Les deu diòcesis que integren la Conferència Episcopal Tarraconense estan negociant amb la Generalitat de Catalunya la cessió d’una part del seu patrimoni immobiliari per destinar-lo a habitatge social. L’objectiu és posar a disposició de les administracions edificis i espais propietat de l’Església que puguin ser reconvertits en pisos per a col·lectius vulnerables.
L’anunci l’ha fet l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio, on ha confirmat que els contactes amb el Govern estan en una fase avançada. “Ens hi estem posant mirant de veure determinats béns que tenim a veure si podem, amb l’ajut institucional, convertir-los en habitatge social”, ha explicat. I ha afegit: “Aquí aviat podrem parlar d’un possible acord, un acord general que després s’haurà de concretar en cada realitat concreta”.
“aviat podrem parlar d’un possible que després s’haurà de concretar en cada realitat concreta”
Segons fonts coneixedores de les converses, Generalitat i Església catalana ultimen un conveni que podria presentar-se públicament el pròxim 27 de gener, amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatge social a Catalunya, una de les principals prioritats del Govern davant la crisi d’accés a l’habitatge.
Planellas ha remarcat que el procés no és homogeni, ja que les situacions dels immobles són molt diverses: “No és el mateix si tens un solar amb possibilitat de fer habitatge social que si tens una casa de 200 anys que s’ha de rehabilitar. A vegades també s’ha de canviar l’ús dels equipaments, adaptar-los. Tot això requereix un procés i la bona voluntat de la institució pública”.
L’arquebisbe ha subratllat que l’Església “s’ha implicat tradicionalment i històricament” en l’acció social i ha reivindicat el paper d’entitats com Càritas. “L’Església té aquesta capacitat d’immediatesa que sovint no tenen les institucions públiques. Davant de situacions urgents, pot actuar de seguida”, ha afirmat, posant com a exemple casos d’immigrants que troben una primera resposta a través de les xarxes parroquials.
“L’Església té la capacitat d’immediatesa que sovint no tenen les institucions públiques”
Com a precedent concret, Planellas ha recordat l’acollida de refugiats ucraïnesos en una antiga casa d’espiritualitat de la Selva del Camp, habilitada poc després de l’inici de la guerra. “Hi ha hagut moments que hi han viscut 80 persones. Ara en queden 27. El mes de març farà quatre anys que estem fent aquest servei, gairebé imperceptible, però molt real”, ha explicat. Ha destacat especialment l’impacte humà de les primeres arribades: “Venien autocars plens de mares molt joves amb nens, amb els marits que s’havien quedat a la guerra. Tot això et feia pensar molt”.
En relació amb l’actualitat social, Planellas també s’ha mostrat molt crític amb alguns desallotjaments recents de persones migrants. Sobre el cas de Badalona, ha dit: “Em va semblar desastrós. Aquella gent va quedar a la intempèrie en ple hivern. A mi això m’ha fet mal personalment, sobretot pel contrast amb altres situacions en què no s’intervé amb la mateixa contundència”.
Durant l’entrevista, l’arquebisbe també ha reflexionat sobre la recerca d’espiritualitat entre els joves. Segons ell, malgrat la secularització, hi ha “una recerca de sentit” que torna a emergir. “Hem privilegiat molt la saviesa del text i la ciència empírica, però hem obviat la saviesa del context, les preguntes fonamentals. I això ho portem a l’ADN. Refloreix, potser no directament cap al catolicisme, però sí en la recerca d’espiritualitat, que tot plegat tingui un sentit”.
“Crec sincerament que els casos d’abusos a menors no haurien de prescriure”
Planellas també s’ha referit als casos d’abusos a menors dins l’Església i a l’acord per indemnitzar les víctimes. Ha defensat que aquests delictes no haurien de prescriure: “Crec sincerament que els casos d’abusos a menors no haurien de prescriure”. Ha explicat que, tot i les limitacions de la legislació civil, a nivell canònic s’han fet passos importants: “El papa Francesc va canviar el Codi de Dret Canònic perquè, demanant-ho, es pugui aixecar la prescripció. Jo m’hi he trobat i ho he fet, perquè després has d’intentar fer justícia”.
Finalment, l’arquebisbe ha confirmat que es treballa amb la previsió que el papa Lleó XIV visiti Barcelona l’any 2026, en el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. La data més probable seria el 10 de juny. “Gaudí no s’entén sense el seu procés espiritual. La Sagrada Família no s’entén sense la seva trajectòria espiritual”, ha afirmat. Planellas ha destacat que l’arquitecte “tenia absolutament interioritzada” la litúrgia i la fe, malgrat no haver estudiat teologia: “Només s’entén la profunditat de la seva obra si entens que ho vivia des de dins”.
