Egea: "una sola revelació es va manifestant a la humanitat una època rere l’altra"

(Direcció General d'Afers Relgiosos) Amín Egea (Barcelona, 1977) treballa d’arquitecte tècnic, però la seva autèntica vocació es decanta cap a les lletres. És llicenciat en humanitats i doctor en història. L’apassiona la història de les idees i, concretament, la història de les religions, interessos relacionats clarament amb la fe bahà’í, que professa.

D’on sorgeix la vostra vinculació amb la fe bahà’í?

Jo vaig créixer en una família bahà’í: els meus pares i els meus avis són bahà’ís. Jo sempre recordo, en to de broma malgrat ser ben cert, que els pares de la meva àvia, abans de ser bahà’ís, eren jueus, a l’Iran; el meu avi per part de mare, abans de ser bahà’í, era musulmà; i els pares del meu pare, a Cartagena, abans de ser bahà’ís eren catòlics. És a dir, soc descendent de jueus, cristians i musulmans, i tots van acabar sent bahà’ís. Educar com a família bahà’í vol dir també educar-se en totes les religions, però a mi ja em venia de família.

I com continua la nissaga?

Quan em vaig casar, la meva promesa era catòlica, i vam celebrar el matrimoni amb dues cerimònies. La cerimònia catòlica va tenir lloc a la cripta de la Sagrada Família, perquè ella solia anar a missa en aquella parròquia. A la nit, vam celebrar el casament bahà’í. El matrimoni catòlic es compromet a educar els fills segons l’educació catòlica, i nosaltres vam prometre educar els fills en l’amor a Déu i l’amor al proïsme, que, com que tots dos som creients, és un compromís que assumim de tot cor.

Ser bahà’í és aprendre de totes les religions?

Els bahà’ís, dintre de l’educació en la fe, ensenyem la història de la fe bahà’í, i també els ensenyaments de les altres religions. Ho fem sempre des d’una perspectiva bahà’í, és a dir, entenent que totes les religions són nusos d’una mateixa corda: en diem revelació progressiva. Una sola revelació es va manifestant a la humanitat una època rere l’altra. Els meus pares encara guarden una llibreta on, quan tenia sis anys, vaig escriure les vides dels fundadors d’algunes religions, com jo les entenia aleshores: Buda, Moisès, Crist, Mahoma...

La fe bahà’í reconeix tots els profetes anteriors?

Tots ells van sacrificar la vida per donar una missatge diví a la humanitat. Van confirmar les religions precedents, van anunciar un moment gloriós per a la humanitat, van ser perseguits per les forces civils i religioses de la seva època, però malgrat això, el seu missatge es va estendre per tot el món i, cosa que encara és més important, van canviar els cors de milions de persones. Quan era estudiant d’història i llegia Arnold J. Toynbee, que diu que darrere de cada civilització hi ha una religió, jo pensava que això, a mi, ja m’ho deien als set anys.

La revelació progressiva és un pensament propi de Bahà’u’llàh?

La revelació progressiva és una idea de Bahà’u’llàh, i no només això, sinó que també diu que el fonament de totes les religions és el mateix. Les veritats espirituals són les mateixes. També diu que el propòsit de totes les religions és fomentar l’amor i la veritat i, per tant, si en lloc d’això fomenten l’odi, la guerra i la divisió, val més no tenir religió.

Quin sentit o significat doneu els bahà’ís a la figura de Bahà’u’llàh?

Ens hi referim com a manifestació de Déu, tal com tractem els fundadors de les altres religions. Déu és molt més enllà de l’enteniment humà. Les ensenyances bahà’ís diuen que tot el que diem de Déu no són més que imaginacions. De fet, una vegada un parsi de l’Índia va escriure a Bahà’u’llàh, quan estava a la presó, i li va preguntar si donava la raó als monistes o als dualistes. Bahà’u’llàh va respondre donant arguments a favor de cada opció i va concloure: “Preocupeu-vos ferventment de les necessitats de l'edat en què viviu i centreu les vostres deliberacions en les seves exigències i requeriments.”

Recentment heu celebrat el bicentenari de Bahà’u’llàh.

De fet, hem celebrat dos bicentenaris: l’any 2017, el bicentenari del naixement de Bahà’u’llàh, i el 2019, el bicentenari del naixement del Bàb, el seu precursor. Mai no es van arribar a trobar, però van mantenir correspondència. Van néixer en dies consecutius amb dos anys de diferència. Salvant les distàncies, la seva relació recorda la que van mantenir Jesús i Joan Baptista, perquè Joan Baptista i el Bàb anunciaven la imminent arribada del Messies. És clar que també hi ha diferències, com el fet que Joan no havia abrogat la llei jueva, com sí que va fer el Bàb amb la llei islàmica, o que Joan no va escriure cap llibre amb la revelació, a diferència del Bàb.

Què s’ha fet per commemorar-ho?

Aquestes celebracions van tenir un caire sobretot local. Eren obertes a tots els públics, perquè gairebé tota la nostra activitat és oberta a tothom. En els dos aniversaris hem volgut familiaritzar la societat amb el missatge diví, tan necessari per a la humanitat, i ens han servit per inspirar-nos en les nostres vides, sobretot tenint en compte que molts dels seus iniciadors van patir persecució i martiri.

Al novembre vau ser convidat a la jornada RELIG 2019, sobre espiritualitat i medi ambient. Quin lligam hi ha entre la comunitat bahà’í i el repte mediambiental?

Distingeixo diferents dimensions. Tots els problemes globals, entre els quals hi ha els mediambientals, tenen una arrel espiritual: l’excés de cobdícia, la primacia de l’interès particular per davant del bé comú, el curtterminisme, la falta de moderació... Tot això, que ve propiciat per l’actual sistema econòmic i que ha provocat el problema mediambiental, en últim terme, és un problema espiritual, i la solució és, en últim terme, espiritual i no només tecnològica. Les persones han de canviar perquè canviï el model de societat. És molt difícil fer grans canvis només amb lleis. Partint d’aquest diagnòstic, una dimensió de la nostra tasca és treballar la dimensió espiritual de tothom: nens, joves i adults. I, per tant, comptem amb tota l’experiència educativa de la comunitat bahà’í.

En segon lloc, hi ha la conscienciació de governs i autoritats perquè prenguin decisions en aquest àmbit. La comunitat bahà’í ha tingut sempre oficina davant de les Nacions Unides, i ja abans, amb la Societat de Nacions, per treballar braç a braç amb totes les agències de l’ONU, a les quals pot aportar tota l’experiència acumulada arreu del món a nivell educatiu i de la praxi ecològica.

Finalment, la tercera dimensió aborda directament la problemàtica amb eines tecnològiques i econòmiques. A nivell mundial, la comunitat bahà’i té moltíssims projectes de desenvolupament social i econòmic encarats al medi ambient, sobretot a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. A l’Amèrica del Nord i Europa, la població bahà’í és més reduïda i els projectes són més modestos, però igualment significatius, com l’European Baha'i Business Forum, que treballa molt activament en l’àmbit de la responsabilitat social de les empreses, implicant molts directius en el canvi espiritual per tenir impacte social positiu.

L’educació espiritual va més enllà de la reflexió?

En els programes educatius de totes les comunitats bahà’ís sempre hi ha una part pràctica, d’activitats, i els infants solen escollir sempre activitats de medi ambient perquè estan molt conscienciats. Jo sempre els recordo que quan netegen un parc, no només estan treballant pel medi ambient netejant, sinó que també canvien la seva concepció del medi ambient que després comparteixen amb altres persones.

Quins reptes té la comunitat bahà’í en l’actualitat?

A nivell català, volem augmentar la capacitat d’atendre les necessitats d’un nombre més gran de persones. Hem de tenir més recursos humans per multiplicar les nostres activitats, com les que fem amb adolescents, que poden interessar tothom, independentment de les creences o religió, perquè no són de catequesi, sinó de valors d’inspiració bahà’í.

I a nivell més ampli?

També hi ha una necessitat a nivell estatal, que és el reconeixement d’alguns drets que altres confessions ja han assolit. La nostra comunitat mai no demana ajuts públics per a activitats confessionals, però en canvi tenim pendent el reconeixement civil del matrimoni bahà’i. Això és una realitat a molts països del nostre entorn i, sorprenentment, als anys cinquanta, en plena dictadura franquista, abans de la llei de llibertat religiosa del 1967 i del Concili Vaticà II, es van registrar matrimonis que només havien celebrat la cerimònia bahà’í.

També reivindiquem el reconeixement dels dies festius bahà’ís. Aquesta discriminació ens sorprèn, com si els drets dels ciutadans depenguessin del nombre de persones de cada col·lectiu. ¿Oi que seria inacceptable reconèixer drets als negres amb l’argument que a Catalunya n’hi ha molts i discriminar els aborígens australians perquè aquí són molt pocs? Doncs així d’inversemblant trobem que no es reconeguin per als bahà’ís alguns drets de què ja disposen les confessions a les quals s’ha reconegut oficialment el notable arrelament que tenen.