La plaça de l’Església de Santa Anna de Barcelona va acollir la celebració de la II Festa de Jesús Sense Sostre, una trobada marcada per la pregària, la música i el testimoni, centrada en la figura de Jesús representat com una persona sense llar. L’esdeveniment, organitzat per la comunitat cristiana de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, va reunir persones de procedències diverses: acollits, voluntaris, famílies, joves, infants i fins i tot alguns turistes, tots units per la fe, l’amor i la fraternitat.
La festa va començar amb la cançó “Crist en el banc”, de Xavier Morlans, i una reflexió de Peio Sánchez, que va recordar les paraules del papa Francesc, reivindicant la necessitat de recuperar “el cor” en un món ferit per les guerres, les desigualtats i el consumisme.
María, membre de la comunitat, va llegir un fragment de la primera carta de Sant Joan, que insistia en l’amor als altres com a signe autèntic de l’amor a Déu. Tot seguit, el Cor Francesc, format per joves filipins, va acompanyar els testimonis de Teresa, religiosa missionera i voluntària, i Vincent, un jove senegalès acollit a Santa Anna. Tots dos van explicar què representa per a ells l’Hospital de Campanya i com hi reconeixen la presència viva del Crist.
Les pregàries i l’acte simbòlic de l’encesa d’espelmes van donar pas al cant dels Goigs al Jesús pobre i sense sostre, interpretats per l’Associació Amics dels Goigs. La festa va concloure amb un petit refrigeri amenitzat amb cançons del Coro Latino.
L’acte va voler fer visible que Jesús no només es fa present en el Sagrari o en la comunió, sinó també en els cartons, en els ulls cansats i en els peus inflats de tants germans que viuen al carrer. Peio Sánchez va recordar que “aquí cada dia el trobem”.
Va ser una festa carregada de significat humà i espiritual, que va unir persones de cultures i creences diverses al voltant del Crist en el banc, símbol de Jesús sense sostre, present entre els més pobres i marginats, i que continua interpel·lant-nos des del dolor i la vulnerabilitat.
