Les escoles cristianes mantenen la demanda malgrat la davallada demogràfica

(Jordi Llisterri –CR) L'escola cristiana ha superat la revalida que cada any suposa el procés de matriculació. Aquest curs començava amb la incògnita per la davallada d'alumnes que iniciaven P3, el curs en què habitualment els pares escullen a quina escola porten els seus fills. Tot i que el sistema educatiu de primària i secundària ha crescut aquest curs amb gairebé 8.000 alumnes, per baix cada vegada entren menys nens al sistema escolar. Simplement perquè a Catalunya neixen menys nens.

Així, és inevitable que les escoles a P3 tinguin menys demanada, i això també ho han patit les escoles cristianes. Finalment, en tot el sistema educatiu, han estat 3.783 alumnes menys de P3 que l'any passat. Dels 70.691 del curs passat, als 66.888 d'aquest any.

Però la disminució de la demanda ha estat proporcionalment la mateixa entre l'escola pública i la concertada, dins de la qual s'inclouen les escoles cristianes. Concretament, la demanada dels pares ha caigut una mica més del 5% tant a la pública com a la concertada.

“La pèrdua d'alumnes no s'ha concentrat a l'escola cristiana”

“No ens ha deixat tocats d'una manera especial”, explica Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. En definitiva, “ens ha anat tan malament com a la resta de centres” i “el que seria preocupant seria que la pèrdua d'alumnat s'hagués concentrat en les escoles cristianes”. Això és així perquè els pares han continuat optant per l'escola cristiana amb la mateixa proporció que l'any passat. “Si la pèrdua d'alumnes s'hagués concentrat a l'escola cristiana seria preocupant”.

Això no vol dir que no hi hagi preocupació, sobretot de cara al futur: “Perdre una unitat de P3 és perdre la base de l'escola”. Tot i que les projeccions havien arribar a parlar de setze mil alumnes menys a P3, finalment només han estat menys de quatre mil. Però la tendència continuarà els darrers anys.

On la situació és més complicada és a Barcelona. Respecte a l'any passat, la demanda a la pública ha crescut un 1,4% i a la concertada s'ha reduït un 4,7%. Són xifres petites però tot suma. A Barcelona l'escola concertada sempre havia tingut més demanda, però amb aquesta tendència aquest any gairebé s'ha igualat, amb la meitat d'inscripcions a la pública i la meitat a la concertada. I en alguns barris la demanda a P3 ja s'ha decantat clarament a favor de la pública.

“El factor que explica aquest procés és la qüestió econòmica”, explica Mateo. “Molta gent que voldria venir a la concertada al final no ve per les quotes” i això “s'ha agreujat amb la crisi econòmica”. I mentre el concert educatiu no cobreixi tot el cost de l'escolarització, això continuarà sent així.

32 unitats menys concertades

Menys alumnes de P3 vol dir tancar aules. I la principal repercussió per a la concertada és perdre el concert d'una classe si la demanda no arriba a vint alumnes. Concretament, aquest inici de curs hi ha 44 unitats menys concertades a P3 que l'any passat. D'aquestes, 32 unitats són d'escoles vinculades a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Mateo destaca que la reducció d'aules concertades de l'escola cristiana també és proporcional al seu pes en el sector concertat: “La pèrdua d'unitats no ha estat concentrada en les escoles cristianes, sinó proporcionada amb el 66% que representem dins del sector concertat”.

En alguns casos això vol dir que escoles que tenien tres o quatre grups a P3 n'han hagut de tancar un. En altres casos s'han mantingut oberts però sense el concert, assumint el cost de no rebre els diners de la Generalitat amb l'esperança de recuperar inscripcions més endavant. Alhora, hi ha algunes escoles que han pujat en inscripcions però no amb un nombre suficient per obrir noves línies.

“Les escoles amb només una línia que perden el concert són les que ho tenen més difícil”, sobretot si la situació es repeteix l'any següent. El cost d'una aula sense concertar és més difícil de sostenir en un centre petit. Cal fer-ho aportant recursos econòmics propis del centre o demanant més ajuda als pares. En escoles petites el cost proporcional és massa elevat. Mateo explica que aquesta situació només afecta “4 o 5 de les 403 escoles cristianes de Catalunya, però tindran problemes si no recuperen inscripcions”.

No perden el concert

Miquel Mateo aclareix que “aquestes escoles que no tenen prou alumnes a P3 no han perdut el concert”. El concert continua vigent per al centre i només les aules que no arriben a 20 alumnes deixen de rebre els fons econòmics que preveu el concert. Es considera que no hi ha prou demanda que justifiqui l'aportació de recursos públics. Llavors el centre ha de decidir si manté l'oferta i com la finança. Però el concert d'aquesta unitat es pot recuperar el curs següent si torna a haver-hi prou demanda, perquè el concert de l'escola continua vigent. I també hi ha casos on es fan excepcions a aquest llindar segons les necessitats d'escolarització de la zona o altres motius que justifiquin que el Departament d'Ensenyament continuï finançant l'aula.

En canvi, el concert dels centres educatius es renova cada sis anys a primària i cada quatre a infantil. Per tant, no està vinculat a la demanda concreta de cada any. Mateo insisteix en què “no és fàcil retirar un concert d'una escola, només es pot fer amb un procés sancionador”. I ”per no renovar-lo caldria justificar que han canviat les condicions amb les quals es va concedir”. A la pràctica, el que acaba passant és que les escoles mantenen el concert si tenen demanda. Tot i això, en el moment de renovar el concert en les condicions que es posen també hi juga la voluntat política del Govern.

“Quan hi ha menys alumnes les escoles cristianes queden tocades, però el col·lectiu d'escoles cristianes gaudeix de bona salut”, conclou Miquel Mateo malgrat les dificultats provocades per la davallada demogràfica. “El col·lectiu és viu i fort”.