Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Josep Miquel Bausset/ Monjo de Montserrat) Cada any el 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, l’Església celebra el dia de la Vida Consagrada, per recordar i pregar per les dones i els homes que intentem viure el seguiment radical de Jesús, per mitjà dels consells evangèlics.

Els religiosos i les religioses, els monjos i les monges i els membres dels Instituts Seculars, són dones i homes amb un cor gran i amb una capacitat immensa per a estimar i per a servir.

Dones i homes que, amb senzillesa, humilitat i bon humor, viuen donant-se als altres i donant-ho tot.

Dones i homes que lluiten contra el mal d’aquest món i rescaten aquells que se senten oprimits, oblidats o trepitjats pel poder.

Dones i homes que amb amor, retornen i restauren la dignitat que han perdut tants i tants germans nostres.

Dones i homes que acullen el drama dels qui no tenen treball, dels qui passen la nit al ras, dels qui viuen en la por i en la inseguretat i dels qui se senten asfixiats per la frustració i desànim.

Dones i homes que ajuden a fer néixer somnis nous en els cors cansats i abatuts de tants germans nostres que sofreixen.

Dones i homes de fe i de pregària, que parlen el llenguatge de l’amor i de la tendresa, amb la veu del silenci, de la comprensió i  de la solidaritat.

Dones i homes de pregària feta servei i de sol·licitud i afecte pels més indefensos i pels més dèbils.

Dones i homes de cor senzill, sensibles al dolor, a la desesperació i al cansament dels germans. 

Dones i homes que no abandonen mai les víctimes d’un terratrèmol, d’inundacions o de guerres, malgrat el perill que corren.

Dones i homes plens de bondat, de senzillesa i d’abnegació, que obren camins d’esperança i que somnien un món millor, per així fer realitat la utopia del Regne.

Dones i homes que acullen les víctimes d’un món egoista i frívol, víctimes del desamor, de la violència cega i de la brutalitat dels homes.

Dones i homes amb les mans obertes i els braços disposats a l’abraçada, a l’acolliment, a l’amor.

Dones i homes somiadors d’esperança i creadors de vida nova, que retornen la dignitat als qui han caigut en l’abisme de la droga, l’alcohol, de la ludopatia .

Dones i homes amb una mirada plena de tendresa i d’esperança i amb un cor immens, com un reflex de l’amor del Pare.

Dones i homes sense por, disponibles les 24 hores del dia, que amb la seva entrega curen l’anima dels qui no han rebut mai una carícia o una paraula d’amor.

Dones i homes que han descobert que la seva vida només té sentit des de l’amor expressat en el servei als més pobres, als malalts, als ancians, als immigrants.  

I és que la nostra societat quedaria paralitzada i el nostre món quedaria bloquejat i sense ànima, sense els consagrats. Com Carmen Costa i Delfina Soriano, de les Obreres de la Creu, els escolapis Francesc Mulet i Enric Ferrer, els Germans de Sant Joan de Déu, Pascual Piles i Joan Manel Quilabert, la cistercenca Anna M. Camprubí, les benedictines Esperança Atarés, M. Assumpció Pifarré i M. Teresa Solà, les Vedrunes Maria Trullols, M. Pilar Malonda i M. Teresa Gamissans el caputxí Eduard Rey, la salesiana M. Isabel Espinosa, els monjos de Poblet Lluís Solà, Rafael Barrué i Octavi Vilà, la dominica Lucía Caram, la teresiana Viqui Molins  i tants altres que, amb alegria i senzillesa, lluiten contra la injustícia, el sofriment o la pobresa.

Són milers de dones i d’homes de vida activa i contemplativa, que a les diòcesis catalanes es fan presents en el món dels malalts i de les presons, en l’ensenyament, les parròquies i les cases d’espiritualitat, en el món obrer i en l’atenció a les dones maltractades i els nois amb dificultats.

Encara hi ha algú que es pregunti per a què serveix la vida consagrada? O també, ¿on es troba l’Església de Jesús? És en aquestes dones i en aquests homes on hi ha present Jesús i on es fa present el Regne, com en les Carmelites Descalces de Mataró i de Tarragona, els jesuïtes de la Cova de Manresa, les benedictines de Sant Daniel i de Barcelona, els Dominics de Barcelona, els Carmelites Descalços de Lleida, les Clarisses de Pedralbes, les caputxines de Manresa, els salesians de Barcelona, les Vedrunes de Manresa, els Escolapis de Barcelona, les Cistercenques de Valldonzella i de Vallbona o els Mercedaris de Sant Ramon entre d’altres.

Com va dir el papa Francesc a l’assemblea de la Unió de Superiors Religiosos, els consagrats, hem de ser “testimonis d’una manera diferent de fer, d’actuar i de viure”, des de “la profecia del Regne”, per tal de ser “dones i homes que il·luminen el futur”. El papa ens demana que els consagrats, siguem capaços de seguir “el Senyor d’una manera profètica”. Aquest és el nostre repte i el camí a seguir com a deixebles de Jesús: ser homes i dones, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, de “fe senzilla i cor obert”, per així acollir Déu i els germans més necessitats.