“Educar avui no consisteix en ensenyar a usar la IA; sinó a saber quan, com i per què usar-la”

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha presentat l'Escala IRIS, un marc pioner per a l'ús responsable de la intel·ligència artificial a les aules

Els alumnes ja estan de vacances, però la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) continua treballant per preparar les escoles davant d'un dels grans reptes educatius dels pròxims anys: la irrupció de la intel·ligència artificial a les aules. És per això que aquest dimarts ha presentat l'Escala IRIS, un marc pioner que vol orientar els centres educatius perquè incorporin aquesta tecnologia des de la transparència, la responsabilitat i la integritat acadèmica.

El document ha estat elaborat pel Grup d'Experts en l'àmbit digital de la FECC, coordinat pel professor titular de Tecnologia Educativa a Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Miquel Àngel Prats, i esdevé una de les primeres propostes a Catalunya que sistematitza l'ús educatiu de la intel·ligència artificial des d'un enfocament explícit d'integritat acadèmica, perquè “educar avui no consisteix en ensenyar a usar la IA sinó a saber quan, com i per què usar-la”. L'objectiu no és determinar si la IA s'ha d'utilitzar o no, sinó oferir criteris perquè cada escola pugui decidir quan, com i amb quina finalitat és pedagògicament adequada, preservant sempre el protagonisme de les persones en els processos d'aprenentatge.

Un marc per superar la dicotomia entre “IA sí” o “IA no”

La secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, ha recordat que els Grups d'Experts van néixer durant el curs 2024-2025 en el marc del desplegament del Marc Estratègic de l'Escola Cristiana de Catalunya. Aquests equips han treballat diferents àmbits prioritaris, com la comprensió lectora, les matemàtiques, els indicadors per a la presa de decisions als centres i la competència digital amb especial atenció a la intel·ligència artificial.

Ruiz ha destacat que aquests grups combinen professionals que treballen diàriament a les escoles amb experts externs, amb la voluntat d'unir la reflexió acadèmica amb la realitat de les aules. "Els nostres grups d'experts han estat formats per persones d'aula i per persones externes", ha explicat. També ha recordat que aquest no és el primer pas de la FECC en aquest camp: "El primer que vam fer va ser el protocol d'ús ètic de la IA i ara hem fet el marc".

“Som molt conscients que la IA ha entrat a l'escola i hem pensat que no pot fer-ho de qualsevol manera”

La secretària general ha assegurat que la fundació és plenament conscient que la intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia dels centres educatius. "Som molt conscients que la IA ha entrat a l'escola i hem pensat que no pot fer-ho de qualsevol manera", ha afirmat. Per això ha defensat que qualsevol decisió sobre aquesta tecnologia ha d'anar precedida d'una reflexió compartida.

"El que pretenem és fugir de la dicotomia dels centres d' 'IA sí' o 'IA no'", ha afegit Ruiz. "El món és més ric que aquestes dicotomies i hi ha d'haver una reflexió pedagògica compartida, serena i responsable per dur a terme decisions".

“La pregunta no és si la IA és bona o dolenta”

Per al coordinador del grup, Miquel Àngel Prats, el debat sobre la intel·ligència artificial s'ha plantejat sovint des d'una perspectiva equivocada. "Ens vam plantejar una pregunta inicial que era si la IA és bona o dolenta. Però la pregunta no és aquesta, sinó una de molt més educativa: què passa amb l'aprenentatge quan la IA entra a l'aula?". A partir d'aquesta reflexió neix l'Escala IRIS: "IRIS no pretén prohibir ni promoure la IA, sinó ajudar a fer visible quin paper té la persona i quin paper té la tecnologia en cada tasca", ha assenyalat. 

“L'Escala IRIS no és una escala per controlar; és una escala per fer transparent l'ús de la IA”

Prats ha insistit que el document no és una eina de control ni un sistema per fiscalitzar els centres. "L'Escala IRIS no és una escala per controlar; és una escala per fer transparent l'ús de la IA", ha afirmat. Al seu entendre, la integritat acadèmica comença quan es fa explícit "quin paper ha tingut la intel·ligència artificial i quin paper ha mantingut la persona en el procés d'aprenentatge".

Sis nivells per descriure la relació entre la persona i la IA

L'Escala IRIS s'organitza en sis nivells, del 0 al 5, però els seus impulsors insisteixen que no és una escala jeràrquica ni una classificació dels centres educatius. "No hem volgut fer una escala on cada graó sigui millor", ha explicat Prats. Per aquest motiu, el model es representa en forma de cercle, perquè "ens permet situar la IA en el seu propi ús i no en una escala progressiva".

El nivell 0 correspon a activitats realitzades íntegrament sense intel·ligència artificial. Al nivell 1, la IA actua únicament com a correctora de tasques mecàniques, com ara revisions ortogràfiques, gramaticals o traduccions. "Hem vist que a les escoles s'està utilitzant molt aquest nivell", ha comentat Prats. "La IA s'usa en tasques mecàniques; no aporta idees, només et corregeix un text o et fa una traducció".

Al nivell 2, la tecnologia deixa de limitar-se a corregir i es converteix en una font d'inspiració. "La IA ja no s'usa només per corregir, sinó que probablement li demanem opcions a partir d'unes indicacions de l'usuari. La IA és inspiradora", ha explicat. Aquest nivell permet generar idees inicials, però manté la responsabilitat creativa en mans de la persona.

El nivell 3 introdueix la generació d'un primer esborrany. "La IA genera un esbós inicial que l'usuari verifica i contrasta. El principi de verificació i contrast és molt important", ha remarcat. "Assumim la responsabilitat del producte final en un procés que requereix discerniment crític".

A partir del nivell 4, la IA es converteix en una cocreadora. Persona i tecnologia dialoguen, revisen i reformulen conjuntament el contingut. "L'humà i la màquina dialoguen de manera bidireccional", ha explicat el pedagog. Finalment, el nivell 5 contempla situacions en què la IA genera un producte complet sota la supervisió humana, com ara aplicacions o simuladors educatius desenvolupats pels mateixos docents.

“Més IA no significa millor educació”

Un dels missatges que Prats ha repetit amb més insistència és que incrementar l'ús de la intel·ligència artificial no comporta necessàriament una millora dels aprenentatges. Segons ha defensat, el valor de la tecnologia depèn sempre de la finalitat pedagògica que hi ha al darrere i no del seu grau de sofisticació.

"Una altra cosa que volem deixar clara és que més IA no significa millor educació", ha advertit. "Hi ha activitats on el nivell zero, els humans única i exclusivament, som els millors. També és veritat que hi ha activitats on el nivell cinc permet que els docents arribin a crear aplicacions educatives adaptades a les seves necessitats".

“A mesura que augmenta la potència de la IA també augmenta la responsabilitat humana”

Per aquest motiu, ha insistit que "el nivell adequat depèn de la finalitat educativa" i que l'Escala IRIS no pretén prescriure un únic model d'ús. "El protagonista continua sent la persona. Aquesta és la columna vertebral del que hem estat treballant", ha afirmat. "A mesura que augmenta la potència de la IA també augmenta la responsabilitat humana".

Transparència, honestedat i responsabilitat

L'Escala IRIS es construeix sobre tres grans principis: responsabilitat, transparència i honestedat. Segons els seus impulsors, aquests valors han d'acompanyar qualsevol ús educatiu de la intel·ligència artificial, independentment del nivell en què s'utilitzi.

Prats ha assegurat que "moltes escoles necessiten un marc on poder centrar i governar l'ús de la IA en tots els agents educatius". També ha observat que "els docents fan servir molt la IA però no sempre són del tot transparents a l'hora d'indicar en quin nivell l'han utilitzat", un fet que considera que cal revertir fomentant una cultura de la transparència.

“Hem de domesticar la IA, fer-la de casa”

"Cal ser honest, transparent i responsable en l'ús de la IA", ha defensat. Tot seguit s'ha preguntat: "Què és allò que cedim a la IA i deixem de fer nosaltres?". La seva resposta ha estat contundent: "Hem de domesticar la IA, fer-la de casa".

El coordinador del grup també ha volgut insistir que el model no classifica ni persones ni escoles. "No és una classificació de centres, sinó una manera d'identificar el grau d'integració de la IA en els processos educatius", ha explicat. "La decisió continua sent sempre humana; la IA pot donar suport però no substitueix el criteri docent ni la responsabilitat emocional".

Inspiració en Magnifica Humanitas

Durant la presentació, Ruiz també ha explicat que bona part del treball del grup ha trobat inspiració en Magnifica Humanitashttps://www.catalunyareligio.cat/ca/magnifica-humanitas-primera-enciclica-lleo-xiv, la primera encíclica del papa Lleó XIV. Segons ha dit, aquest document ofereix una mirada que posa la persona al centre del desenvolupament tecnològic.

"L'encíclica ens ha inspirat molt", ha afirmat. "El Papa ens diu que l'escola no està feta per seguir la velocitat del món digital, sinó per potenciar allò que la digitalització no pot oferir per si mateixa". Per això ha defensat que els centres han d'explicitar sempre l'ús que fan de la intel·ligència artificial i ajudar els alumnes a desenvolupar criteri davant d'aquesta tecnologia.

Amb la mirada posada en el congrés Quòrum26

La FECC compartirà ara aquest marc amb les escoles adherides mitjançant formacions, orientacions i espais d'intercanvi. L'objectiu és que cada centre pugui adaptar l'Escala IRIS a la seva realitat i disposi d'un marc compartit per governar l'ús de la intel·ligència artificial. A més, el document es presentarà oficialment al conjunt dels centres durant el congrés Quòrum26, previst per al mes d'octubre. "No només presentarem això, sinó que volem formar les escoles. Aquest és el segon gran repte que tenim", ha avançat Prats.

Segons el pedagog, després d'una primera etapa d'expansió accelerada de la intel·ligència artificial, ara és el moment d'incorporar-hi més criteri pedagògic. "Estem en un estadi en què probablement hi ha hagut un gran ús de la IA sense preveure'n totes les conseqüències", ha advertit. "El que cal ara és ser molt honestos i dir com i per què s'ha utilitzat".

“probablement hi ha hagut un gran ús de la IA sense preveure'n totes les conseqüències”

El Grup d'Experts en l'àmbit digital està integrat, a més de per Prats, per Montse Ballestero, Joan Calvo, Òscar de Paula, Montse Jiménez, Christian Negre, Santi Serrano i Susanna Tuset, representants de diverses institucions educatives vinculades a la FECC. La seva voluntat és oferir als centres eines pràctiques i referents fiables perquè la intel·ligència artificial esdevingui un recurs al servei de l'aprenentatge, sense perdre mai de vista que, tal com defensa l'Escala IRIS, com més augmenta la potència de la tecnologia, més gran ha de ser també la responsabilitat de les persones.

Amb aquesta proposta, la FECC aspira a oferir als centres una eina perquè la incorporació de la intel·ligència artificial no depengui de la improvisació ni de modes passatgeres. La voluntat és que la tecnologia estigui sempre al servei de l'aprenentatge i que, tal com ha repetit Prats al llarg de la presentació, el protagonisme continuï essent "de la persona".