Una Església més arrelada i transparent emmarca l’homenatge a Josep Gil

(Jordi Llisterri –CR/Poblet) “Si alguna cosa som és pel molt que hem rebut, perquè la nostra riquesa sempre ve dels altres, començant per Jesucrist Nostre Senyor”. Així agraïa el teòleg Josep Gil i Ribas l’homenatge cívic i institucional que ha acollit aquest dissabte el Monestir de Poblet. Els representants institucionals de Tarragona i més de 300 amics, familiars, i companys sacerdots i acadèmics, han reconegut la trajectòria de mossèn Gil com a responsable d’una amplia producció teològica, gran formador, i com a impulsor d’una església més arrelada i transparent. Un homenatge que arriba pocs dies després de complir els 85 anys amb els que continua actiu a la parròquia de El Catllar de Tarragona.

“Totalment aclaparat, per no dir una paraula improcendent”, així va dir que se sentia Josep Gil després de tants elogis en els parlaments de l’acte, i que rebia l’homenatge pensant que “els mereixen tots els qui han treballat tant al llarg de la vida”.

Es va mostrar aclaparat per la Miscel·lània que ha editat Publicacions de l’Abadia de Montserrat sobre “Fe i valors humans” amb les signatures més rellevants de la Facultat de Teologia de Catalunya; aclaparat per l’acte en un Monestir “que ens fa respirar d’una manera diferent”; i aclaparat en rebre el reconeixement al costat de l’arquebisbe de Tarragona.

“M’estimo aquesta terra i escric en català perquè no en sé més i seria trair-me fer-ho d’una altra manera”, va exposar Gil com a motivació de la seva trajectòria: una “insubstituïble fidelitat a la terra”, “de la mateixa que sóc fill de l’Església” , “orgullosament prevere”, i “profundament creient”.

L’acte de reconeixement es va iniciar amb la benvinguda de l’abat Josep Alegre i la presentació de Francesc Escobar, president de Justícia i Pau de Tarragona, l’entitat promotora de l’acte. Escobar va remarcar al coincidència amb la finalització dels deu volums que ha publicat els darrers anys Josep Gil de la “Història del pensament cristià”.

Els primers parlaments van repassar les aportacions de Josep Gil en l’àmbit acadèmic i pastoral. Josep Castanyé, professor de Facultat de Teologia, va resumir com “la reflexió teològica de Josep Gil sempre és compartida i reposada”. Un procés creatiu que el mateix Gil compara amb parsimònia d’un “fumador de pipa”. Segons Castanyer, Gil ha unit el ser “fidel al missatge cristià” al ser “fidel en el seu esforç per fer l’església més transparent”. Un estudi que sempre s'ha combinat amb la praxis pastoral que va impulsar el Concili Vaticà II.

Joan Marti i Castell, exrector de la Universitat Rovira i Virgili, va relatar la “visió crítica del pensament cristià” i “apologia de la llibertat de les persones” que ofereix l’obra de Gil, “distanciat de la demagògia fàcil o de la intransigència estèril”. I va remarcar com a fonamental “l’harmonia que planteja entre fe i raó” en un creixent context de secularitat. “Josep Gil reconeix que l’Església té por especialment d’allò no conegut, de la novetat, que ha posat a la defensiva a l’Església”, va explicar enumerant la llista de temes pendents que té oberta l’Església, entre ells el paper de la dona. També va acusar l’Església espanyola de ser “una de les més resistents” amb una referència gratuïta a determinats moviments eclesials.

En nom de la Facultat de Teologia de Catalunya, el degà Armand Puig, va expressar l’agraïment institucional: “fidel a la Facultat, amb una disponibilitat indescriptible”. I el va definir com “un referent del clergat de Tarragona” que amb l’arquebisbe Pont i Gol va poder “sentar càtedra”. Josep Llort, de la Reial Acadèmia de Doctors, va explicar que la institució que no havia comptat mai amb un teòleg fins l’ingrés del doctor Gil. Va elogiar la seva tasca a l’acadèmia com “un dels interpel·ladors més profunds dels científics en els punts en els quals la ciència intenta establir conclusions”.

Després de dibuixar aquest perfil, es van succeir un rosari de reconeixements dels representants de les administracions públiques. De fet, la majoria de representants que eren present degut al seu càrrec, també tenien una relació i un record personal de la tasca de mossèn Gil: l’alcalde de El Catllar, Josep Galvaldà, on ha passat més anys i d’on és fill il·lustre; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ciutat natal de Gil; i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, qui encara recorda la seva tasca com a rector a la parròquia de Sant Pau i on va veure que “l’arrel de l’acció pastoral de mossèn Gil està en bona part en Vidal i Barraquer”. El vicepresident de la Diputació de Tarragona, Josep Maria Cruset; el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; i el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, també van reconèixer les aportacions de Josep Gil a la societat tarragonina i catalana des dels temps difícils de la dictadura fins avui.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va tancar els agraïments institucionals reconeixent la seva limitació per definir els 62 anys de servei de Gil com a capellà de Tarragona, quan ell fa només nou anys que és arquebisbe. “Vull continuar comptant amb la teva ajuda i col·laboració”, li va explicitar l’arquebisbe a mossèn Gil per reconèixer la seva trajectòria sacerdotal i acadèmica a la diòcesi.

Altres institucions es van afegir als agraïments al final del dinar com Rosa Maria Tarrida, presidenta de Cristianisme al Segle XXI i Josep Torrens, representant Església Plural. També el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va parlar després del dinar.

En la segona part de l’acte del matí es va fer un breu taula rodona sobre “Teologia i societat avui” amb companys de docència de la Facultat de Teologia de Catalunya. Gaspar Mora va explicar com la reflexió teològica ha de tenir “l’Evangeli com a criteri últim”; Armand Puig va citar diversos reptes en l’evolució “d’un model de cristiandat a una altra cosa que encara no sabem que és”; Oriol Tuñí va remarcar el pluralisme de les fonts teològiques, “venim de quatre Evangelis i el Nou Testament ens parla de Jesús de moltes maneres”; Xavier Alegre va posar l’accent en la necessitat que la teologia actuï per fer entendre perquè “Jesús es va fer solidari amb els pobres i va denunciar les causes de la injustícia”; i Josep Castanyé va demanar una teologia que “s’ha d’ocupar en primer lloc dels homes i dels seus problemes. No parlar tant de Déu, com parlar davant de Déu”.

Per tancar la taula, Josep Gil va mostrar la seva voluntat de fer teologia “des de la societat” i per tant “des la laïcitat, portant a una església d’una estructura clerical a una laical”.

L’acte va acabar amb un dinar a l’Hostatgeria del Monestir amb 270 persones. Entre les adhesions rebudes, es va llegir la de l’arquebisbe d’Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan-Enric Vives. Abans del comiat mossèn Gil va voler agrair públicament una a una les persones que van organitzar l’acte. “No sóc ningú, però voldria ser algina cosa per a tothom”, va resumir Gil com actitud que ha marcat la seva vida.