Autories
La teòloga argentina defensa una teologia arrelada en la realitat, capaç d’escoltar els canvis del món i de donar testimoni de la doctrina social de l’Església
Cristianisme i Justícia ha arrencat el curs 2026-2027 amb una reflexió plenament actual: com parlar de Déu en el món actual. La teòloga argentina Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, ha ofert aquest dimecres la conferència "Claus per a una teologia del nostre temps", en què ha defensat una teologia capaç de partir de la realitat, escoltar els canvis socials i donar testimoni de la doctrina social de l'Església. En la seva intervenció, Cuda ha advertit també sobre el risc que "les ideologies tinguin la temptació d'esdevenir teologies" i ha reivindicat la necessitat d'un pensament teològic que no es desentengui de les transformacions del món.
Cuda, doctora en Teologia per la Pontifícia Universitat Catòlica Argentina i especialista en Teologia Moral Social, ha estructurat la seva intervenció a partir del mètode llatinoamericà del "veure, jutjar i actuar", aplicat a la situació actual de la teologia i del teòleg. La seva proposta ha partit d'una constatació: el context en què es fa teologia ha canviat profundament des de les darreres dècades del segle XX i, per tant, també cal revisar les mediacions i les formes amb què la teologia interpreta el món.
La teòloga argentina, que també és membre de la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials i de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, consellera del CELAM i professora a la Universitat Loyola de Chicago, ha situat la seva reflexió en continuïtat amb els pontificats de Joan Pau II, Benet XVI, Francesc i Lleó XIV. Segons ha explicat, els canvis socials produïts durant aquest període obliguen a preguntar-se si la teologia està realment partint de la realitat que viu la gent o si continua responent a categories pròpies d'un món que ja ha canviat.
De Joan Pau II i Benet XVI a Francesc i Lleó XIV
Cuda ha començat situant la seva reflexió en el recorregut que va des del pontificat de Joan Pau II fins a l'actual pontificat de Lleó XIV, passant per Benet XVI i Francesc. Segons ha explicat, entendre els canvis produïts durant aquestes dècades és imprescindible per comprendre també per què la teologia necessita revisar les seves formes de fer-se i les mediacions amb què interpreta la realitat. "Per parlar de les claus de la teologia del nostre temps, primer hem que almenys graficar quin és el context actual en el qual el subjecte teològic farà la seva tasca", ha explicat.
La teòloga argentina ha descrit així el pas d'un món marcat per la guerra freda a un escenari de nous conflictes; del capitalisme industrial i financer a l'economia de plataforma i el que alguns autors anomenen tecnofeudalisme; del ple ocupació a l'emprenedoria com a aspiració social; i de les formes tradicionals de participació política a una política cada vegada més condicionada per les xarxes i les emocions.
"Per parlar de les claus de la teologia del nostre temps, primer hem que almenys graficar quin és el context actual en el qual el subjecte teològic farà la seva tasca"
També ha assenyalat transformacions en l'àmbit religiós i teològic. Ha parlat del desplaçament de la teologia moral social per una moral centrada sobretot en qüestions bioètiques, del pas de la teologia de l'alliberament a l'ecologia integral i de la transformació d'una consciència configurada comunitàriament a una consciència cada vegada més condicionada pels algoritmes.
El teòleg ha de ser un "auscultor"
En el segon moment de la seva exposició, el "jutjar", Cuda ha reflexionat sobre la figura del teòleg. La seva proposta passa per abandonar una concepció excessivament autorreferencial de la teologia i situar el teòleg en contacte amb les persones i amb els conflictes del seu temps.
"El teòleg és un auscultor, no un escultor", ha afirmat. Amb aquesta expressió ha volgut remarcar que la tasca teològica comença per escoltar: escoltar la realitat, les persones i allò que està passant abans d'elaborar una resposta. Aquesta manera de fer teologia implica també situar-se a la frontera. "El teòleg, en aquest moment, treballa a la frontera", ha explicat. Una frontera que pot ser incòmoda i fins i tot perillosa, però que és precisament on es troba "el món real".
"El teòleg, en aquest moment, treballa a la frontera"
Per això, Cuda ha defensat una teologia que no es limita a interpretar la realitat des de fora, sinó que es deixa interpel·lar per ella. El teòleg, ha dit, ha de ser capaç d'escoltar abans de parlar i de dialogar amb realitats que no sempre encaixen en les categories habituals.
Aquesta perspectiva l'ha vinculada especialment amb el canvi d'accent que, segons la seva lectura, es produeix amb Francesc i que té continuïtat amb Lleó XIV. Davant d'un món nou, la teologia no pot limitar-se a reproduir les categories del segle XX.
De la teologia de l'alliberament a l'ecologia integral
Un dels eixos de la conferència ha estat precisament la transformació de les mediacions de la teologia. Cuda ha explicat que, en el nou context, la teologia no pot dialogar només amb la metafísica o la sociologia, sinó també amb camps com la demografia, la biologia, les ciències de l'atmosfera o la física.
En aquest procés, ha reivindicat especialment el desenvolupament de l'ecologia integral durant el pontificat de Francesc. Segons Cuda, el magisteri social de l'Església ha trobat en aquest nou paradigma una manera de dialogar amb universitats i àmbits acadèmics que tradicionalment havien estat més allunyats del pensament teològic.
La teologia, ha defensat, ha de ser capaç de llegir els nous signes dels temps. I això significa també assumir que els problemes actuals no es poden separar: la crisi ecològica, les migracions, la precarietat, les desigualtats, els conflictes polítics i les transformacions tecnològiques formen part d'una mateixa realitat. En aquest sentit, Cuda ha defensat que el repte ja no és només pensar la salvació com una qüestió d'alliberament dels oprimits, sinó preguntar-se per la supervivència i la dignitat de tota la humanitat.
El teòleg com a testimoni de la doctrina social
Un altre dels punts centrals de la intervenció ha estat la relació entre teologia i doctrina social de l'Església. Cuda ha insistit que el teòleg no és només qui parla o escriu sobre la fe, sinó també qui dona testimoni d'aquesta fe enmig de la realitat.
"El teòleg és el que dona testimoni", ha afirmat. I aquest testimoni, ha explicat, es concreta en qüestions com l'acompanyament de les persones, la defensa de la dignitat humana, l'accés als medicaments o la participació en la societat.
"Cal fer teologia amb el poble"
Per això, ha reivindicat una teologia que no es quedi en els conceptes, sinó que sigui capaç d'acompanyar processos comunitaris i socials. En aquesta perspectiva, la doctrina social de l'Església no és un discurs separat de la realitat, sinó una manera de donar testimoni enmig d'aquesta realitat.
La seva proposta connecta així amb una de les idees que considera centrals en el magisteri de Francesc: la necessitat de fer teologia "amb el poble". "Ningú no se salva sol", ha recordat, reivindicant la dimensió comunitària de la fe.
Laudato si', Fratelli tutti i Magnifica Humanitas
En el tercer moment de la conferència, Cuda ha plantejat el pas del "caos" al discerniment i a l'acció a partir de tres textos del magisteri recent: Laudato si', Fratelli tutti i Magnifica Humanitas. La teòloga ha llegit aquests documents com un recorregut que permet entendre la continuïtat entre el pontificat de Francesc i l'actual pontificat de Lleó XIV. La cura de la casa comuna, la fraternitat i els reptes de la tecnologia formen part, segons la seva interpretació, d'una mateixa pregunta sobre quin tipus d'humanitat es vol construir.
Aquesta qüestió es fa especialment evident davant la intel·ligència artificial. Cuda ha advertit que la tecnologia no es pot abordar només des de la ciència o la tècnica. Requereix també una reflexió ètica, política, social i espiritual. "La tecnologia adquireix llavors la creació ètica, i l'ètica adquireix així la creació ecològica del futur", ha plantejat. En aquest sentit, ha defensat que "el futur ha d'estar al servei de la humanització, i no a la inversa".
La resposta, segons Cuda, passa per un discerniment espiritual comunitari que permeti crear noves categories i preguntar-se què està passant en la realitat i què diu Déu a través d'aquesta realitat. "Què ens diu Déu avui a través d'aquesta comunitat, d'aquest sofriment?", ha plantejat.
"el futur ha d'estar al servei de la humanització, i no a la inversa"
Una teologia oberta al diàleg
La proposta de Cuda ha estat, en definitiva, una reivindicació d'una teologia que no tingui por d'entrar en contacte amb les fronteres del món contemporani. Una teologia que escolti abans de jutjar, que dialogui abans de tancar-se en les seves pròpies categories i que sigui capaç de donar testimoni de la fe en les situacions concretes.
Aquesta perspectiva també explica la seva insistència en el diàleg. La teologia, ha defensat, no pot ser una disciplina aïllada, sinó que ha d'estar en contacte amb la cultura, la ciència, la política, l'economia i les experiències concretes de les persones.
En aquest sentit, el recorregut pels pontificats de Joan Pau II, Benet XVI, Francesc i Lleó XIV li ha servit per mostrar que el canvi d'època també reclama una transformació de les maneres de fer teologia. No es tracta d'abandonar la tradició, sinó d'interpretar-la des de les preguntes del present.
Cristianisme i Justícia, entre la reflexió i el compromís
L'acte ha començat amb la intervenció de José Ignacio García Jiménez, director de Cristianisme i Justícia, que ha repassat l'activitat del centre durant el curs passat i ha presentat alguns dels reptes del nou curs. García ha posat l'accent en la tensió entre la reflexió i la mobilització social.
El director ha explicat que Cristianisme i Justícia rep habitualment invitacions per participar en xarxes, plataformes i causes socials, moltes de les quals comparteix, però ha defensat que la seva missió específica és la reflexió, el diàleg i l'anàlisi.
"La nostra missió és la reflexió, el diàleg, l'anàlisi, la construcció de ponts", ha afirmat. Això no significa, ha remarcat, mantenir-se al marge de la realitat, sinó contribuir a transformar-la des d'una tasca pròpia. "Volem conèixer la realitat per estimar-la millor i col·laborar en la seva transformació", ha resumit. García també ha recordat els 45 anys d'història de Cristianisme i Justícia i ha reivindicat la capacitat del centre per continuar adaptant-se als nous temps.
"Volem conèixer la realitat per estimar-la millor i col·laborar en la seva transformació"
Per la seva banda, Manu Andueza, coordinador de l'Àrea de Teologia i moderador de l'acte, ha presentat Cuda com una teòloga amb una trajectòria marcada pel diàleg entre teologia, política i realitat social. Andueza ha definit Cristianisme i Justícia com un "lloc de trobada" i un "lloc de preguntes" i ha remarcat que "no podem créixer mai si no fem preguntes".
Amb la conferència d'Emilce Cuda, el centre ha obert així un nou curs a partir d'una pregunta que travessa tota la seva proposta: com parlar de Déu avui perquè aquest llenguatge sigui intel·ligible i significatiu. Per a Cuda, la resposta passa per una teologia que parteixi de la realitat, escolti els signes dels temps i sigui capaç de donar testimoni de la fe i de la doctrina social de l'Església enmig dels reptes del present.
Temàtica
Institucions
Persones
