On es fa classe de religió evangèlica i jueva a Catalunya?

(Lucía Montobbio –CR) Aquests dies s’ha sentit a parlar de l’inici de la classe de religió islàmica a centres educatius públics. Hi ha hagut polèmica entorn aquest pla pilot, tot i que es regeix per acords amb l’estat que fa anys que existeixen. Tal i com s’expressa en els acords del 1992, si deu famílies demanen al centre públic classes de religió jueva, religió evangèlica o religió musulmana, aquest l’ha d’impartir. Un dret sovint desconegut.

Escoles i instituts públics

No hi ha cap escola ni institut que imparteixi religió jueva, hi ha sis instituts que estan a punt d’impartir religió islàmica, i quatre escoles i un institut que imparteixen religió evangèlica. Tant per l’AUDIR com per l’OAR aquestes dades recollides, a través dels interlocutors d’aquest article, són versemblants. Les darreres dades públiques que tenen com a font el Departament d’Educació sobre aquest tema són de 2012 i de 2016. La Generalitat de Catalunya no facilita aquestes estadístiques.

El rabí Stephen Berkowitz, de la comunitat ATID de Barcelona, descriu que la comunitat jueva només és present en el marc educatiu privat, representada per l’escola Hatikva, l’única a Catalunya: “Som una comunitat petita i es fa difícil trobar una representació que sumi més de deu per a poder demanar religió jueva als instituts i escoles públiques”.

Anna Salvador, coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos, descriu que és difícil que les famílies demanin que es faci l’assignatura de religió, inclosa la catòlica, perquè és un dret que sovint es desconeix: “Com a mínim es necessiten deu demandes per a què s’imparteixi, i pocs centres faciliten aquesta opció de forma clara.”

Guillem Correa, president del Consell Evangèlic de Catalunya, exemplifica: “Per poder impartir religió evangèlica, al full d’inscripció dels centres ha de quedar clarament reflectida la informació, aquest formulari sovint queda amagat en les pàgines web de les escoles, sembla que es facin mans i mànigues perquè la demanda no aflori.” I continua, “ara mateix comptem amb 5 professors de religió evangèlica, són en un institut de Tarragona, tres escoles a Barcelona i una a Lleida, es fa difícil dir quin nombre d’alumnes exactes atenem... És un escenari trist que va de mal en pitjor.”

Urgell: “Tenim alumnes que no són adventistes”

A Catalunya hi ha una escola concertada adventista, l’escola Urgell; i una escola privada jueva, l’escola Hatikva. Aquesta última però es defineix com a escola no religiosa, diferenciant entre religió jueva i cultura jueva.

Betlem Polo, directora de l’escola Urgell, explica que el centre va obrir les seves portes a l’octubre de 1960 per donar resposta a les inquietuds d’un conjunt de famílies adventistes. Des del seu origen l’escola s’ha caracteritzat per ser un centre obert a l’entorn i a la diversitat cultural i religiosa.

“En concret, som adventistes, així i tot intentem tractar la religió de la manera més respectuosa possible, ja que tenim alumnes que no són adventistes, fins i tot hi ha alumnes que són ateus o que són d’altres religions.”

Si parlem de religió, l’escola Urgell se centra en concret en la lectura i l’estudi de la Bíblia: “Observem el que ens uneix, l’amor de Jesús i l’esperança d’una vida millor, el nostre objectiu és compartir amb els nostres alumnes els valors cristians i l’amor de Déu.”

Des de l’escola s’entén que l’educació depèn de la filosofia de vida, del concepte que es tingui de la persona, de la seva naturalesa o del seu sentit de transcendència. Aquest enfocament determina la modalitat de tot el seu Projecte educatiu: el tipus d’escola que s’organitza, els valors que es volen transmetre, l’estil acollidor i familiar, les activitats que es realitzen.

També és característica pròpia de l’escola la dieta vegetariana: “Cuidem la dieta perquè els adventistes parem molta atenció en això.” L’escola Urgell atén actualment a 330 alumnes, amb una línia des de P3 a 4t d’ESO. Compta amb una plantilla de 25 professors, el tutor de cada classe és qui s’ocupa d’impartir religió evangèlica.

Hatikva: escola de tradició i cultura hebrea

Yael Klein, directora de l’escola Hatikva remarca que tot i que no són una escola estrictament religiosa, són una escola jueva on les tradicions i cultura jueva tenen un nivell d’importància molt elevat. “Nosaltres som una escola que apareix gràcies a la comunitat jueva de Barcelona, som una fundació que neix de la CIB, la majoria dels alumnes són jueus o tenen part de la seva família jueva, per exemple un pare jueu i l’altre no, però també hi ha un 17% d’alumnes que no ho són.”

En aquest centre es pot estudiar cultura hebrea, llengua hebrea, els savis jueus, i també es llegeix la Bíblia per conèixer personatges importants del poble jueu, igualment es realitzen les assignatures comunes a la resta de les escoles, el seu funcionament és inspeccionat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Klein descriu que sí que celebren totes les festes jueves “i és clar, quan ensenyem el sentit d’aquestes festes, sí que parlem de les característiques religioses, el rabí està sempre convidat per a presidir aquestes les celebracions”. Altres característiques són que la cuina és kosher, que el director ha de ser jueu, que celebren tant el calendari festiu de Catalunya com l’hebreu, que els alumnes parlen anglès, castellà, català i hebreu quan juguen al pati, i que dels 40 professors, n’hi ha 10 que són jueus: “Són els que ensenyen la tradició, la història, i la llengua hebrea.” La vessant més religiosa de l’educació no la porta l’escola sinó les pròpies comunitats CIB, a Jabbad i a ATID.

L’escola Hativka ha crescut els darrers anys en nombre d’alumnes, actualment compten amb 300 estudiants que van de P1 a 4t d’ESO.”

Què passa amb les altres tradicions religioses?

És sabut que a Catalunya hi ha altres creences presents com ara l’hinduisme, el budisme, el sikhisme... Tot i així, el 1992, any en què se signen els acords abans mencionats, el judaisme, el protestantisme, i l’islam eren les que llavors tenien reconegut el notable arrelament per part de l’Estat.