Les escoles concertades han reaccionat de manera més intensiva durant el confinament

(Fundació Escola Cristiana de Catalunya) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha fet un estudi per avaluar com van reaccionar les escoles al tancament dels centres i fer un dibuix de com s'intenta seguir el curs des de casa, segons els recursos a cada família, informa la pàgina web del canal 324.

L'enquesta, però, no permet copsar la bretxa digital en sentit estricte: es va fer online i, per tant, només l'han pogut contestar qui tenia equip i connexió.

L'enquesta es va fer dues setmanes després del tancament dels centres, en una fase inicial del confinament. Es volia copsar la reacció inicial de les escoles i si tenien capacitat per mantenir els aprenentatges a distància. I també veure les estratègies de les famílies a l'hora de suplir les tasques més formals de l'escola.

Van respondre més de 35.000 famílies. I l'estudi constata que els centres concertats van reaccionar de manera més intensiva que els públics pel que fa a les tasques escolars i la interacció amb els alumnes. Això en un moment en què des del departament es proposava fer activitats no avaluables.

Xavier Bonal és catedràtic de Sociologia de la UAB i coautor de l'estudi: "Les escoles concertades i les escoles privades han respost mantenint molt l'activitat de demanar tasques als infants, donar feedback, fer classes online, etc. Crec que té a veure que són escoles que depenen més de les quotes de les famílies i, per tant, també tenen més interès a fer que aquestes quotes no desapareguin". Sense desmerèixer aquesta informació economicista, pot ser també respon a un bon fer habitual que caracteritza el sector concertat.

El fet és que la majoria de les famílies enquestades valoren positivament la reacció de l'escola, però hi ha més satisfacció entre les famílies que porten els fills a la concertada o la privada.

A l’estudi, Bonal afirma que “les nostres dades són força representatives de les proporcions de cada sector de titularitat a Catalunya. Només tenim una lleugera sobrerepresentació d’escola pública (69%), mentre que escolaritzats a centres concertats són un 28% i els de la privada s’acosten al 3%”.

“A cicle superior d’educació primària i a ESO les diferències de dedicació diària són especialment pronunciades”.

“Les escoles concertades i privades van iniciar activitats abans que la xarxa pública. Sens dubte, la necessitat de mantenir el pagament de quotes de les famílies explica aquest comportament. De fet, un 86% de les famílies de la concertada diuen que han pagat o preveuen pagar la quota del mes de març. En la pública només el 36% afirmen haver de fer un pagament de quota escolar o d’AMPA/AFA (cal tenir en compte que en moltes públiques no hi ha rebuts mensuals)”. El bon fer habitual torna a ser una altra explicació possible que s’obvia.

“Les diferències són també acusades en les classes online, a rebre emails del professorat o a l’encàrrec de tasques i correcció de treballs. La intensitat de treball de la privada ha estat clarament superior (aquesta qüestió canviarà amb les noves directrius del Departament)”.

En el cas de 2n de batxillerat, el 46% de l’alumnat d’instituts públics ha fet classes online diàriament o alguns dies. En la concertada, el 76%. A cicle superior de primària, menys d’un 14% havia rebut classes online a la pública, el 28% a la concertada i el 53,4% a la privada.

“Hem construït un indicador d’oportunitats d’aprenentatge escolar per a infants de cicle superior de primària o més grans. L’índex OTL (Opportunities to Learn) està construït a partir de les variables del qüestionari referides al treball escolar en les dues primeres setmanes. L’índex es mou entre 0 i 100 on 0 equival a absència d’OTL i 100 = OTL màx”. Aquesta és la distribució global:

L’índex OTL es relaciona amb l’accés a dispositius, amb el cicle educatiu (com més alt més dedicació), amb el nombre de fills (a major nombre de fills, menor dedicació) i amb la titularitat del centre escolar (índex més elevat entre l’alumnat de la concertada i la privada).

Per tant, les característiques familiars (nivell d’estudi, nivell d’ingressos i procedència) deixen de marcar diferències un cop que es controla per la titularitat del centre escolar.

Davant la manca de directrius del departament, són principalment les característiques escolars les que marquen les diferències. És esperable que en el moment que totes les escoles s’activin, les diferències per característiques familiars s’observin de forma més clara.

La majoria de les famílies enquestades valoren positivament la reacció de l'escola, però hi ha més satisfacció entre les famílies que porten els fills a la concertada o la privada.

L'enquesta també posa en relleu les diferències segons el nivell econòmic i cultural.

Més de la meitat de famílies tenen menys d'un dispositiu per a cada membre. I el nombre d'aparells condiciona el temps que es dedica a l'estudi: com més dispositius, més hores fent les tasques escolars.

Les mares ajuden molt més a fer aquestes tasques que els pares i, segons l'estudi, són les de classe més baixa les que donen més suport.

"Les famílies amb menys capital cultural es mostren molt més actives que les que tenen més capital cultural, d'alguna manera es veuen amb una necessitat més urgent de suplir l'absència d'escola. Les famílies amb més capital cultural tenen la impressió que disposen de molta més capacitat per fer aquest efecte substitució de l'escola".

En aquest sentit, aquestes famílies fan més ús de recursos educatius externs, com programes de televisió. I també dediquen més hores als videojocs. Tot i que, en general, 9 de cada 10 famílies amb fills petits asseguren que els infants miren pantalles cada dia.

Pel que fa a les activitats extraescolars, evidentment, s'han hagut de deixar de fer les que es practiquen a l'aire lliure, però s'han mantingut les que es poden fer online com idiomes, música o artístiques.