Què és la festa del sacrifici? 

(Lucia Montobbio -CR) Eid Al Adha. Aquestes paraules en àrab es poden traduir com a “festa del sacrifici”. Enguany se celebra el 9 de juliol i la festa s’allarga fins al 12 de juliol. Durant aquests quatre dies la comunitat musulmana recorda el sentit del pelegrinatge a la Meca i el del sacrifici del xai. La festa també és coneguda com Aïdul-kabir (festa gran). A més a més, segons l’àrea geogràfica, hi ha altres nomenclatures com ara: Aïdul-qurban (Turquia), Eid DhohaoBisupTabaski (Àfrica Subsahariana), oTafaska (cultures amazigues).

A Catalunya, popularment es coneix com la “festa del xai”, alguns musulmans poden considerar incorrecta aquesta nomenclatura perquè, de vegades, s’ofereix un altre animal que no és un xai; i perquè el centre de la festa no és l’animal, sinó el que es vol simbolitzar amb el sacrifici de l’animal.

Durant la festa del sacrifici, la comunitat musulmana es muda per anar a la mesquita. L’oració s’inicia prest, just després de la sortida del sol, és una de les celebracions més multitudinàries. Durant el prec es formula el jutba (sermó) on l’imam recorda el sentit del pelegrinatge a la Meca, i el sentit del sacrifici del xai, i com aquests dos ritus estan lligats. Durant quatre dies, es recorda el fragment, relatat tant a la Bíblia com a l’Alcorà, on Ibrahim (Abraham pels cristians) porta el seu fill Ismaïl (Isaac pels cristians) a la vall de la Mina, prop de la Meca, per sacrificar-lo. Així li ho havia demanat Al·là.

Ibrahim prepara un altar amb llenya on lliga al seu fill i just abans que compleixi amb la petició, Al·là l’atura i li ofereix un be a canvi. ibrahim sacrificarà el xai com a mostra d’agraïment per haver permès la vida del seu fill. El mateix gest, l'ofrena d'un xai, es repetirà pel profeta Mohammed, l’any 624, durant el seu pelegrinatge, i més tard el ritual s’estendrà en la pràctica de tota la comunitat musulmana.

Aquest passatge mostra tant la lleialtat d’Ibrahim cap a Al·là, com la d’Ismaïl cap a Ibrahim. La festa del sacrifici simbolitza la fe, confiança, i entrega a Déu. I en l’altra direcció, posa en relleu la generositat de Déu cap als seus fidels.

La festa pot variar segons el calendari lunar. És el desè dia del mesdhu-lhija (darrer mes del calendari islàmic). La data coincideix amb el dia que s’acaba el hagg (el pelegrinatge a la Meca, un dels cinc pilars de la religió musulmana) que haurà durat sis dies.

Oració, sacrifici i reunió

En els països àrabs, després que s’hagi acabat l’oració, els fidels aniran a l’escorxador a sacrificar el xai, o a la carnisseria per adquirir la carn halal. Habitualment, s’escull immolar un xai perquè aquest va ser l’animal escollit per Mohammed o per Ibrahim. Així i tot, s’accepten altres animals com ara: ovelles, vedelles, camells o cabres... segons possibilitats i punts geogràfics. La persona que sacrifica l'animal sovint és el cap de família o l'imam.

A Catalunya, els sacrificis només es poden dur a terme als escorxadors, i han de ser fets per matadors professionals. És només en aquests establiments on l’autoritat pot verificar que els operadors compleixen els requisits normatius i que la carn no serà perjudicial per a la salut. El sacrifici d’animals en domicilis particulars no està permès.

La persona que sacrifica el xai és un escorxador professional, que tindrà una formació en bones pràctiques de sacrifici, a més a mes ha de seguir la religió musulmana, i ha de complir amb la pràctica del sacrifici halal.

Les famílies sovint el que fan és fer la comanda a la carnisseria del barri, i el carnisser ja s’ocupa de contactar amb l’escorxador que el proveirà de les comandes fetes. També hi ha comunitats que es posen directament en contacte amb l’escorxador, i l’escorxador lliurarà les comandes fetes a la comunitat.

Després del sacrifici, famílies, grups d’amics i coneguts es reuniran a la taula per menjar la carn halal que haurà estat cuinada amb diverses receptes tradicionals. Junts gaudiran de l’àpat. Aquesta celebració sovint dura quatre dies i es pot allargar fins a rebre als pelegrins que retornen a casa de la Meca.

La festa també marca que cada grup, o cada família, consumeixi només el terç de la peça. Que un altre terç sigui regalat a amics i familiars; i el terç restant a persones que viuen situacions de pobresa i que no es poden permetre comprar carn halal per celebrar aquest dia.

A més a més, aquesta celebració vol ser una oportunitat per fer les paus amb els altres, per dialogar, per aclarir malentesos, fer regals als nens i recordar a aquells que ja no es troben entre nosaltres.

Com ha de ser el xai?

El xai ha de tenir unes característiques concretes, i igualment ha de ser sacrificat d’una manera específica. S’escullen xais adults, és a dir que tinguin més de 6 mesos. Això pot ser una dificultat a Catalunya, donat que habitualment els xais més grans dels que es disposa són els pasquals, que tenen 4 mesos d’edat.

També han de ser xais sans que no hagin passat per cap malaltia. I els ha de sacrificar algú que estigui certificat amb el segell de “halal”. En concret, s’ha d’estar prèviament autoritzat per l’Institut Halal. Hi ha un seguiment de sanitat i directrius que aconsellen que no es pot sacrificar fora dels escorxadors. Això els imams ho indiquen durant els sermons dels divendres d’aquest mes.

Halal significa “lícit”, que està permès per la llei islàmica. En el cas concret d’aquesta festa, voldrà dir que la carn ha estat preparada seguint les normes i les costums dels musulmans. Abans de sacrificar l’animal s’ha de pronunciar la frase: Bismil·lahwaAllahuAkbar (En el nom d’Al·là, el Compassiu, el Misericordiós) i manifestar la raó de l’acció. Tot seguit, es degolla l’animal, que estarà col·locat sobre el costat esquerre i mirant en direcció a la Meca, amb un ganivet afilat. També és important que l’animal, abans de ser sacrificat, no hagi vist cap altre animal sacrificat.

És el matader qui s’encarrega de preparar a gent qualificada que sigui musulmana de fe, practicant. En el cas dels sacrifics tenen llistes dels noms dels pares de famílies i es fa el sacrifici a nom d’aquesta persona. Això és el que es fa a Catalunya. Pronuncien el nom de la persona que ha fet l’encàrrec.

Polèmica a Europa

La pràctica del degollament halal ha provocat nombrosos debats. L’animal no s’ha de sedar abans de sacrificar-lo, i han de deixar-lo dessagnar. Uns assenyalen que aquesta és una mort ràpida i poc dolorosa; altres defensen que l’animal pateix durant els segons que dura el dessagnat.

En l’àmbit legal, la UE prohibeix des de 1970 sacrificar animals sense atordir-los prèviament. Així i tot, permet que cada estat membre reconegui com a excepcions els rituals religiosos. Dels 28 països, 16 permeten els sacrificis halal (seria també el cas de la pràctica kosher, seguida per la comunitat jueva) i entre ells figura l’Estat espanyol. Tanmateix, avui dia, es recull que hi ha comunitats islàmiques que permeten l’atordiment de l’animal (prèviament o posteriorment).

Halal, molt més enllà de la carn

Si bé halal és un adjectiu que de seguida es relaciona amb la carn, val a dir que és un terme que fa referència a tot allò que està permès, que es considera com a beneficiós i saludable, i que per tant es recomanable. Actualment, la comunitat musulmana entén l’adjectiu halal com a estil de vida que afecta tots els àmbits, no només el de l’alimentació, també l’economia, la moda, o la salut.

En contraposició, el terme que es farà servir per allò que està prohibit serà “haram”, que fa referència a allò que es considera perjudicial o abusiu per la persona. Per exemple: la pornografia, les apostes en el joc, l'alcohol, o l’especulació.