(Glòria Barrete –CR) Què podíem fer durant la pandèmia? Aquesta pregunta va planar sobre molta, molta gent. Les comunitats de vida religiosa, població de risc moltes d'elles, van limitar molt la seva tasca presencial i assistencial. El que sí van fer, i moltes d'elles ens ho han explicat, és fer trucades de telèfon, així com capellans, monjos i voluntaris laics. I no una ni dues, en molts casos centenars i inclús milers de trucades en còmput general. I és que trucar per telèfon, sentir que algú t'escolta, que no estàs sol i hi ha algú que t'acompanya és, en molts casos, un bàlsam i inclús una cura.
El Telèfon de l'Esperança ho sap de primera mà. Ja fa cinquanta anys que funciona aquest servei. Una dinàmica que en plena pandèmia ha revifat com un recurs d'acompanyament però que ells ja duen a terme les 24h del dia els 365 dies de l'any, i tot portat per voluntaris.
"El Telèfon de l'Esperança és una veu amiga que procura estar atenta les 24h del dia els 365 dies de l'any", explica Ramon Tous, membre del Patronat de la Fundació Ajuda i Esperança, i voluntari del Telèfon en fa quatre. El fet de ser un servei d'emergència contínua indica d'entrada que la persona que truca ho pot fer en qualsevol moment del dia i de la nit i per a qualsevol circumstància.
Qui truca a aquest telèfon? "Gent que ens ha conegut per mitjans de comunicació, per Internet, per amics que els hi han dit o inclús personal de la salut que els reporta cap a nosaltres". És gent que té necessitat de ser escoltada, "allò tan 'vulgar' i normal com que algú t'estigui escoltant, que no et coneix, a qui no et lliga cap relació professional explícita, simplement som una veu amiga, capaç d'escoltar, amb una escolta empàtica que es posa en la pell i sentiment del qui truca, sense jutjar, sense valorar, simplement escoltant".
Sovint tan sols amb l'escolta ja estàs fent allò que et demana la persona que truca, afirma Ramon Tous, "allò de només poder sentir que algú està per tu en aquell moment, sigui l'hora que sigui". L'àmbit d'actuació del Telèfon de l'Esperança és Barcelona i l'Àrea Mteropolitana, tot i que els truca gent de tot Catalunya i inclús d'Espanya. "Hi ha gent que ens ha dit que els atenem molt bé i que sempre tenim el telèfon actiu".
La trucada és anònima sempre, tot i que sovint els diuen pel nom si els hi demanen, "per una qüestió pràctica i més propera, però nosaltres no sabem si és un nom real o qui és". Avui dia el col·lectiu que truca al Telèfon de l'Esperança s'està rejovenint. "Tenim més trucades de 50 i 60 anys que no pas de gent de més de 70 anys". Ara amb la pandèmia la gent ha tingut problemes de tota índole i els ha trucat molta gent per a problemes diversos, "han augmentat molt les trucades de gent nova". També, expliquen, que hi ha un perfil de persona sola, més aviat dones, vídues o separades, i també molta gent amb malalties mentals, amb trastorns bipolars, psicòtics o amb trastorns de la personalitat. "Són persones que agraeixen molt l'escolta, i sovint repeteixen la trucada".
Cada voluntari es compromet a un torn concret al mes. Hi ha torns fixos i d'altres més flexibles. Actualment compten amb quatre torns de dia, d'unes quatre hores de durada, i després un torn de nit, de 22h a 8h del matí. "Qui truca no sap amb qui parla, ningú té un grup de trucades assignades ni es pretén fer seguiment de cap tipus". El que sí fan, reconeix, i només si els hi demanen, és proporcionar telèfons de serveis concrets, per exemple Alcohòlics Anònims, serveis per a dones maltractades o contactes de gabinets psicològics en general. Els torns de voluntariat es fan presencialment a la seu que té la Fundació. Durant la pandèmia, i amb una ajuda tècnica molt gran, han pogut continuar l'escolta des de casa, desviant els telèfons, però amb un gran cost econòmic que han assumit. Just aquest dimecres han tornat a atendre trucades a la seu presencialment.
Durant la pandèmia, tot i que els voluntaris no podien reunir-se físicament, s'ha creat un sentiment d'equip i fidelitat molt gran, explica Tous. "Aconseguir que el Telèfon de l'Esperança no sigui un mer funcionariat de complir hores és un repte, però els voluntaris sempre fem equip, tenim un telèfon de suport al qual trucar quan hem tingut una experiència dolorosa o difícil". "Hi ha una relació viva entre nosaltres, els voluntaris són l'ànima de la Fundació". Han sobrepassat ja els 200 voluntaris.
Ramon Tous, tot i formar part del Patronat des de fa set anys, es va fer voluntari fa quatre anys. "Em vaig fer voluntari perquè vaig considerar que era una manera de practicar el que prediques. "Estic molt content de ser-ho". Tot i que ell és cristià i que la Fundació és canònica i té una visió i missió religiosa i cristiana, el Telèfon no fa proselitisme ni evangelització. "Una altra cosa és que cadascú dels que formem part de la Fundació, si som creients, posem aquesta fe al servei de la tasca que realitzem i els valors en els quals creiem estan presents".
Per a Tous, el Telèfon de l'Esperança "és clarament estar a la perifèria, tal com diu el papa Francesc, perquè penso que obrint els braços i atenent les persones ja estàs fent la millor obra de misericòrdia". De vegades, reconeix, l'han trucat només per demanar-li que resi per ells un Parenostre, "i ho faig, evidentment". "La gent quan està a la darrera pregunta té molt clar aquelles coses íntimes. Pot ser la pregària, però també una persona que es va estimar molt, algun familiar o alguna música que només escoltar-la li reporta a la joventut".
I és que a les trucades del Telèfon es troben situacions de tota mena. "Des de persones que expressen una elaboració d'idea de suïcidi, fins a casos de desesperança profunda respecte a la vida i el futur". Sobretot els problemes passen per les relacions afectives i personals, creu, "és molt clar que la gent sovint truca perquè no té sentit de la vida per al demà. En aquests casos remetre a valors que en aquell moment han oblidat però que en algun moment han estat importants sol ajudar, així com donar un recolzament moral, els reconforta".
També cal deixar clar que al Telèfon de l'Esperança no acostumen a solucionar els problemes de la gent. "Un no truca per demanar quelcom i nosaltres li proporcionem la solució, no. Si un ha d'anar a un psicòleg, psiquiatra, advocat, etc, nosaltres no fem aquest servei ni tractament". Ramon Tous és taxatiu quan afirma que la gent no truca al Telèfon de l'Esperança com a un gabinet professional, sinó que truca "a algú que no coneix, que vol ser una veu amiga, i parlar. La virtut del Telèfon de l'Esperança és aquesta escolta gratuïta, anònima i empàtica".
Per ser escoltador del Telèfon de l'Esperança val tothom però amb unes certes condicions. Primer es fa una enquesta de filtratge per saber com és aquesta persona. "Si un té problemes o està passant per una depressió o dol familiar potser en aquell moment no pot ser-ho, però més endavant sí. No es descarta mai ningú". Es passa posteriorment per una formació intensa amb la directora de formació, i tenen uns tutors que tutoritzen el voluntari fins que pot escoltar sol.
Durant la pandèmia ha augmentat el volum de trucades. "En molts casos només teníem el telèfon per seguir en contacte amb la gent". No sempre han estat per temes directes del coronavirus, afirma, sinó que la pandèmia ha comportat algunes situacions derivades, com situacions econòmiques, separacions, o situacions familiars. "S'han donat desesperances concretes, angoixa pel que passarà, pel futur".
Que algú t'escolti, creu Tous, "pot ajudar en allò tan essencial de la humanitat, i és que la paraula cura, i aquesta escolta crec que fa que la gent es torni a sentir part de la humanitat. Una humanitat ferida, fràgil en molts casos, vulnerable, però que en canvi agraeix aquesta escolta".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.