(Fundació Pere Tarrés) El número 66 del monogràfic d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, la publicació que edita la Facultat d’Educació social i Treball Social Pere Tarrés – URL, posa l’èmfasi en un concepte de salut ampli que inclou la dimensió social, emocional, ètica i vivencial.
Els articles que conformen el nou número d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa tracten les aportacions que el camp socioeducatiu pot fer a l’abordatge de la salut. Aixó implica, com redefineix el concepte per superar la perspectiva biologista i mèdica i com el fet de contemplar-la també des d’una dimensió social i educativa contribueix a millorar la qualitat de vida humana, entesa en sentit ampli.
El monogràfic ve precedit amb l’article d’opinió “Sobre les formes d’interpretació de l’expressió ‘bona pràctica’” de Jesús Vilar Martín, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. Vilar planteja les dimensions tècnica, científica, jurídica i administrativa i ètica a l’hora de parlar de bona pràctica.
“La vessant psicosocial de la salut i la malaltia” de Carles Ariza, el primer article del monogràfic, al·ludeix a les conseqüències que la salut i la malaltia tenen en la vida quotidiana de les persones. El cap del Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció Agència de Salut Pública de Barcelona i professor de la Facultat Pere Tarrés – URL afirma que “treballar per la promoció de la salut és una de les grans eines a l’abast del professional social, per connectar amb la comunitat i apoderar-la, en el descobriment de les seves pròpies respostes”.
L’impacte de la complexitat en l’àmbit social i sanitari centra el segon dels articles de la directora general de l’Institut Borja de Bioètica URL Sant Joan de Déu –Terres de Lleida, M. Esquerda, i el GSS – Hospital Universitari Santa Maria Sant Joan de Déu – Terres de Lleida, J. Pifarré. L’article apunta com la bioètica pot orientar les professions de l’àmbit social davant dels nous reptes plantejats pel progrés biotecnològic i els canvis socials, per poder trobar criteris en un món postradicional, postcristià i postmodern.
El professor de la Facultat Pere Tarrés – URL, Paco López, autor del tercer article, analitza la relació entre educació social i educació per a la salut, posant-les en el marc de la contribució al benestar biopsicosocial de les persones, en el que les competències socials i emocionals juguen un paper nuclear. López fa una revisió d’algunes actuacions rellevants per a l’aprenentatge de les competències socials i emocionals bàsiques (autoconeixement, autocontrol, consciència social, habilitats socials i presa responsable de decisions) tant des de la perspectiva de la intervenció com del seu desenvolupament per part dels mateixos educadors i educadores.
”L’educador social al servei de salut mental” és l’article en el que els educadors socials Jordi Juanico i David Ventura reflexionen sobre la praxi en l’atenció en salut mental amb adolescents. Els dos professionals han volgut “repensar” i fer la seva contribució en la construcció del marc teòric de la professió. Així doncs, no han volgut definir un protocol d’actuació, han deixat negre sobre blanc les seves reflexions sorgides de diferents moments d’intercanvi i diàleg.
“Infants que no viuen en la infància” és el títol del darrer article del monogràfic. La mestra hospitalària a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Maria Urmeneta Sanromà, descriu l’experiència i la pràctica d’una relació educativa en un mitjà hospitalari, concretament a l’Escola per a infants de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Què viu, què sent i què valora una mestra hospitalària a l’hora d’acompanyar un infant que conviu amb la malaltia i el dolor? Urmeneta explica quines són les claus de la relació mestre-alumne-família en un moment en què la salut, i a voltes la vida, està en joc.
Intercanvi
D’altra banda, com és habitual, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa aporta a la secció Intercanvi un article titulat “El model de l’acompanyament extensiu dels adolescents: més enllà de l’educació en medi obert” que defensa el model basat en la figura d’un educador d’adolescents que interactua amb la comunitat, permet una intervenció altament eficaç. També hi apareix l’article “Mesurant la qualitat de vida de les persones sense llar: l’Escala GENCAT de Qualitat de Vida”, un instrument que analitza les diferències en funció de les característiques i la cronicitat de les persones en situació d’estar sense llar.
Llibres recuperats, Publicacions i Propostes
A la secció Llibres recuperats hi ha una crítica de Jesús Vilar, professor d’Educació Social de la Facultat Pere Tarrés – URL i director de publicacions, al llibre “Les orphelins de la Shoah. Les maisons de l’espoir (1944-1960)” escrit per Katy Hazan. L’apartat Publicacions conté una crítica de l’educadora social Fátima Cevallos “Una mirada psicosocial a la salut i la malaltia” de Carles Ariza. Els Llibres rebuts i la proposta temàtica pel proper número, que versarà sobre Educació social i justícia restaurativa, tanquen el monogràfic.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.