(Laura Mor –CR/Sant Boi de Llobregat) No fa encara un any que l'andalús Francisco José Ruiz va professar com a germà de Sant Joan de Déu. Aquesta setmana l'ha passat a Catalunya, acompanyat d'altres germans escolàstics europeus i dels mestres de novicis de cada província d'origen, que dinamitzen la formació. Venen d'Espanya, Portugal, França, Alemanya, Polònia i Àustria. Cada any es troben en algun punt d'Europa. Aquesta vegada els ha acollit la comunitat de la cúria provincial de la provincia d'Aragó-Sant Rafael, a Sant Boi de Llobregat.
El germà Ruiz aprecia el valor comunitari i el seguiment que es fan els uns dels altres. “És una riquesa considerable que em fa sentir seguretat”, comenta sobre la trobada d'escolàstics. Subratlla també la presència de germans joves en aquests encontres. “Això vol dir que el carisma està viu”. Considera que els germans ofereixen “l'oportunitat d'anar tots junts a favor que la tasca continuiï”. “És fonamental que tots beguem d'una mateixa font perquè el carisma quedi plasmat en la tasca que desenvolupen els professionals”, hi afegeix.
A banda del treball intern, aquests set dies de formació han visitat diferents projectes de la institució. El germà Ruiz destaca com a particularitat important “com funciona l'orde a Catalunya”. Entre d'altres obres, han conegut l'hospital maternoinfantil d'Esplugues de Llobregat i el centre residencial d'inclusió d'Hort de la Vila, a Sarrià, per a persones sense llar. Els considera bons exemples de missió compartida entre religiosos i laics, professionals i voluntaris. És conscient de la davallada de vocacions i aprecia “l'obertura dels centres” com a “garantia que el carisma de Sant Joan de Déu iniciat fa més de cinc-cents anys continua”.
Què uneix els germans que aquests dies s'han reunit a Catalunya? Quin caràcter especial els imprimeix el carisma? On posa l'accent l'orde hospitalari en el seu servei? Segons Ruiz, la clau està en l'atenció personalitzada. Una atenció “que es faci amb els valors de l'orde que són el respecte, l'escolta i l'empatia”. Com a germà creu que cal viure aquests valors per poder-los traslladar a les persones ateses. “És evident que hi ha unes necessitats; que bé que hi hagi una institució que les cobreixi”, conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.