L’Església catalana amb el papa Francesc

(Jordi Llisterri-CR) El congrés sobre el papa Francesc a l’Ateneu Universitari Sant Pacià torna a mostrar públicament la plena sintonia de l’Església catalana amb el papa Francesc. Aquest dimarts al matí s’han obert les sessions de tres dies amb una conferència inaugural del cardenal mallorquí Lluís Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Tots dos s’han recolzat en el programa de l’Evangeliï Gaudium per donar suport a la “proposta renovadora” del papa Francesc, plenament en la línia de la “genuïna” doctrina del Concili Vaticà II.

Els cardenals Omella i Ladaria han fet dues intervencions complementaries. Ladaria s’ha centrat en reconèixer la pluralitat del Poble de Déu, la seva encarnació en diverses cultures i l’exercici de la sinodalitat. Omella ha alertat contra tot allò que genera tancament i aïllament i ha remarcat els eixos de la reforma eclesial que promou el papa.

L’Aula Magna s’ha omplert per seguir la primera sessió, amb la presència de diversos bisbes catalans, entre ells els arquebisbes Joan Planellas i Joan-Enric Vives i el cardenal Lluís Martínez Sistach. A més de les autoritats acadèmiques, també hi ha assistit el director general d’Afers Religiosos, Marcel·í Joan.

“El Poble de Déu és un poble de pobles”

La intervenció del cardenal Ladaria ha analitzat el concepte de Poble de Déu, centrat en l’eclesiologia que promociona Francesc i que beu del Vaticà II. Amb una lectura sempre allunyada dels “excessos postconciliars”. S’ha aturat especialment en remarcar que “el poble de Déu és un poble de pobles”. En el que “les diverses cultures dels pobles no perden les seves identitats especifiques en integrar-se en l’únic Poble de Déu”. Això sempre que es tingui com a referència “un context comunió, unitat, diversitat i comunicació”.

Ho recull el papa Francesc quan a l’Evangeliï Gaudium parla “d’un poble amb molts rostres” i quan “el Poble de Déu s’encara en els pobles de la terra, cadascun dels qual té la seva pròpia cultura”. Per això, ”dins de la unitat eclesial existeixen legítimament esglésies particulars amb tradicions pròpies”. “En un context plural”, això permet a l’Església “expressar la seva genuïna catolicitat i alhora expressar la bellesa d’aquests rostres pluriformes”

“Ben entesa la diversitat cultural no amenaça la unitat de l’Església” ha conclòs Ladaria, com a mostra de la “modernitat de Francesc en parlar del Poble de Déu”. També s’ha referit com un eix central l’actitud sinodal que ha promogut Francesc. Això demana una “actitud d’escolta: una església sinodal és una església que escolta”. Que “s’escolta recíprocament i en la que tots escolten l’Esperit Sant”.

“Replegament identitari”

El cardenal Omella ha centrat el seu discurs l'impacte del pontificat de Francesc que “no es limita a l’Església catòlica”. “El papa Francesc instaura una manera de fer en la qual s’hi reconeixen molts habitants del planeta, són sobretot els qui habiten a la perifèria, els qui han vist en ell algú que els defensa i que els representa davant dels poders fàctics de la política i de l’economia”, ha assegurat.

El papa Francesc juga aquest paper “en un temps de tancament i replegament identitari, en el que proliferen els populismes i els fonamentalismes intransigents: molts estan convençuts que el que cal és alçar murs i reforçar fronteres, sobretot mentals”. Omella ha denunciat que aquestes actituds “eviten que es construeixi un món més fratern i que construeixi la comunió entre persones i cultures”.

En canvi, “el papa Francesc proposa un model personal i social obert”, on com recull l'Evangeliï Gaudium “la unitat preval al conflicte” o “el tot és superior a la part”.

L’arquebisbe de Barcelona també ha destacat que el papa “parla amb gestos” i “fa teologia des de la realitat” amb una nova manera d’exercir el seu ministeri. Això, però, no s’ha de confondre amb una dimensió mediàtica, sinó en tres eixos centrals que exigeixen “la misericòrdia com a camí de l’Església; la conversió pastoral de tota l’Església; i dialogar amb tothom com instrument de construcció del món”.

Una proposta que es resumeix amb un “papa que mira al futur amb fe i esperança des de l’Alegria de l’Evangeli”.

El congrés farà les seves sessions fins dijous amb intervencions, entre altres, del cardenal Walter Kasper, president emèrit del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, el recentment nomenat cardenal Matteo Zuppi, i amb la clausura del cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, que s’ha incorporat al programa substituint a Andrea Riccardi. També intervindran personalitats com Andrea Tornielli, director editorial del Dicasteri per a la Comunicació, l'arquebisbe de Tarragona Joan Planellas i el teòleg argentí Carlos M. Galli.