Del 26 de gener i fins al 4 de febrer té lloc a Valladolid el tercer Capítol General de la Congregació Monàstica de Santa Hildegarda, que agrupa bona part dels monestirs benedictins de l’Estat i de la que en forma part el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.
Sota el lema Avançant en comunió, totes les abadesses i priores administradores, juntament amb una delegada de cada monestir, s’han reunit en capítol per traçar el futur i escollir el nou Consell de govern que des d’ara encapçalarà la vida benedictina femenina pel trienni 2026-2029. Per aquest motiu, aquests dies s’han desplaçat fins a Valladolid, Roser Caminal, priora administradora del Monestir amb l’abadessa emèrita Esperança Atarés, com a delegada.
Escollit pel capítol, el nou consell està format per M. Ángeles Villena, del Monestir de San Pelayo, d’Oviedo, com a presidenta i M. Rosario Puerta, abadessa del Monestir de Santa María de la Expectación, de Cuenca, com a primera consellera. Roser Caminal, priora administradora de Sant Pere de les Puel·les, ha estat nomenada segona consellera, amb Teresa de Jesús Franco, del Monestir de la Santíssima Trinitat d’El Tiemblo, d’Àvila, com a tercera consellera. La quarta consellera és Almudena Vilariño, abadessa del Monestir de San Pelayo, de Santiago de Compostel·la.
Capítol i Consell amb representació catalana
El Capítol de la Congregació representa totes les comunitats que la constitueixen, i per enfortir els vincles de comunió, es convoca cada tres anys. Es podria equiparar a una assemblea general, que estableix les línies mestres a seguir, escull el consell i valida les grans decisions. Mentre que el Capítol és nombrós i hi són representats tots els monestirs, el Consell és una junta formada per només cinc monges —la presidenta i quatre conselleres—, que constitueixen el govern de la Congregació. No obstant, el Consell s’ajuda de diverses comissions on col·laboren moltes més monges per a dur a terme diferents tasques.
La Congregació, fundada el 2019 seguint l’esperit de la Instrucció Cor orans va tenir el primer Capítol l’any 2020 i Esperança Atarés va ser escollida tercera consellera. El segon Capítol, celebrat el 2023, va escollir Roser Caminal com a quarta consellera, un càrrec que ha exercit fins avui. El tercer Capítol, que té lloc aquests dies, ha renovat la confiança en Roser Caminal, que hi continua formant part, ara com a segona consellera. "A cada Capítol es procura renovar alguns càrrecs i, alhora, que algunes monges continuïn per mantenir la línia que dona l’experiència", explica Caminal. També s’ha intentat que no totes les monges del Consell siguin abadesses, ja que suposa una doble responsabilitat i feina per les monges: vetllar per la pròpia comunitat i, alhora, per tots els monestirs, que són visitats canònicament durant aquest període.
Unions per encarar els nous temps
Actualment, la Congregació està formada per vint-i-tres monestirs, onze dels quals es troben en processos de fusió o d’unió. Davant del baix nombre de religioses en alguns cenobis i l’envelliment generalitzat de bona part de les comunitats, aquestes fusions volen enfortir-les, creant comunitats més nombroses i garantir així una vida espiritual i comunitària més estable i enriquidora. Per aquest motiu, tot i que actualment la Congregació agrupa unes 280 monges, en els pròxims anys es tancaran alguns monestirs fruit d’aquestes fusions.
Aquests processos són lents, complexos i costosos, tant en l’àmbit econòmic com administratiu, material i emocional. "Costa molt tancar un monestir amb segles d’història, on les monges han passat bona part de la seva vida, perquè els monestirs
benedictins estan molt arrelats al territori", explica Caminal.
Les fusions es duen a terme després de llargs processos de discerniment i consulta, sempre "mirant pel bé de les monges, buscant camins de vida i cuidant i pensant en totes les monges de les comunitats". Els monestirs escollits per acollir noves monges són aquells que poden garantir millors condicions en aspectes com l’accessibilitat, l’adaptabilitat dels espais, el confort per a les religioses més grans, disponibilitat i/o la proximitat a hospitals o centres d’estudi i formació.
De la mateixa manera, les unions es fan tenint present el carisma i l’estil de vida de cada comunitat, ja que dins la Regla benedictina hi ha una gran flexibilitat, i els monestirs poden presentar diferències en la pregària, el treball o l’organització quotidiana. Per això, aquests processos es duen a terme amb molta reflexió i consens, per garantir comunitats viables, compatibles i amb un tarannà compartit.
"Formar part del Consell, malgrat la feina, reunions i els viatges que comporta, ha estat una gran font de riquesa, perquè ens permet veure que gairebé tots els monestirs tenim necessitats i reptes similars, i el treball en equip ens enforteix", afirma Caminal. Una feina que continuarà fent almenys tres anys més.
Sant Pere de les Puel·les, únic monestir català
Dins la Congregació de Santa Hildegarda, Sant Pere de les Puel·les és l’únic monestir de parla catalana que en forma part, ja que Sant Benet de Montserrat forma part de la Congregació Europea Benedictina de la Resurrecció, i Sant Daniel de Girona pertany a una fundació. L’autonomia de cada monestir ha permès que puguin formar part de congregacions diferents, una decisió que cada monestir va discernir en el seu moment.
Malgrat la dissolució de la Federació Catalana de Monges benedictines i formar part de Congregacions diferents, les benedictines catalanes conserven els llaços fraterns que sempre han tingut. Els tres monestirs catalans mantenen trobades anuals de les seves monges, ja que com diu Caminal, "ens sentim cridades a compartir els desitjos i moments vitals de cada comunitat”.
A part, els monestirs de Sant Benet i de Sant Pere continuen coordinant-se a través de l’Àmbit Cultural Benedictines. Així mateix, a tots dos els uneix una mateixa singularitat: disposen de dues cases dependents, com són el Santuari de Puiggraciós, i el Monestir de la Santa Família de Manacor, respectivament.
