(Vatican News/CR) Aquesta setmana l'episcopat d'Equador s'ha sumat a les mostres de solidaritat amb els manifestants colombians i contra la violència i la repressió que ha exercit contra les protestes l'exèrcit i la policia del govern. També han sortit al carrer els religiosos dominics amb la idea de ser al costat d'un "poble que necessita la presència de l'església acompanyant-lo amb pau" i demanant que s'aturi la violència policial. I dimecres el provincial dels missioners claretians de Colòmbia-Equador feia públic un comunicat denunciant la vulneració de drets humans fonamentals i reivindicant la necessitat d'obrir un procés de reconciliació i de pau amb justícia social.
Héctor Fabio Henao Gaviria, director del Secretariat Nacional de Pastoral Social, de la Conferència Episcopal colombiana ha parlat sobre el moment que viu el país a Vatican News. Henao explica què buscava la reforma tributària, quines eren les seves fortaleses i debilitats.
El president de Colòmbia, Iván Duque, va demanar al Congrés el 2 de maig retirar el projecte 'Llei de Solidaritat Sostenible', conegut com a Reforma Fiscal. Amb aquesta iniciativa el govern buscava fer front al dèficit fiscal i al deute públic, incrementats per les mesures preses contra la pandèmia, i recaptar 23 bilions de pesos colombians, és a dir, uns 6,300 milions de dòlars americans.
La reforma va ser pensada per fer front a la difícil situació financera del país i el seu alt nivell d'endeutament, arran de la crisi financera causada per l'impacte de la pandèmia de la Covid-19. Però una reforma tributària també que tocava aspectes molt sensibles per a la classe mitjana, que ja està molt castigada econòmicament. També per als sectors més pobres, a l'ampliar la base de recaptació de l'impost a la valor afegit, l'IVA, que afectaria directament a la cistella familiar, i impactaria també sobre el preu de la gasolina i altres productes.
Henao ha assenyalat que alguns acadèmics i altres sectors de la societat consideraven "que l'aplicació d'aquesta reforma tributària no alleujaria si no agreujaria la situació dels sectors més necessitats".
Descontent acumulat i necessitat de canvis estructurals
A la pregunta sobre el perquè de la forta reacció social en contra de la reforma, Henao ha assenyalat diverses causes possibles. En primer lloc, "hi havia una situació de descontent social continguda des d'abans de la pandèmia. Justament a finals de l'any 2019 i inicis de l'any 2020 s'havien donat grans manifestacions a Colòmbia reclamant més atenció de l'Estat en temes com la salut i l'educació públiques". En segon lloc, "una altra sèrie descontents que s'havien generat arran de les diferents interpretacions que hi ha sobre la implementació de l'acord de pau signat amb les FARC".
"L'empobriment de la població arran de l'impacte de la pandèmia" seria una tercera raó unida a la crisi financera que "van acabar afectant el conjunt de la població.Aixòvan portar a l'esclat social, que s'ha viscut de manera molt forta en les manifestacions de rebuig al govern".
El director de la Pastoral Social ha indicat que les manifestacions expressen el desig de la població que es revisi "tot l'esquema econòmic de país". Aquesta inconformitat ha reunit diversos sectors de país, com a estudiants, indígenes, camperols, acadèmics, "que han relamat, al llarg de el temps, transformacions de fons en l'estructura estatal colombiana".
Hi ha consciència de la necessitat d'una reforma consensuada
Henao planteja que "originalment el govern presenta la reforma tributària amb la finalitat de mantenir els subsidis als sectors més necessitats. Això vol dir que era una reforma que tenia un enfocament social, però indubtablement hi havia la necessitat també d'omplir el buit de finançament de l'Estat i d'alleugerir el deute extern colombià". No obstant això, el prelat expressa la convicció que en el disseny de la reforma han d'intervenir tots els sectors de la societat colombiana.
El prelat va emfatitzar el paper que l'Església Catòlica ha jugat en aquest difícil context: aportant perquè s'obrin espais d'escolta, de diàleg social, en clau del que ha demanat el Papa Francesc, que cal repensar l'economia d'avui per dotar d'ànima les finances del demà. Sota aquesta perspectiva la conferència episcopal colombiana ha demanat que s'aprofundeixi el diàleg per a la construcció d'un projecte diferent no només tributari fiscal, sinó un projecte d'economia que estigui al servei de l'ésser humà.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.