(Glòria Barrete –CR) Vuit setmanes de confinament. Iniciatives diverses, solidaritat desbordant, creativitat pastoral i educativa, noves pràctiques. Però també molts difunts. Un gran cop per a tota la societat i especialment per aquelles famílies que ho pateixen en primera persona. Com en el cas de l'Escola Pia de Catalunya, que ha vist morir cinc germans escolapis durant la pandèmia de la Covid-19, i quatre d'ells a causa del virus. Seguim amb el repàs de les congregacions i ordes religiosos de casa nostra per saber com viuen i han viscut el confinament.
"Hem tingut quatre germans detectats de coronavirus que han mort i després acabem d'enterrar un cinquè que ha mort per una altra malaltia molt ràpida i que no ens esperàvem". Aquest ha estat el gran cop, ens relata el provincial de l'Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini. Tots eren d'una mateixa comunitat, la de Santa Eulàlia, que acull força malalts i escolapis grans. Suposen que el virus va entrar perquè dos dels difunts fèien diàlisi i potser anant i tornant de l'hospital el van agafar. En aquesta comunitat van haver-hi cinc casos més que van sortir positius i que van aconseguir ser ingressessats en un centre sanitari dels que ha obert l'Ajuntament de Barcelona. Ara, després de vint dies ingressats, els han fet el segon test que ja ha sortit negatiu. Avui ja tornen cap a la seva comunitat. "Van venir els bombers i l'exèrcit també a desinfectar tota la casa", explica Pini.
Sobretot, afirma, és molt trist no poder acomiadar-los. "La última imatge que tens d'ells és pujant a l'ambulància, no els tornes a veure més". Ara ja tenen les cendres de quatre i el cinquè, que va morir de càncer, el van poder enterrar. "Quan tot això s'acabi els hi farem una celebració per acomiadar-los".
Pini confessa que hi ha una cosa que ha explicat poques vegades. Quan va entrar de jove a l'Escola Pia va morir un escolapi. "Em va cridar molt l'atenció al funeral veure la vivència dels escolapis d'aquest fet. M'ho vaig prendre diferent a com si es morís un familiar o un amic". Això no volia dir que no estiguessin tristos, sinó "que es copsava un sentiment de saber que havia arribat a la fi d'aquest camí i després començava un altre". Evidentment, reconeix, "el dol va per dins, a ningú li fa gràcia ni il·lusió que es mori cap germà de comunitat, i menys gent tan bona com els que ens han deixat". Però pensa que la fe "té una certa capacitat d'il·luminar la foscor d'aquest dol".
A nivell d'orde religiós s'han adaptat a tot. Un cop per trimestre, a nivell de comunitats, fan el Consell de Comunitats per prendre decisions de la vida religiosa. L'han fet via telemàtica i també els hi ha anat bé per veure's i repensar el futur. "Una frase que estem fent servir molt és 'que si els nostres morts donaran fruit, en el sentit de què aprendrem d'això". Pini creu que els ésser humans "som bastant rucs i tenim mala memòria". Pensa que quan aixequin el confinament definitivament i tornem a la normalitat, "possiblement en dos mesos la vida serà la mateixa d'abans i tornarem on estàvem". Recorda, però, que els escolapis, com a persones que han fet una opció de vida, "és bo que es preguntin això, si la pandèmia transformarà la nostra cultura. Entenent la cultura com a sentit habitual de fer les coses".
Per fer-ho, a l'Escola Pia de Catalunya han creat tres equips i nombroses comissions. Un, l'equip tècnic, que està vetllant perquè quan es produeixi els retorn totes les escoles, llocs, entitats, parròquies, etc, tinguin les mesures i el material adequat. Un altre equip d'acompanyament i dol per treballar aquest tema. "Hem d'ajudar els infants a situar aquesta experiència en un espai de la seva vida i orientar els professors per ajudar a fer processos de dol, per a alumnes i per a tothom de la Institució". I el tercer equip, el de transformació, va molt en línia del pla de Resurrecció del papa Francesc. "Què estem fent ara que no fèiem i ens convé no perdre? què fèiem i ara no fem i potser no cal fer-ho perquè ja és caduca? Com podem fer per transformar-nos després d'aquesta experiència viscuda?".
Dins de tota aquesta adaptació amb motiu del confinament i la pandèmia han sorgit nombroses iniciatives des de molt a l'inici, iniciatives petites, anònimes, i d'altres més vistoses i publicitades. Per exemple la parròquia de Sant Josep de Calassanç, al costat de l'Hospital de Sant Pau, té Càritas molt activa perquè hi ha allà gent molt tocada. A la parròquia del Carme del Raval també de seguida han sorgit iniciatives. El divendres 13 va començar el confinament escolar i el 14 ja van inaugurar el blog per no perdre el contacte amb els fidels. Dos o tres dies després van començar les misses per Youtube, i posteriorment van decidir tocar campanes a les 20h en agraïment al personal sanitari, i cada dimarts per Youtube convoquen una pregària de l'amistat. "És un no parar", reconeix Pini.
També s'ha fet seguiment telefònic de centenars, "sense exagerar", d'avis i àvies que saben que estan sols. "No t'exagero si dic que aquí a la meva comunitat fem una seixantena de trucades diàries per saber com estan, parlar una estona i preguntar què tal el dia". Aquest acompanyament la gent el valora molt i fins i tot han tingut alguna petició a través del blog parroquial perquè truquessin a alguna persona o familiar. "No sabem qui són però ho fem perfectament com a acompanyament telefònic".
L'Escola Pia de Catalunya també ha entrat a la xarxa solidària de la Unió de Religiosos de Catalunya. Es va proposar posar al servei tots els recursos, tant materials com humans, i s'hi van sumar. "Hem rebut vàries crides i algunes les hem pogut respondre". Un dels exemples admirables, explica, ha estat el de la comunitat de Santa Eulàlia, d'on eren els que han mort per coronavirus. Hi havia un grup d'avis de Sant Joan de Déu que estaven fent mascaretes i tenien la màquina de cosir trencada. A la xarxa de la URC va arribar aquesta petició. Pini la va rebotar a aquella comunitat perquè sabia que tenien una màquina prou nova, i de seguida van dir que sí, acabats d'enterrar els germans d'aquella comunitat. "En aquella comunitat només en quedaven dos, un de quasi 90 anys i un altre de 60. En una situació com aquesta i després d'aquell trasbals un podria haver dit que no, s'entendria perfectament, però res més lluny de la realitat". Van trobar i desinfectar la funda, i es van posar en contacte amb aquell grup.
A nivell educatiu també s'ha treballat amb una intensitat i rapidesa molt grans. El departament d'informàtica va arreglar-ho tot per poder crear una escola virtual i els professors s'hi han bolcat en massa. També tenen Escola Pia a Salt, on la bretxa digital és molt acusada. Però aquella escola és d'infantil i en molts casos s'ha optat per proporcionar dispositius de les pròpies escoles i connexió a Internet. El treball que es fa més és de contacte amb les famílies.
També una altra escola petita, a Moià, ha viscut coses maques. "Els mestres van saber d'algunes famílies que tenien ordinador però no xarxa. Es posaven d'acord i els professors que vivien a prop d'aquests alumnes, de nit perquè no se'ls veiés, imprimien les feines o dossiers que els hi havien manat a l'escola i els hi passaven per sota les portes d'aquests infants. Això és vocació, no tenen perquè fer-ho, però ho han fet".
I a banda de tot això, l'Escola Pia també compta amb vint-i-un pisos d'acollida de menors no acompanyats i joves extutelats. Els pisos han seguit funcionant al 100% i els treballadors han incrementat la seva presència als pisos. Pini creu que s'ha de reconèixer la gran feina i transformació que han experimentat aquests joves. Han estat una cinquantena de dies tancats i tothom s'ha comportat molt bé. "No hem valorat prou com a societat l'esforç que han fet nens i joves d'aquest país".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.