L'Església davant el repte de les migracions

(Jesuïtes) El passat dimecres 30 de maig la sala d'actes de Cristianisme i Justícia va acollir un diàleg entre l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella i el jesuïta Alberto Ares, delegat del sector social de la Companyia de Jesús a Espanya sobre la resposta que dona l'Església davant el repte de les migracions, moderat per la periodista Laura Mor.

El cardenal Omella va recordar que l'Església, i així ho ha expressat clarament el papa Francesc, ha de posar els pobres al centre de la vida cristiana, i això ha de tocar forçosament l'actitud davant de les migracions.

L'acte tenia com a punt de partida les reflexions que Alberto Ares presenta al seu quadern Fills i filles d’un pelegrí. Cap a una teologia de les migracions, publicat recentment pel centre d'estudis Cristianisme i justícia. Ares considera que la realitat migratòria, en tant que “signe dels temps”, necessita ser abordada amb major profunditat per la reflexió teològica. Cal, segons el jesuïta, recuperar de la bíblia i de la tradició apostòlica una mirada que està marcada per les experiències migratòries, l'exili, l'acollida i l'hospitalitat.

És a partir d'aquesta aproximació a la realitat migratòria des dels textos bíblics i el magisteri de l'Església que l'autor assenyala les qüestions indefugibles que cal repensar: la identitat (qui és la meva família), la dignitat (com ens ha creat Déu), la justícia (quan t’hem vist foraster i t’hem acollit), l’hospitalitat (amb qui comparteix la taula Jesús) i la integralitat (tot està connectat).

No es va parlar només de la reflexió i la mirada teològica, sinó del compromís i de l'acció que necessàriament ha d'impulsar. Alberto Ares, que compta amb llarga experiència en l'acompanyament de comunitats migrants, reclamava a les nostres famílies i comunitats més contacte directe amb la realitat de la migració.

En la mateixa línea s'expressava el cardenal Joan Josep Omella, que lamentava que sempre queda molt per fer i reconeixia les dificultats que cal afrontar per fer una bona acollida. “Hem de tenir clar que ningú és propietari d’aquesta terra, d’aquesta ciutat i d’aquest barri, però tenim dificultats per fer una bona acollida”.

Per vèncer aquestes dificultats, Omella aposta per una acollida serena que passa sobretot per escoltar l’altre, i no només al nouvingut sinó que sovint també cal conèixer els veïns del replà de l'escala.

També per Alberto Ares el més important per trencar prejudicis és el contacte directe i la convivència. Ens hauriem de qüestionar, diu el jesuïta, per què la immigració es concentra sovint als mateixos barris i escoles, i quina resposta hi donem: com posem els nostres propis recursos al servei de la convivència.

I si cal treballar per la convivència als països d'acollida, Omella va insistir també en la necessitat de treballar en les causes que generen les migracions forçoses.

Testimonis de compromís i d'acollida

L'acte va comptar també amb l'aportació de testimonis que des d'opcions personals i comunitàries estan portant a terme experiències d'acollida o de compromís amb les persones migrants. Olga Correa, colombiana que està fent el seu doctorat sobre treball i migracions, apuntava la importància dels espais celebratius en la construcció d'una societat acollidora i hospitalària.

El delegat de pastoral social de l'arquebisbat, Josep M. Jubany, va compartir la seva experiència de visites i atenció religiosa al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona (CIE): “el que fem és sobretot escoltar les persones”. Jubany també va criticar el paternalisme que de vegades es produeix en el tracte amb els migrants.

Per la seva banda, Albert Tarradelles, pare de família membre de les comunitats de vida cristiana i de la Xarxa d’Hospitalitat, va explicar amb realisme la seva experiència d’acollida a casa d’una persona migrant, sense defugir el dubtes i resistències que cal vèncer a l'hora de prendre una decisió com aquesta. “Jesús va ser migrant de petit i després va ser un acollidor de primera, per tant el fet migratori va amb el fet cristià, està íntimament unit", deia.

També va parlar un jove, Uri Hosta, que participa al camp de treball que s'organitza per a fills de migrants a Almeria. “Almeria m’ha ensenyat a estimar, i a recategoritzar tots els valors”, deia.

L'acte, organitzat conjuntament amb la Fundació Migra Studium, ha estat el darrer d'aquest curs de Cristianisme i Justícia.