“És important que des de petits se'ns eduqui en el respecte a la diversitat religiosa”

La taula rodona celebrada aquest dimecres al matí en el marc de la jornada sobre La religiositat de la joventut catalana —organitzada per la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la Direcció General de Joventut— ha servit per donar veu a joves de diverses confessions que comparteixen un missatge comú: la fe no és incompatible amb la modernitat, però sí que encara conviu amb nombrosos estigmes.

L’Alba Fajardo, jove cristiana evangèlica, ha explicat que “ser modern i ser cristià no té relació”, i ha lamentat que “sempre que dic que soc cristiana evangèlica pensen que no soc normal, sinó que som diferents”. Per a ella, “anar a l’església no em fa més antiquada”, sinó que és una manera d’expressar la seva espiritualitat al marge dels prejudicis.

“anar a l’església no em fa més antiquada”

Des d’una altra tradició, l’Andrea Bertran, membre de la Casa Virupa, ha remarcat que “el concepte de religió ja és problemàtic”, i que “el budisme no s’associa a allò antic, sinó fins i tot a allò modern”. En el mateix sentit, Narimen Ben Rouain, de l’associació Entre Joves, ha defensat que “la fe no està en contradicció amb la modernitat” i ha recordat que “pensar que la religió és antiga és una visió occidentalista”.

Jenabou Dembaga Susoko, cofundadora d'Umbrales Umma i de Diabi ji Soninké ha advertit que “sovint s’assumeix que modernitat és allunyar-se de la religió”, però ha demanat “qüestionar què s’entén per modern o tradicional”, perquè “no són conceptes neutres”. Ha afegit que “cal parlar de les persones creients com a persones cultes; se’ns infantilitza, però som persones adultes que prenem decisions”.

 “cal parlar dels creients com a persones cultes; se’ns infantilitza, però som adults que prenem decisions”

El Pau Duran, jurista expert en dret canònic i redactor a Catalunya Religió, ha apuntat que “intentar confrontar religió i modernitat és poc pràctic” i ha constatat que “els números de l’informe presentat al matí evidencien que a l’Església catòlica hi ha un problema de comunicació: no s’ha sabut interpel·lar els joves”. Tot i això, ha defensat que “és cert que la modernitat modula el fet religiós, però no ataca mai la seva vigència”.

El debat ha abordat també la qüestió de la discriminació i la garantia de drets religiosos. L'Alba ha denunciat que "com a jove, gitana i evangèlica" ha patit “prejudicis i racisme, camuflats sovint, però reals”, i ha reclamat més educació sobre religions i ètnies a les escoles: “On és el currículum per entendre aquestes religions?”. 

“a l’Església catòlica hi ha un problema de comunicació: no s’ha sabut interpel·lar els joves”

La Jenabou ha diferenciat entre “laicisme i laïcitat” i ha advertit que “la llibertat religiosa no és un permís, és un dret fonamental que s’ha de garantir”. Ha demanat a les administracions facilitar espais de culte i reconèixer necessitats quotidianes com “enterrar-se segons la pròpia tradició o tenir accés a alimentació que segueix els seus preceptes”.

Marc Malapitan, de l'Associació Kalayaan Cultural Filipina a Catalunya ha afegit que “el repte és reconèixer la religió com a espai social i cultural”, i ha reclamat “una educació intercultural àmplia per entendre l’altre”. La Narimen ha denunciat que “quan els creients musulmans portem elements visibles de la religió patim atacs” i que “sempre hem d’estar demostrant la nostra fe o que no som lladres o terroristes, això és injust”.

En Pau ha tancat el debat amb una reflexió sobre la desinformació religiosa: “Vaig ser batejat amb quinze anys i alguns companys de classe pensaven que havia entrat en una secta. Tenim conceptes mal enfocats i cal comunicar més per trencar aquestes barreres”.

En conjunt, la taula rodona ha posat de manifest la necessitat de normalitzar la presència de la religió en una societat plural i moderna, i sobretot la necessitat d'implementar a les escoles una educació religiosa diversa. "És important que des de petits se'ns eduqui en el respecte a la diversitat religiosa", han recalcat molts dels joves de la taula.

 “el repte és reconèixer la religió com a espai social i cultural”

Una idea que connecta amb les conclusions de l’estudi presentat durant la jornada, i que mostra una joventut “menys religiosa però més diversa”, que viu la fe —o l’espiritualitat— com una elecció lliure, personal i igualment legítima dins la Catalunya del segle XXI.

L’estudi La religiositat de la joventut catalana, presentat dins del marc de la jornada, traça un retrat matisat d’una generació que viu la fe de manera més plural i individual que les anteriors. Segons la recerca, més de la meitat dels joves catalans (51,7%) no es consideren persones amb creences religioses, tot i que la religió no desapareix de les seves vides, sinó que adopta formes menys institucionals i més vinculades a l’espiritualitat personal.

El catolicisme perd centralitat entre la joventut, però continua actuant com a referent cultural. Paral·lelament, l’islam i el cristianisme evangèlic guanyen presència, especialment entre joves d’origen migrant, fet que reflecteix una societat més diversa i globalitzada. La transmissió familiar de la fe s’ha afeblit, i cada generació mostra nivells de pràctica més baixos que l’anterior, especialment entre les dones.

L’estudi també destaca que els joves catalans es mostren més tolerants i oberts envers la diversitat religiosa que la població adulta, malgrat que persisteixen experiències de discriminació, sobretot en col·lectius musulmans. En conjunt, el treball descriu una joventut “menys religiosa però més diversa”, que substitueix la fe institucional per una recerca de sentit i valors propis en un context plural i canviant.