Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) Les entitats cristianes que treballen a Lleida amb persones sense llar han sortit al carrer aquest dijous a la plaça la Paeria de Lleida per denunciar el laberint burocràtic i digital que pateix el col·lectiu. Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida, Fundació Jericó, Les Llars del Seminari i Sant Joan de Déu Terres de Lleida diuen “prou” i alerten de la contradicció que implica “un sistema de protecció social que no protegeix”. A més, alerten que cada vegada hi ha més joves en aquesta situació. 

La directora d’Arrels Sant Ignasi, Rosa Majoral, afirma que “la pandèmia ha agreujat l’esquerda digital que ja patien les persones sense sostre i per aquest motiu, se’ls ofereix des de l’entitat un suport per a què puguin accedir a realitzar aquests tràmits online, a banda de l’acompanyament emocional i afectiu que també necessiten i que massa sovint l’Administració no garanteix suficientment”.

Sistemes de cures insuficients

Més d’un centenar de persones han participat a peu de carrer en aquesta iniciativa, entre vianants, equip tècnic, amics i amigues, voluntariat i les persones que pateixen una situació de manca d’habitatge. En l’acte s’ha llegit un manifest conjunt, enguany amb el lema ‘Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix’.

Les entitats critiquen que els sistemes de cures i de protecció actuals no estan essent ni suficients ni adequats per a sostenir les persones més vulnerables. D’aquesta manera, es posa el focus al laberint d’obstacles en què es troben moltes persones en un sistema que no les protegeix.

Major desprotecció amb la pandèmia

En aquest sentit, recorden l’impacte negatiu que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut amb les persones que pateixen més exclusió. A la precària situació que ja hi havia abans de la pandèmia, ara s’hi sumen les crisis amb plural: la sanitària, econòmica, laboral, social, digital, de relacions... que ha provocat la Covid 19 i que ha generat situacions d’una gran desprotecció social, personal, afectiva i emocional.

Per aquest motiu, la pandèmia ha posat de manifest la importància i consciència de tenir una casa i de tenir una llar. I en aquest context, les persones en situació de sense sostre han passat de ser invisibles a ser molt visibles al carrer, esdevenint un grup especialment molt vulnerable durant aquesta crisi i també, en la posterior estratègia de vacunació.

Dels petits “jo” a una societat del “nosaltres”

Hi ha 40.000 persones sense llar a Espanya i Arrels Sant Ignasi ha acollit 886 persones en situació de sense llar de les quals 81 sense sostre i 142 sense habitatge; xifra que ha augmentat, 40 persones més respecte l’any anterior en el mateix moment. Això, vol dir que hi ha més persones que viuen en institucions o allotjaments temporals (centres d’acollida, albergs, refugis, presons, hospitals...). També detecten un augment de joves entre 18 i 22 anys en situació de carrer, segons les entitats socials participants d’aquesta campanya.

Les entitats remarquen que el virus ha posat de manifest que tothom som vulnerables i ara, més que mai, necessitem bastir una societat que passi dels petits “jo” a una societat del “nosaltres”, que tingui cura de totes i tots.