Els bisbes de Veneçuela han fet una crida contundent a favor de la recuperació de l’ordre democràtic, la reconstrucció institucional i l’atenció urgent a la crisi humanitària que pateix el país. En acabar la seva 125a Assemblea Plenària Ordinària, la Conferència Episcopal Veneçolana (CEV) ha difós una exhortació pastoral en què demana reconciliació nacional, respecte a la sobirania popular i l’alliberament dels presos polítics.
Inspirant-se en el passatge del profeta Isaïes —“Despuntarà la teva llum com l’aurora”—, els prelats transmeten un missatge d’esperança enmig de la greu situació social, política i econòmica. Recorden la imatge evangèlica de Jesús calmant la tempesta per reafirmar que “Déu és amb el seu poble”.
El document, publicat el 9 de febrer de 2026, recull també paraules del papa Lleó XIV, qui després de l’Àngelus del 4 de gener va defensar que “el bé del poble veneçolà ha de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració” i va instar a superar la violència i garantir la sobirania nacional.
Crisi social i deteriorament institucional
Els bisbes descriuen un panorama marcat per la manca de feina digna, la corrupció generalitzada, les violacions de drets humans i les restriccions a la llibertat d’expressió i al dret a la defensa jurídica.
Segons el text, cal assegurar la sobirania i la democràcia implica restablir la independència dels poders públics, comptar amb un Tribunal Suprem de Justícia i un Consell Nacional Electoral creïbles i garantir eleccions lliures i transparents. També reclamen el control efectiu de tot el territori nacional, incloses les zones indígenes, i la participació de tots els veneçolans, tant dins com fora del país.
Els prelats afirmen que la sobirania popular, expressada a les urnes, es va veure vulnerada amb la manca de publicació detallada dels resultats de les eleccions presidencials del 28 de juliol de 2024. Assenyalen igualment que els esdeveniments del 3 de gener d’enguany han alterat profundament l’escenari polític i social.
Solidaritat amb les víctimes
L’Església expressa la seva proximitat als presos polítics i a les seves famílies, així com als milions de migrants, als malalts sense accés a medicaments, als joves sense oportunitats, a les comunitats indígenes marginades i a les persones afectades per confiscacions arbitràries. “Ens unim al dolor de la nostra gent”, assenyala el comunicat, que també recorda les víctimes de la violència i prega pel seu descans.
En aquest context, l’arquebisbe Jesús Andoni González de Zárate Salas ha subratllat recentment la necessitat de tolerància, perdó i reconciliació per recuperar l’estabilitat nacional.
Reconciliació i drets humans
La Conferència Episcopal insisteix que la pau només serà possible si s’eviten la violència, la mentida, l’odi i la revenja, i si s’impulsen processos de retrobament, reconeixement mutu i purificació de la memòria basats en la veritat i la justícia.
Els bisbes demanen derogar lleis que limitin drets fonamentals, especialment la llibertat d’expressió, el vot lliure i l’acció de les organitzacions civils. Valoren positivament l’excarceració d’algunes persones per motius polítics, però reclamen l’alliberament total dels presos polítics i l’aprovació d’una amnistia general i inclusiva.
En l’àmbit educatiu, el president de la Comissió d’Educació de la Conferència Episcopal Veneçolana, Carlos Curiel, ha defensat que les escoles han de ser espais de justícia i pau.
Mirada al futur
Finalment, l’Església fa una crida a construir un futur amb llibertat i justícia, reforçant la família i prioritzant els més pobres. Proposa que els recursos procedents de la reactivació petroliera es destinin a millorar salaris i programes socials, evitant el clientelisme polític.
Els bisbes conviden la població a trobar en la pregària quotidiana força i esperança per afrontar els reptes actuals i a treballar plegats pel progrés del país per camins de llibertat, justícia i pau.
