Es declara la guerra a la fam

(Lucia Montobbio-CR) “Només un obstacle a la lluita contra la fam seria insuperable: creure que la victòria és impossible. Ara bé, totes unides i en connexió amb tots aquells que es consagren en la mateixa tasca, podem molt més del que creiem. No es necessita més per cometre l’empresa. Declarem la guerra a la fam.”

Així acaba el manifest, fet públic el 2 de juliol de 1955, de la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC). Responien a la crida de la FAO des d’on es treballava amb els governs, a nivell internacional, per fer front a urgències relacionades amb la fam i la desnutrició mundial.

Marie du Rostu, llavors presidenta de la UMOFC, a través d’aquest manifest, va llançar la primera campanya contra la fam que tingué ressò arreu i sobretot establí una nova consciència catòlica.

En concret, a l’estat espanyol, la crida es acollida per un grup de dones d’Acción Católica, sota la presidència de Pilar Bellosillo. Al 1959 organitzaren la primera campanya contra la fam a partir de la qual es configurà l’actual Mans Unides. Des de llavors, cada any, s’han anat llençant campanyes contra la fam. Ara fa 60 anys.

Una ONG d’Església

L'actual president de Mans Unides a Barcelona, Joan Martí, explica que a més a més, a partir dels anys 70, la Conferència Episcopal Espanyola va acordar que es fes una col·lecta extraordinària contra la fam al món a totes les parròquies d’Espanya (el segon diumenge de febrer) i que es convoqués una jornada de dejú voluntari el divendres anterior. Convocatòries que encara avui són vigents. “Diem que l’església té dos braços d’acció, un de curt que és el de Càritas donat que atén la realitat de pobresa que hi ha a casa nostra; i un de llarg que som nosaltres, Mans Unides, que actuem davant la pobresa dels països en vies de desenvolupament.”

Mans Unides es defineix així com l’ONG de desenvolupament de l’Església Catòlica, té una estructura diocesana on els seus membres exerceixen lliurement el seu compromís de caritat cristiana, treball per la justícia i opció pels pobres, col·laborant units en la forma establerta en els estatuts que es fonamenten en l’Evangeli i la doctrina social de l’església. Respon directament de l’autoritat del bisbe. “Tenim 72 Delegacions diocesanes a Espanya. Cada delegació compta amb comarcals i grups locals, que cobreixen tota la geografia espanyola té una important implantació a tot Catalunya, amb 10 delegacions regionals i 70 comarcals”, explica Joan Martí.

La fam avui

Després de 60 anys d’història de Mans Unides, la fam continua estant present en el món. És per aquest motiu que com explica Clara Pardo, presidenta de Mans Unides a Madrid: “Tot i estar commemorant el naixement d’aquesta entitat, no volem fer una festa perquè la fam de 821 milions de persones ens ho impedeix” i ha continuat “és una xifra que costa assimilar, sumen més que la població d’Estats Units i Europa junts, ha crescut per segon any consecutiu i el problema és que la dada és tan esfereïdora i brutal que es podria convertir en una estadística, una freda estadística, i no ens ho podem permetre perquè darrera d’aquests 821 milions, hi ha persones que somien, que viuen, pateixen, persones com qualsevol de nosaltres”.

Per desgràcia, continuem assistint a allò que el papa Joan Pau II va denominar, al 1992, la paradoxa de l’abundància: “Hi ha menjar per a tothom, però no tots poden menjar, mentre que el malbaratament, el descart, el consum excessiu i l'ús d'aliments per a altres finalitats, estan davant dels nostres ulls”.

La figura retòrica es torna a confirmar en l’informe anual de la ONU (2018). A partir d’aquest document, sabem que es perden a l’any 1.300 milions de tones d’aliments, suficients per alimentar 3.000 milions de persones. No cal ser matemàtic per adonar-se que la quantitat d’aliments que es perd cobriria la necessitat abans esmentada: 821 milions de persones que pateixen fam crònica.

Això queda agreujat a partir de la variabilitat climàtica que afecta els patrons de pluja i temporades agrícoles. “Si volem aconseguir un món sense fam i sense malnutrició en qualsevol de les seves formes per 2030 és imperatiu que accelerem i ampliem les mesures per fer forta la resiliència i la capacitat d’adaptació dels sistemes alimentaris i mitjans de subsistència de la població en resposta a la variabilitat climàtica i fenòmens meteorològics externs”, descriu l’informe.

Preguntem a Joan Martí si veient aquestes dades val més retirar-se d’aquesta guerra. “Em mostro optimista, tot i les xifres, imagineu-vos de quins números estaríem parlant sense l’existència de Mans Unides i d’altres ongs! Continuarem treballant per a què des d’aquí no es malbarati tant menjar, sensibilitzant a la societat catalana a través de xerrades, visites escoles, sopars solidaris, col·lectes... a l’hora que treballant amb els països del sud per a què puguin tenir aigua i cultivar el seu menjar, i la suficient estructura per poder conservar els aliments.”

Això mateix ha explicat Martha Roldán, membre de la Fundació Maquita que treballa conjuntament amb Mans Unides, i qui dona el seu testimoni del projecte desenvolupat a Quito. “Hem fet possible allò que semblava impossible, ara tenim aigua per regar i fins i tot arriba a casa nostra, ens podem permetre el luxe d’asseure’ns i prendre una tasseta d’aigua”.

60 campanya: la dona en el centre.

El 60è aniversari de Mans Unides gairebé coincideix en el temps amb el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. I així, aprofitant l’avinentesa, Mans Unides obre un nou període de tres anys que ha titulat “Promovent els Drets amb Fets”. Del 2019 al 2021 centrarà la seva tasca en la defensa dels Drets Humans com a eina i acompanyament a les persones més desfavorides.

El primer any d’aquest trienni es centrarà en una pobresa molt concreta, la de la dona. El cartell de la campanya 2019 mostra una fotografia en blanc i negre d’una dona, amb lletra gruixuda hi diu: "La dona del segle XXI: ni independent, ni segura, ni amb veu".

Joan Martí descriu que el 2019 vol centrar-se a totes les dones que pateixen desigualtat i marginació, a les víctimes de la violència i a les que lluiten pel futur, dones fortes que cada dia treballen impulsades pel desig d’acabar amb la fam i la pobresa. “La dona sempre ha estat important a Mans Unides, tant perquè la seva fundació ve donada gràcies a un grup de dones, com perquè en els projectes que desenvolupem veiem de forma clara que és gràcies a la dona que les famílies es mantenen més unides, es preocupen per la salut i higiene dels seus, per l’educació dels nens, per cuidar de la llar, i sovint treballen els cultius o venent productes manuals que aporten un sou a les famílies.”

L’acte de presentació de la campanya a Barcelona va anar a càrrec de Francesc Torralba, amb la presència del bisbe auxiliar Sergi Gordo. El filòsof, en la conferència pronunciada a Cristianisme i Justícia, va contestar la pregunta de què parlem quan parlem de dignitat? “Parlem de reconeixement de drets, d’unicitat, de singularitat, d’integritat, de la intimitat de cada ésser humà.” Eixos que sovint no es compleixen, sobretot si observem el col·lectiu de les dones.

Exemple d’això és el que explicava Guadalupe Zúñiga, qui va viatjar de Nador a Barcelona per donar el seu testimoni. “La realitat de la dona a Nador és molt crua. Les dones pateixen molt, des que surten dels seus països fins que arriben a Nador. És un recorregut de patiment, d’humiliació, no tenen drets i són violentades físicament i moralment. La dona és la part més vulnerable de tot aquest continent de migració. A Nador, les dones viuen a les muntanyes, en petits campaments, moltes queden embarassades i el procés de gestació, el part i la maternitat es complica en aquestes condicions de vida. Anima a aquell qui escolta al seu testimoni a “contribuir a Mans Unides, perquè nosaltres podem ser les mans i els peus de l’acció, però Mans Unides és el cos, i sense la seva contribució econòmica no podríem continuar”.

El cartell de la campanya

La coordinadora de márqueting de Mans Unides, Virginia Martínez, explica com ho han volgut mostrar en el cartell de la campanya. “Sovint pensem que “La dona del segle XXI” està formada, educada en la igualtat, que és coneixedora dels seus drets, que decideix com vol viure la seva vida, independent, fort, amb veu, vot... hi ha milions de dones, una de cada tres, que pateixen pobresa i que veuen violats els seus drets i dignitat i també són d’aquest segle.”

“La dona que surt fotografiada té una mirada directa, dura però honesta, és una dona de la Índia, lloc on Mans Unides va desenvolupar el seu primer projecte. És una dona que mira de front, plena de dignitat, tot i la seva difícil situació, com les dones per les que treballa Mans Unides des de fa 60 anys.”

“Amb les tres negacions, ni independent, ni segura, ni amb veu, volem provocar impacte. Però sobretot convidar a reflexionar sobre si existeix una igualtat real entre homes i dones arreu. Tots els conceptes protagonistes al cartell són els contraris als que podrien aparèixer quan pensem en dones del segle XXI.”

Mans Unides en xifres

Mans Unides va recaptar, en 2017, un total de 48.652.692 € per a finançar el seu treball de cooperació al desenvolupament i sensibilització. El 87,3% prové de fons privats, i el 12,7% de fons públics.

L’ONGD va aprovar 570 nous projectes de desenvolupament per un total de 38.524.002 €. Aquests sumats als projectes anteriors, ens donen un total de 894 projectes en execució.

Els projectes de Mans Unides van donar suport directament a 1.682.397 persones i a més de 6 milions de forma indirecta.

Es va treballar amb més de 400 socis locals en 59 països del Sud.

La seva base social suma 140 contractats, 76.081 socis, 5.160 voluntaris.

Missió: “Lluitem contra la fam, la deficient nutrició, la misèria, la malaltia i el subdesenvolupament i la falta d’educació”.

Visió: “Volem que cada persona, home i dona, en virtut de la seva dignitat, sigui capaç de ser, per si mateix, agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral, i del seu desenvolupament espiritual i gaudeixi d’una vida digna.”

Valors: “La dignitat de la persona, el destí universal dels béns, el bé comú, la solidaritat i la subsidiarietat.”