament, valorar la capacitat que tenen per ajustar-hi els seus temples, i argumentar les esmenes que estimin adients.