L’Escola Cristiana lamenta que l’administració aprofiti l’ofegament econòmic “per quedar-se amb escoles”

CR “Lamentem que, un cop més, l’Administració s’aprofiti de l’ofegament econòmic al qual estan sotmesos els centres educatius per quedar-se un projecte d’iniciativa social”. Aquesta és la reflexió de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) després que aquests dimecres el Consorci d’Educació de Barcelona anunciés que l’Escola Sant Felip Neri passarà a ser de titularitat pública l’any vinent. Fins ara l’escola depenia de la Fundació diocesana Torras i Bages. El canvi es va anunciar amb una compareixença conjunta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Aquest canvi s'ha presentat com un triomf de les reivindicacions de les famílies.

En un comunicat, la FECC explica que la manca de finançament és l’únic motiu d’aquest canvi de titularitat: “Una escola d’una línia, amb un 30% d’alumnat vulnerable que, en no rebre els recursos necessaris, no té altra sortida que integrar-se a la xarxa pública”. Per la FECC es tracta d’un centre vinculat al barri, amb una gran trajectòria educativa i d’iniciativa social que "ha de renunciar al seu projecte per manca de finançament”.

La FECC recorda que “l’administració inverteix un 30% menys en les famílies de les escoles concertades i aquestes han de compensar aquest dèficit d’inversió pública. Cal tenir en compte que l’educació obligatòria és un dret que ha de ser gratuït. L’Informe del Síndic de Greuges sobre el cost de la plaça escolar a Catalunya estableix que el mòdul de finançament que es paga a les escoles concertades és un 300% inferior al cost real i certifica l’infrafinançament a Catalunya. Aquesta situació provoca situacions insostenibles en els centres educatius, especialment els més socials, ja que les seves famílies no poden assumir el dèficit de l’Administració”.

Per tot això, la FECC demana que "es faci una aposta decidida pel Servei d’Educació de Catalunya, que es valori l’aportació educativa dels centres concertats, que es potenciï la iniciativa social i que es doti els centres i les seves famílies dels recursos establerts en la Llei d’Educació de Catalunya. Cal tenir en compte que aquesta absorció comporta un cost elevat a l’Administració i es reclama que els diners es destinin a pal·liar aquest infrafinançament”.

Acord pendent per l’edifici

D’altra banda, coincidint amb aquest anunci, la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri també ha fet un comunicat per aclarir que encara no està tancat l’acord amb el Consorci d’Educació. L’escola era gestionada per la Fundació Torras i Bages, però l’Oratori és el propietari de l’edifici, que fins ara llogava a l’escola de titularitat diocesana.

En el comunicat, l’Oratori afirma que “la Congregació mai ha posat cap impediment perquè, independentment de la titularitat del centre, l’edifici que actualment ocupa l’escola aculli una activitat educativa i de servei al barri com és l’Escola de Sant Felip Neri”. I informa que a l’abril es va arribar un acord per un nou contracte amb el Consorci, però que “la signatura que no es dugué a terme per sol·licitud del mateix Consorci”.

També aclareix que, a banda de l’edifici de l’escola, la Congregació també cedia provisionalment uns espais a l’escola a l’interior del convent a les hores de menjador. Amb tot, fa dos anys ja es va comunicar que l’Oratori volia disposar d’aquests espais per altres activitats: “Aquesta circumstància era coneguda per totes les parts i s’han anat prorrogant els darrers cursos en espera que l’Escola trobés uns locals alternatius, però fa dos anys la Congregació ja va informar que la data límit era la finalització del curs 2021-2022. Extraordinàriament, s’ha autoritzat l’ús d’aquests espais durant el curs 2022-2023”.

L’Oratori explica que “s’està desenvolupant un nou pla d’usos de l’edifici que engloba l’Església i el convent per convertir-lo en un centre que mantingui l’activitat religiosa i litúrgica i per reforçar l’activitat cultural. En l’aspecte musical es volen ampliar les activitats culturals que ja acull, com la Coral Sant Jordi, a altres entitats i donar més rellevància a l’important orgue Montserrat Torrens recentment renovat. També s’ampliarà el nombre d’entitats que acull el convent i la residència permanent per a sacerdots”.

Per això, des de l’entitat propietària de l’edifici s’aclareix que “aquests usos que des de fa temps està planificant la Congregació, són incompatibles amb l’ús escolar de les instal·lacions del convent” i que “des del primer dia el Consorci ha estat coneixedor que no podrà disposar dels espais que fins ara utilitzava l’escola a l’interior del convent perquè la Congregació el té destinat a altres finalitats que li són pròpies”. Per tant, és un tema que encara no està resolt malgrat l’anunci de l’Ajuntament i la Conselleria.

La Congregació reitera que “no ha posat mai cap impediment a què l’edifici de la seva titularitat es converteixi en una escola pública i està en disposició de signar amb el Consorci un contracte de lloguer amb aquesta finalitat”, però sense ocupar els espais del convent.