Què és la festa del Parinirvana?

(Lucía Montobbio –CR) Aquest dimarts la comunitat budista celebra la festa del Parinirvana. Durant aquest dia es commemora el moment en què el Buda històric, Siddharta Gautama, arriba al nirvana. Un instant que coincideix amb la seva mort física.

Val a dir que el fet es commemora a algunes escoles de budisme Mahayana; mentre que la branca Theravada a vegades trasllada aquesta commemoració al dia de la Vesak. La majoria dels temples celebren el Parinirvana el 15 de febrer, però algunes comunitats ho fan el dia 8 de febrer.

A Catalunya hi ha presència de més d’una escola budista, i de tradicions provinents de diversos països. Per això, segons el temple, el dia de la festa pot variar. A més, el Parinirvana se sol celebrar de portes cap endins i, per tant, no es fa visible amb actes de celebració externa.

Buda tenia vuitanta anys quan va morir, assolint la darrera alliberació. La jornada convida a reflexionar sobre el fet de morir, un element més de l’existència humana, un patiment més de la vida, la mort del cos i l’alliberació de l’esperit. Es recorda la vida del fundador, que es pren com a referent i exemple, i es llegeixen fragments de la Nirvana Sutra, text fonamental que s’assumeix com el darrer que Buda va pronunciar abans de morir i que medita sobre el fet etern, allò no mutable, el fet pur.

Durant aquesta celebració, cadascú és convidat a fer una revisió vital, què és el que s’ha viscut, en quin moment s’està, quin futur es voldria. També es dona importància a la vida de qui acompanya en el camí: amics, familiars, companys. De fet, aquesta jornada també rep el nom de “la celebració de la vida”. Sovint, els fidels també porten fotografies amb ells, imatges d’éssers estimats que ja han mort, i d’aquesta manera els fan presents mentre preguen. Un altre element que serveix per ajudar a la meditació, són les figures del buda jacent. Estàtues que representen al fundador estirat de costat dret, amb rostre serè: aquesta és la postura que va adoptar el príncep abans d’arribar al nirvana.

La llum també n’és protagonista. S’està celebrant la il·luminació, el trencament de cicle de renaixements, i per això la llum apareix com a símbol. Per exemple, els temples són a les fosques durant la pregària i quan aquesta s’acaba, s’encenen tots els llums de cop, recordant de forma metafòrica la mort física i l’alliberament de l’ànima.