Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) L'any 1151 l'abadessa benedictina Hildegarda de Bingen va escriure i musicar 'Ordo Virtutum', un dels drames al·legòrics musicals més rellevants de l'edat mitjana, del qual es conserva íntegrament el text i la notació musical en neumes, signe musical emprat en aquella època. Enguany, sis anys després que Hildegarda de Bingen hagi estat nomenada santa i doctora de l’Església pel papa Benet XVI, s'ha publicat l'edició bilingüe –amb text en llatí i la traducció al català–, juntament amb un estudi complet d'Eulàlia Vernet i Mariona Vernet i editat per la Universitat de Barcelona dins la col·lecció de Filologia.

"Voldríem que aquest estudi sobre l’Ordo Virtutum esdevingui un petit homenatge a la magistra benedictina", afirmen les autores a la publicació, una figura, per a elles, "excepcional que, estimada amb devoció des de sempre per un poble fidel, va ser sovint, amb el transcurs dels segles, bandejada i silenciada per alguns sectors eclesiàstics i per un món acadèmic excessivament tancat".

Un missatge universal

Aquesta obra singular explica en vers lliure la història d’una Ànima que es debat entre seguir la vida lluminosa, inspirada per les Virtuts, o la vida obscura, imbuïda per les temptacions del Diable, en un context en què el cant i la música actuen com a medicina purificadora per a l’Ànima. Tanmateix, les autores afirmen que el seu missatge sobrepassa les fronteres monàstiques i esdevé universal pel que fa al contingut, "perquè transcendeix els límits del temps i de l’espai".

La publicació compta, a banda de la traducció per primera vegada al català, amb un estudi del drama que incorpora capítols que encara no havien estat tractats acadèmicament, com ara l’estudi de la versificació del text llatí. La monografia està dividida en quatre blocs principals.

En el primer les autores exposen una notícia biogràfica de la santa renana i de l’obra prolífica que va escriure; en el segon bloc elaboren un estudi de l’Ordo Virtutum, centrant-se en el text, la seva representació, la llengua llatina, la versificació i les imatges bíbliques del drama, i també hi dediquen un subapartat als manuscrits que els hi han transmès el text i la notació neumàtica, que fou prèvia a la gregoriana quadrada.

En el tercer bloc ofereixen l’edició crítica del text llatí, així com la traducció en llengua catalana, que presenten com a primícia, sonat que l’Ordo Virtutum no s’havia traduït mai abans en llengua catalana. El darrer bloc, el quart, clou l’estudi, amb les conclusions, un apèndix documental i una llista bibliogràfica de les obres emprades.

La 'Sibil·la del Rin'

Al pròleg, Jordi-A Piqué i Collado, president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma, afirma que  les autores "fan justícia al giny de l’abadessa benedictina més enigmàtica i sàvia de la llarga història dels fills de sant Benet". La present edició crítica servirà, segons Piqué, "per donar a conèixer la singular forma del pensament de la que les autores d’aquest estudi qualifiquen de "Sibil·la del Rin'".

Una obra que, per a Piqué, "és la clau que ens permetrà conèixer Hildegarda" i que portarà als lectors a sentir-se obligats a escoltar-la "a partir del seu pensament, del seu geni poètic, de la seva capacitat dramàtica i de la seva habilitat musical".