Episcopus analitza l’Església catalana i vigatana a Europa

(Bisbat de Vic) Els investigadors i grups de recerca interessats en la història del bisbat de Vic en el context europeu tenen una cita a la capital d'Osona del 29 de novembre a l’1 de desembre. La ciutat acull el Congrés 'Episcopus. La diòcesi de Vic i l’Església a Catalunya en el context europeu', que organitzen l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. El període d'inscripcions finalitza el 14 de novembre.

De caràcter internacional i multidisciplinar, el congrés s’emmarca dins el projecte Episcopus que lidera el bisbat de Vic per a commemorar els aniversaris de quatre bisbes fonamentals per a la història de la diòcesi de Vic i de Catalunya: Cinidi (516), Oliba (1018-1046), Veyan (1784-1815) i Torras i Bages (1899-1916).

La inauguració tindrà lloc el dimecres 29 de novembre a la Sala Sínodes del Palau Episcopal. Les ponències i comunicacions s’estructuraran en quatre àrees de coneixement: societat i política; art i patrimoni; pensament i educació; i llengua i literatura. Les abordaran especialistes de referència com són Paul Freedman (Universitat de Yale), Antoni Pladevall, Ramon Ordeig, Imma Ollich, Josep Moran o Carlos Alberto Moreira Azevedo (bisbe membre del Consell Pontifici per a la Cultura de la Santa Seu, delegat del seu president, el cardenal Gianfranco Ravasi). Ravasi ha considerat aquest Congrés “d'alt valor cultural i eclesial”, fet pel qual li va concedir “el patrocini gratuït del Consell Pontifici de la Cultura”.

El congrés compta amb la col·laboració de diferents entitats dels àmbits eclesiàstic, català i del territori diocesà: Consell Pontifici per a la Cultura de la Santa Seu, la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Afers Religiosos, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Vic, l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, el Museu Episcopal de Vic, el Centre d’Estudis Comarcals de Ripoll, el Patronat d’Estudis Osonencs, el Centre d’Estudis del Bages, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic, la Societat Verdaguer, la Societat Catalana de Filosofia (IEC), la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (IEC), la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (IEC), la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) i l’Associació Cultural Modilianum.

El projecte Episcopus es va inaugurar el novembre del 2015 com un "un projecte global i polièdric" i engloba més de 50 propostes arquitectòniques, socials, culturals, religioses, patrimonials i històriques a la diòcesi de Vic fins el març del 2018.

Les ponències i comunicacions s’estructuraran en quatre àrees de coneixement:

Societat i política
Les diòcesis, agrupacions de cristians en el territori, esdevingueren des de la Pau de l’Església i fins als nostres dies circumscripcions administratives, enquadradores de la població i, durant molts segles, del seu univers mental i moral, del seu estil de vida i dels seus modes de convivència interior i envers membres d’altres esferes culturals com musulmans i jueus. La progressiva construcció de marcs polítics civils dins el context de la Cristiandat occidental també implicà un paper preeminent, en diferents graus, dels seus responsables en la gestió del poder, una situació que trobà el seu final en un llarg procés estès entre els segles XIX i XX. Les relacions entre la parròquia i el municipi com a ens de caràcter més local, o la diòcesi i la demarcació comarcal com a ens de caràcter més ampli i territorial són aspectes susceptibles de ser investigats. També ho són les relacions socials i polítiques entre la diòcesi i les institucions presents en el territori.

Art i patrimoni
A mesura que reculem en el temps fins arribar a l’Antiguitat Tardana, una proporció cada cop més alta dels testimonis artístics i patrimonials conservats té a veure amb l’Església o amb l’expressió de principis, dogmes i continguts de la fe cristiana. El seu protagonisme en època medieval i moderna és innegable. Alhora, la resituació del paradigma polític a partir del segle XIX determinà una resituació també del panorama artístic i de la creació d’art cristià enmig d’un món que anava tenint altres esferes de creació i altres opcions espirituals. Però això va implicar també els inicis en la recuperació conscient d’un passat i en l’aplec d’un patrimoni insubstituïble.

Pensament i educació
Als segles medievals l’Església proveïa els únics àmbits dedicats a la instrucció i a l’activitat intel·lectual, que ja excel·lien a la diòcesi de Vic al segle X, on a la llum de la teologia es desenvolupaven coneixements que avui anomenaríem científics i tècnics. La predicació, la formació dels clergues i la dels fidels en àmbits rurals significà la formalització d’aquests coneixements i l’establiment de canals de transmissió. Però la independència progressiva del pensament científic i, finalment, el naixement de l’estat liberal, donaren característiques específiques a les iniciatives culturals i educatives empreses des de l’Església, al seu paper en el desenvolupament del sistema educatiu durant els segles XIX i XX i al debat sobre el model escolar. També és important analitzar el paper de la diòcesi en els àmbits de l’educació no formal: escoltisme, moviments infantils i juvenils, centres parroquials, etc.

Llengua i literatura
El paper de l’Església en la configuració del patrimoni cultural, lingüístic i literari és innegable al llarg dels segles, des de l’època medieval fins a la contemporània, amb els seus evidents alts i baixos: des de la creació de les llengües romàniques i els primers testimonis de la llengua literària, o la seva influència en la literatura catalana oral, fins a la funció que tingué durant el redreçament de la llengua i la literatura durant els segles XIX i XX. En aquells moments, el fet d’acostar l’Església a la societat del seu temps va suposar el naixement d’unes figures en el si de l’Església catalana, com Morgades i Torras i Bages, i entre els intel·lectuals i escriptors vinculats directament o indirecta amb la institució, que permeten descobrir els orígens del catalanisme.