(Jordi Llisterri –CR) No és cert que l’Església hagi inscrit de manera incorrecta centenars de propietats, que se n’hagi apropiat indegudament i que ara hagi de tornar-les. El que han fet els bisbats és revisar la llista d’immatriculacions que ha elaborat el Ministeri de Justícia sobre les que es van realitzar entre 1998 i 2015. A Catalunya han detectat 294 errors. Són un 6,9% entre les 4.278 inscripcions al Registre de la Propietat per immatriculació durant aquest període. Per tant, sobre immatriculacions que constaven en el llistat del Ministeri i que, després de revisar-la, l’Església diu que no les han fet.
Aquestes són les dades que s’han presentat aquest dilluns després de la reunió entre el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. En la reunió Omella ha expressat el compromís de revisar tots els casos en els que s’han detectat possibles errors i veure si hi ha altres propietaris legítims.
Per tant, les propietats que figuren en aquesta llista d’errors no deixaran de ser propietat de l’Església. Per exemple, hi ha casos en els quals hi ha duplicacions, o en els que la propietat és d’una altra entitat o fundació eclesial o que ja s’havien registrat fa més de cent anys. També inclou la correcció de propietats que no són de l’Església i que no han estat mai objecte d’immatriculacions encara que figurin a la llista del Ministeri.
El procés d’immatriculacions de béns de l’Església es va obrir el 1998 per permetre als bisbats inscriure en el Registre les propietats de les que ja disposava, especialment esglésies, però que mai no havien estat inscrites en el Registre de la Propietat. Per tant, no es tractava d’adquirir noves propietats immobiliàries, sinó de registrar la titularitat que ja s’exercia de facto. Aquest procés extraordinari va finalitzar el 2015.
La falta de documentació precisa o altres reclamacions, va obrir la polèmica sobre si s’havia fet correctament aquest procés. Fins i tot es va qüestionar la legitimitat dels bisbats per inscriure la propietat de catedrals, d’esglésies o ermites. Ara, des dels bisbats s’han revisat una a una les 35.000 immatriculacions que s’han fet a Espanya.
No es qüestiona el procediment legal
Perquè s’ha fet ara aquesta llista? Perquè, una vegada revisada, permeti conèixer públicament totes les immatriculacions que s’han fet i obrir la porta a reclamacions si hi ha altres propietaris que creuen que hi tenen algun dret. El que no s’ha qüestionat des del Ministeri és el procediment seguit per registrar del 1998 al 2015 les propietats immemorials de l’Església. Si durant aquest període l’Església ha pogut registrat aquestes propietats en el registre és perquè prèviament no constava cap altre propietari. La reclamació només es pot donar si hi ha algun particular, entitat o administració que considera que li pertany aquella propietat, encara que no la tingués inscrita en el registre de la propietat.
A Catalunya el volum de registres revisats per bisbats és molt desigual. Sobretot perquè és una problemàtica que afecta més el món rural, amb propietats de fa segles i que no s’havien inscrit mai. El 2020 la Generalitat va anunciar la creació d’un servei de mediació per gestionar possibles reclamacions. Aquest servei es va crear sense informar prèviament als bisbats i, segons ha pogut saber Catalunya Religió, no ha rebut ni una dotzena de queixes.
Aquestes són les dades que han ofert els bisbats catalans després de la revisió de la informació del Ministeri i el percentatge de propietats immatriculades que se li atribueixen incorrectament:
Bisbat Llistat d’immatriculacions
Barcelona: 57 Incorrectes: 2 (3,5%)
Girona: 41 Incorrectes: 11 (2,6%)
Lleida: 402 Incorrectes: 24 (6%)
Sant Feliu: 291 Incorrectes: 28 (9,6%)
Solsona: 487 Incorrectes: 0
Tarragona: 404 Incorrectes: 37 (9,2%)
Terrassa: 110 Incorrectes: 19 (17,3%)
Tortosa: 160 Incorrectes: 4 (2,5%
Urgell: 1.597 Incorrectes: 55 (3,4%)
Vic: 419 Incorrectes: 116 (27,7%)
La revisió dels bisbats presenta diverses casuístiques sobre els errors i no en tots els casos vol dir que aquestes propietats no siguin de l’Església. Només vol dir que no es va immatricular en el procés realitzat entre 1998 i 2015.
El nombre d’errors més comú, a Catalunya 127 dels 294 errors detectats, són propietat de l’Església que ja constaven com a propietat seva en el Registre abans del 1998. Per tant, si hi ha reclamacions de la propietat, haurien de ser anteriors a aquests període. La majoria afecten al bisbat de Vic: 99.
El segon grup més nombrós és en el que no consta informació al bisbat, i que per tant, l’Església no reconeix com a propietats seves ni les reclama. Són 72 registres a Catalunya.
Els altres errors són menys comuns. Hi ha 18 casos en els que les propietats estan a nom d’altres entitats eclesials com ordres religioses o fundacions, no dels bisbats. Després hi ha 21 casos en el que una mateixa propietat apareix dues vegades en el llistat del Ministeri. Hi ha 2 casos a Catalunya en el que no consta que aquella propietat s’hagi immatriculat. 26 en el que l’Església diu que són d’altres particulars o ajuntaments i que per tant no les ha reclamat mai. I, finalment, 28 casos que sí que es van registrar entre el 1998 i el 2015 però que no es va fer per immatriculació.
Per tant, cap d’aquestes propietats poden generar una reclamació d’altres propietaris. O perquè l’Església ja diu que no són seves o perquè ja estaven inscrites al Registre per altres vies i en períodes anteriors.
Quan es faci publica la llista definitiva de bens immatriculats per l’Església fins el 2015, sí que s’obriria un període de reclamació si algun propietari -públic o privat- creu que s’han afectat els seus drets. En el cas de Catalunya, sobre 3.984 propietats. Però fins ara, el número de queixes ha estat molt reduït.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.