(Abat Oliba CEU) La crisi sanitària i les seves ramificacions econòmiques i socials van posar des del primer moment en evidència les esquerdes del nostre sistema. No va fer falta esperar molt, ja en els mesos d'abril i maig es van començar a multiplicar els casos de persones i famílies que van quedar desproveïts de qualsevol cobertura. "Abans de la pandèmia, una de cada deu persones o famílies que requerien la nostra ajuda no tenien cap mena d'ingrés, a l'abril i maig aquesta proporció va passar a ser una de cada quatre", observa el responsable d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala.
Es refereix Sala a persones a les quals no arriba l'Ingrés Mínim Vital, ni la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ni qualsevol altre tipus d'ajuda o suport familiar. La pandèmia ha actuat en una societat que compta amb una "protecció insuficient". En aquest sentit, ha recordat que, durant mesos, "molts serveis socials no contestaven". Des del seu punt de vista, una de les coses que la crisi de la COVID ha posat de manifest és "la feblesa del sistema".
La situació es va agreujar en coincidir amb una "crisi d'habitatge". "Imagineu haver passat el confinament amb tota la família en una sola habitació i sabent que, a més, no podríeu pagar el lloguer". A això cal afegir un altre factor de desigualtat latent que la pandèmia ha posat de relleu: "hem vist el factor d'exclusió social que suposa la bretxa digital", ha subratllat en una sessió virtual amb estudiants dels graus d'Educació de la Universitat Abat Oliba CEU.
Sala ha animat a aquesta audiència de joves universitaris a aixecar la mirada i ser conscients que, malgrat les dificultats, estan passant la pandèmia en el "costat amable" del món. "En el nostre entorn, hi ha molta gent que ha hagut de fer front a la situació sense ingressos, sense família, sense ERTO, atur o cap estalvi", ha observat.
Injustícia amb els joves
En un context universitari, el ponent ha defensat a la joventut de les crítiques que ha rebut per un comportament suposadament irresponsable. "Heu estat injustament culpabilitzats per quelcom que no era vostre", ha dit en relació amb l'atribució de responsabilitats per la segona ona.
Com en tota situació extrema, ha sortit "el millor i el pitjor" de cada persona o col·lectiu. En el cas dels joves, hi ha hagut molt del primer. En va ser un exemplet la "importància" del voluntariat jove en els primers mesos de la pandèmia, quan es va recomanar als majors que es quedessin a casa, ha recordat el ponent.
No és un any perdut
Sala també ha reflexionat sobre les implicacions de la pandèmia en l'àmbit de la reflexió personal i de l'atribució d'un sentit a la vida. "D'una forma bestial, la COVID-19 ha vingut a recordar-nos que la vida no pot donar-se per descomptada". Davant aquesta realitat, sobrevé la pregunta sobre què estem fent amb la nostra vida, perquè hi ha molta gent que es limita simplement a passar per ella: "molta gent viu la vida com si fos una espècie de talla i pega".
El responsable d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona ha insistit en la importància de decidir "quina vida es vol viure". En la mesura en què les circumstàncies adverses de la crisi sanitària hagin ajudat a plantejar-se la qüestió a fons, es pot dir que "no ha estat un any perdut. La pregunta és què has après de tu mateix i quin has descobert de tu mateix".
La sessió amb Sala s'emmarca dins de les activitats del programa 'Univesitats amb Cor', de Càritas Diocesana de Barcelona. La UAO CEU va ser la primera universitat de Catalunya a adherir-se a aquesta iniciativa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.