(Jordi Llisterri -CR) Dimarts es va conèixer que el Departament d’Educació iniciarà un pla pilot amb quatre professors de religió islàmica a Catalunya per impartir per primera vegada aquesta assignatura en els centres públics. Les entitats laïcistes de Catalunya ja s’han oposat a aquesta mesura. Ateus de Catalunya, Europa Laica-Catalunya Laica i la Fundació Ferrer i Guàrdia consideren que s'utilitza els centres educatius “per ensenyar dogmes i fer proselitisme”. En un comunicat conjunt rebutgen assignatura prevista en els acords estatals amb les confessions minoritàries de 1992 i reclamen “una educació lliure de dogmes i sense adoctrinament”.
“Es tracta d'una equiparació de privilegis amb la religió catòlica, que serveix per a la perpetuació dels mateixos, i un menysteniment d’altres creences i conviccions”, asseguren. I creuen que “és una passa enrere per a l'assoliment d'una educació laica” i que porta a un “multiconfessionalisme a les aules” i a “la segregació de l'alumnat en funció de les creences dels seus pares, mares i tutors”. El text de les entitats laïcistes defensa “l'educació laica perquè és integradora i inclusiva, perquè respecta les creences de l'alumnat sense imposar-ne cap sobre les altres” i que “l'assignatura de religió, de qualsevol confessió, ha de quedar fora de les escoles sostingudes amb fons públics”.
Pla pilot
El pla pilot d’una assignatura de Religió islàmica a Catalunya es va donar a conèixer a través de la publicació en el diari oficial de la Generalitat i s’hauria de posar en marxa aquest curs amb un professor en quatre de les deu àrees educatives de Catalunya: Barcelona, Baix Llobregat, Girona i Tarragona. Caldrà veure si amb les dificultat en l'inici d'aquest curs es podrà acabar implanant.
Segons informen les entitats islàmiques la resolució va ser fruit d’un procés de negociació llarg on han participat la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, la Federació Consell Islàmic de Catalunya, la Federació Islàmica de Catalunya i la delegació de la Comissió Islàmica d’Espanya a Catalunya. I respon a “el treball realitzat pel teixit associatiu musulmà a Catalunya que ha estat decisiu i molt important per poder aconseguir aquest objectiu”.
La resolució del Departament d’Educació recorda que l'Estatut d'autonomia de Catalunya, article 42.7, afirma que “els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació”. I que l'article 21.2 estableix que les mares i els pares tenen garantit “el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions als centres educatius de titularitat pública, en els quals l'ensenyament és laic”.
Alhora, l’acord estatal de 1992 amb la Comissió Islàmica d’Espanya “garanteix l'exercici del dret dels alumnes musulmans a rebre ensenyament religiós islàmic en els centres educatius públics als nivells d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat”.
El marc actual
El marc normatiu per aplicar l’assignatura de Religió islàmica en els centres públics és el mateix que el de l’assignatura de Religió catòlica. L’assignatura és de lliure elecció per als alumnes en tots els nivells educatius. Per tant, si no hi ha demanda, no hi ha assignatura. Malgrat aquesta situació, actualment hi ha uns 250.000 alumnes catalans que fan aquesta opció lliurement.
El professorat escollit per cada confessió religiosa ha de complir amb els mateixos requisits de titulació i capacitació lingüística que la resta de docents. En l’assignatura s’avaluen coneixements i continguts de cada tradició, i no la confessionalitat dels alumnes.
L’actual direcció del Departament d’Educació, el conseller Josep Bargalló, sempre ha defensat públicament la creació d’una assignatura de cultura religiosa optativa però conjunta de totes les confessions enlloc de la classe de Religió de cada confessió. El marc jurídic actual no permet aplicar aquesta fórmula i mai s'ha concretat quina seria la implacació de les confessions en l'elecció del professorat i dels continguts. Alhora, els bisbes sempre s’han mostrat partidaris d’estendre el model de la classe de Religió catòlica a la resta de confessions que tenen reconegut aquest dret: islam, protestantisme i judaisme. És el model que posa en marxa ara el Departament d’Educació, gairbe 30 anys després de la seva aprovació, i que s'aplica a altres territoris de l’Estat.
La resolució de la Generalitat remarca que “la matèria Religió Islàmica ha de reflectir les llengües i cultures de les famílies musulmanes a Catalunya, així com la realitat que engloba musulmans i no musulmans, homes i dones de diferents procedències geogràfiques i culturals, amb la finalitat de transmetre a l'alumnat la perspectiva d'inclusió i l'educació en la diversitat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.