Què és el Jubileu Franciscà?

Enguany, la família franciscana torna a estar de Jubileu. No és que s’hagi prorrogat l’Any Jubilar de l’Esperança, sinó que el papa Lleó XIV ha volgut concedir a tota l’Església un temps nou de gràcia en ocasió dels vuit segles de la mort del seu fundador, Sant Francesc d’Assís. Tal com afirma el decret promulgat per la Penitenciaria Apostòlica, aquest jubileu neix com “una nova ocasió de joia i de santificació” que prolonga els fruits del Jubileu Ordinari de 2025 i convida els fidels a “convertir-se en models de santedat de vida i testimonis constants de pau”. Des del 10 de gener de 2026 fins al 10 de gener de 2027, aquest Any Sant de Sant Francesc es configura així com un camí espiritual obert a tots, orientat a fer present avui la radicalitat evangèlica del poverello.

Què és el jubileu i com es pot guanyar?

Fem memòria. El jubileu és, en la tradició de l’Església, un temps especial de gràcia en què s’ofereix als fidels la possibilitat de renovar profundament la seva vida espiritual mitjançant la conversió, la penitència i la pràctica de la caritat. En aquest context, un dels dons principals és la indulgència plenària, que el mateix decret descriu com a fruit de la misericòrdia divina concedida “mitjançant el poder de les claus de l’Església”. Aquesta indulgència pot aplicar-se tant a un mateix com en sufragi pels difunts.

Per obtenir-la, cal complir les condicions habituals: la confessió sacramental —en els dies propers—, la participació en la missa i la comunió eucarística, i la pregària per les intencions del Sant Pare. A més, en aquest jubileu concret, es demana realitzar un pelegrinatge a una església franciscana o a un lloc vinculat a Sant Francesc d’Assís, on es renova la fe amb el Credo, es resa el Parenostre i s’eleven pregàries demanant la gràcia de viure segons el seu exemple. També aquells que no poden desplaçar-se —malalts, ancians o persones amb greus impediments— poden rebre aquesta gràcia unint-se espiritualment a les celebracions i oferint a Déu les seves oracions i sofriments.

El cor del jubileu i la gràcia de la indulgència

El centre espiritual d’aquest any jubilar serà el 3 d’octubre, aniversari del trànsit de Sant Francesc d’Assís l’any 1226, una data que esdevé clau no només per a la memòria de l'Església, sinó per a la renovació interior dels fidels. El mateix decret recorda que, en aquest temps, “cada fidel cristià, seguint l’exemple del sant d’Assís, es converteixi en model de santedat de vida i testimoni constant de la pau”. En aquest context, la indulgència plenària no és només un acte devocional, sinó una invitació a una transformació real de vida, arrelada en la misericòrdia i en el compromís amb l’Evangeli.

Assís, signe visible d’un esdeveniment històric

Aquest Any de Sant Francesc adquireix una rellevància excepcional amb l’exposició pública, per primera vegada a la història, de les relíquies de Sant Francesc d’Assís a Assís. El seu cos, conservat habitualment a la cripta de la basílica, es mostra ara dins un sepulcre de vidre amb la inscripció Corpus Sancti Francisci, i serà visible fins al 22 de maig. Aquest fet constitueix un esdeveniment històric de gran abast, ja que, més enllà d’algunes exhumacions per a estudi, només havia estat exposat una vegada, el 1978, durant un sol dia. 

Els ossos, “malmesos” i “consumits”, segons els responsables del convent, reflecteixen una vida totalment lliurada als altres, fins al punt de fer-se testimoni visible de la pobresa i de l’entrega radical que el sant va viure. L’afluència prevista és molt elevada, amb milers de pelegrins diaris procedents d’arreu del món, tot i que, per part dels responsables de la basílica, es manté la voluntat de preservar el caràcter espiritual de la visita, evitant qualsevol transformació de l’espai en un espectacle.

La crida del Poverello d'Assís

El decret situa aquest jubileu com a culminació d’un llarg itinerari commemoratiu i insisteix en la seva actualitat: en un món marcat per la violència, la confusió i la pèrdua de referents, la figura de Sant Francesc d’Assís apareix com una llum capaç d’orientar el present. Recordant les seves paraules sobre la misericòrdia —que cap germà que busqui perdó no sigui allunyat sense haver-lo trobat—, el text subratlla la centralitat del perdó i de la caritat com a eixos de la vida cristiana. Aquest Any de Sant Francesc esdevé així una ocasió providencial per a la renovació interior i per a un testimoniatge creïble en el món contemporani, en què la pau, la fraternitat i la senzillesa evangèlica continuen sent una necessitat urgent.