Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat Lleida) La germana Maria Goretti Echaide Urrega, nascuda a un poble de Guipúscoa, és des del passat mes de març la nova superiora de les Germanetes dels Ancians Desemparats d’Aitona i li hem fet una entrevista perquè ens parli de la seva vocació i el seu passat, molt vinculat a la formació de les juniores, nom que reben les germanes abans que facin els vots perpetus.

Com i quan li va néixer la vocació per fer-se Germaneta dels Ancians Desemparats?

Quan tenia 11 anys va venir a la nostra escola un franciscà i ens va portar un tríptic amb informació de la casa que tenen les germanetes a Tafalla. Encara recordo com era i quan vaig veure a la part del mig “vine i ho veuràs” vaig saber que era el camí que volia seguir. Quan vaig arribar a casa li vaig dir a la meva mare i el 10 d’agost ens vam presentar a la casa de Tafalla (Navarra) i al setembre ja vaig començar el nou curs amb elles.

Com recorda els anys de formació abans del la professió perpètua?

A la casa de Tafalla érem unes 50 joves que volíem ser com Santa Marta, volíem servir als altres. Als 17 anys vaig anar a estudiar a València i vaig fer els vots l’any 1985, quan tenia 20 anys. De vegades penso perquè la meva mare es va fiar de mi quan li vaig dir que volia ser monja. Es difícil d’explicar però vaig sentir la crida gràcies a aquell díptic i davant de la Mare de Déu dels Desemparats de València, quan encara era novícia, vaig tornar a sentir que “aquest és el meu camí”. Després vaig estudiar infermeria i també he fet cursos d’orgue. Donem molta importància a la música a les nostres celebracions litúrgiques.

Quin és el vostre carisma?

Servim i assistim a la gent gran necessitada tant a nivell material com espiritual i també d’afecte. Per tant hem de tenir aquest do del servei que el rebem davant del Senyor i ser fidels als vots de pobresa, castedat i obediència. Vivim en una comunitat de germanes i ja fa uns anys que ens ajuden treballadors a causa de la falta de vocacions.

Com afronta el nou repte de la ser la superiora d’Aitona, poble natal de la fundadora?

Em sento molt acollida i privilegiada. Ha estat com tornar a viure l’experiència dels anys que vaig passar a Llíria (València) que és on va morir Santa Teresa Jornet. A Aitona la nostra fundadora va decidir encendre la flama i és la que ens anem passant les unes a les altres. També he après a escoltar i dedico força temps als nostres residents que agraeixen que estiguis per ells. Em reconforta la fraternitat entre les germanes i el fet de sentir-me acollida. La residència és un referent del poble i també pels seus vilatans.

Abans ha comentat que falten vocacions, quina pot ser la causa?

En general es viu menys la vida cristiana i per tant primer ens hem de plantejar aquest fet abans de pensar en les vocacions tant de vida consagrada com de preveres. A més a més, les vocacions també han baixat a l’Amèrica Llatina, que tradicionalment era una font de germanes i també de vocacions sacerdotals. Potser va lligat al fet que les famílies tenen menys fills i per tant els pares no poden prescindir-ne. Nosaltres seguim pregant per les vocacions. Primer hi ha d’haver un encontre amb el Senyor que s’ha d’anar renovant cada dia ja que sinó hi ha aigua a la font, aquesta s’asseca.