Vés al contingut
Catalunya Religió

(Glòria Barrete –CR) Truquem el rector de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada i la primera resposta a la pregunta 'com està?' comença a ser ja quasi un mantra per a tothom. “De salut estic bé”. I és que la salut des de fa setmanes és la preocupació primordial de tota la societat enmig de la pandèmia del Covid-19.

Xavier Bisbal, rector de la parròquia Sagrada Família d'Igualada, va ser un dels molts igualadins que van haver de tornar a casa a corre-cuita el 13 de març amb motiu del confinament total de la Conca d'Òdena com a mesura per frenar l'expansió del coronavirus. El primer cas que va aparèixer el va enganxar a Girona, fent exercicis espirituals. “Em van avisar que tancaven Igualada i vaig tornar abans de les 12 de la nit”.

Justament, la primera mort per coronavirus a Igualada va ser una feligresa. Bisbal recorda que un company sacerdot va poder anar a l'hospital i va poder-la ungir amb la unció dels malalts, “però tot molt protegit, amb mesures extremes”.

Vint dies més tard el confinament pesa, “com a tothom”, però el que pesa més “és el nombre de defuncions que ha provocat la pandèmia”. En un mes de març normal, afirma Bisbal, a Igualada i els quatre municipis del voltant, “hi ha unes 45 defuncions”. Aquest mes de març, reconeix, “hem tingut unes 140”. I això amb la sospita, explica, “que siguin moltes més”, ja que segur que hi ha més morts que com no han estat diagnosticades mitjançant la prova no consten en les xifres de la pandèmia. “Una tragèdia”, resumeix Bisbal.

Tenen la taxa de mortalitat més alta d'Europa per cada cent mil habitants actualment. “Una tragèdia que arrossega moltes famílies, que no es poden acomiadar dels seus difunts perquè moren sols i van directament al crematori o cementiri”. Una tragèdia latent, expressa el rector d'Igualada, “que no surt als mitjans de comunicació, que no s'expressa visualment”, i que en algun moment “s'haurà d'exterioritzar com sigui”, tot i no ser encara el moment.

En la mateixa línia s'ha expressat l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, a la carta que ha enviat als habitants de la Conca d'Òdena. L'abat expressa que “ens sentim propers a tots vosaltres, especialment als malalts i a les seves famílies. I no sols ens sentim propers, sinó que sobretot us portem en la pregària davant la Santa Imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Ella que és la nostra mare i patrona us protegeix, com va fer ja l’any 1515. Preguem també pels difunts, la gran majoria dels quals no han pogut ser acompanyats i acomiadats per les seves persones estimades, creant així una gran solitud en les víctimes i un gran sofriment en els seus familiars”.

En general no hi ha celebracions de comiat, ni a l'església ni al tanatori. Sí que en alguns casos, afirma, en què hi ha constància que el mort no tenia coronavirus, i si la família insisteix, a través de la funerària, el mossèn va al cementiri i fa un petit respons. Però no és majoritari. El que preocupa a l'Església d'Igualada també són totes aquelles famílies “a les quals no podem arribar”. Bisbal recorda que els telèfons de les parròquies estan oberts, “per a tothom que vulgui i necessiti trucar”.

L'Església d'Igualada ja ha patit la mort d'alguns feligresos. Cada dia a les 10h Xavier Bisbal celebra missa, i via grup de whatsapp que ha creat on s'han apuntat ja tres-centes persones, posa les intencions de la missa d'aquell dia. “Cada matí a les 9h els hi faig una carta i si les famílies volen dir qui ha mort i per qui es fa la missa aquell dia així ho expresso”.

Com no estan permesos els funerals, de moment Bisbal no ha hagut de fer-ne cap aquestes setmanes. “Intento per telèfon donar el condol, tot i que depèn molt de cada família, si és propera a la fe o no”. Reconeix que són moments difícils “i no pots immiscir-te en excés, evidentment”.

Preguntat pel que suposa el confinament, Bisbal ens remet a la reflexió del conferenciant Victor Küppers de fa uns dies en què afirmava que s'havia de vigilar amb certes frases que repetim com la de 'tot anirà bé'. “Per a qui ha perdut dues persones, o la feina, sentir un 'tot anirà bé' potser fa mal”. Té una pèrdua gran, recorda Bisbal. Alhora, recorda que vivim dies de Quaresma i de quarantena, en què “toca anar a l'essencial”.

Curiosament, en plena pandèmia, han tingut dues bodes, tot i que la majoria s'han anat anul·lant. “Una boda es va celebrar i la parella va voler que almenys hi fossin els seus pares. Els hi vaig dir que el fet de fer la boda sense vestit de núvia, sense convidats, o sense banquet, podia fer que anessin més a l'essència de la seva unió”. Bisbal afirma que amb el confinament hi ha gent “que descobreix el més essencial de moltes coses, com la convivència, la família i també crec que l'essencial de la fe”. Hi ha molta gent practicant, explica, que ha resat tota la vida, i que ara “posa en joc una mica la seva fe i com reacciona a ulls de fe davant d'aquesta situació”.

A nivell pràctic, l'Església d'Igualada s'ha adaptat des de fa setmanes al confinament sense deixar d'oferir pastoral i litúrgia. “Hi ha una missa diària que s'ofereix per streaming i els altres mossens celebren a casa o a la parròquia, sense retransmetre”. A banda del grup de whatsaap la parròquia també gestiona ajudes perquè les residències d'avis i els hospitals puguin tenir més material de protecció. A tall d'exemple, aquest dimecres al matí el propi Xavier Bisbal ha entregat a l'Hospital d'Igualada una donació de 1.400 pantalles protectores donades per la Casa Tarradelles.

Una donació gestionada a través del bisbat, que ha canalitzat certes ajudes i solidaritat. També, cada rector de parròquia té una llista de malalts a qui va trucant, fent una mica de visita telefònica. “Truquem per veure com estan, agraeixen molt que t'interessis per la gent i preguntis per ells”. Aquestes setmanes ha canviat la vida tant, afirma, “que a poc a poc haurem d'assumir el que ve i el que vindrà, però això serà la segona part”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.