Jordi Llisterri –CR Aquest dilluns s’ha anunciat el nomenament de l’advocat Eduard Ibáñez com a nou adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra, l’arquebisbe Joan-Enric Vives. El Representant personal és una figura històrica que representa en el dia a dia els coprínceps episcopals davant del Govern Andorrà, i de relació entre els dos caps d’Estat, el copríncep francès i el bisbe d’Urgell. Aquesta figura va quedar fixada en la Constitució andorrana aprovada per referèndum el 1993 i des de 2012 l’ocupa mossèn Josep M. Mauri. Eduard Ibáñez serà l’adjunt a mossèn Mauri per decisió i nomenament de l’arquebisbe Vives.
Aquest nomenament s'intrepreta clarament com la voluntat de l'arquebisbe Vives de preparar el relleu de mossèn Mauri que ja ha complert els 80 anys. De fet, és la mateixa fórmula que es va utilitzar el 2012 pel relleu de l'anterior Representant personal, mossèn Nemesi Marquès. Com ara, primer Mauri va ser nomenat adjunt i després d'un temps de rodatge va ser promocionat a Representant personal. En el cas d'Eduard Ibáñez, es preveu que no sigui per un periode massa llarg. També seria el primer laic que assumeix aquesta responsabilitat en l'etapa constitucional d'Andorra.
D'altra banda, el nomenament també coincideix en els darrers anys de Joan-Enric Vives com a bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, que haurà de presentar la renúncia el 2024. Amb aquest relleu garanteix la continuïtat de l'equip de la Mitra i una transició fluïda pel que fa a les relacions amb el Govern d'Andorra.
Nascut a Barcelona el 1969, Eduard Ibánez Pulido, és llicenciat en Dret i Doctor en Dret Penal per la Universitat de Barcelona (1992 i 2007), llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (2012), i té estudis de Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. És advocat especialitzat en l’àmbit penal i penitenciari des del gener de 1993.
La seva trajectòria professional l’ha desenvolupat principalment a l’àmbit social i durant 19 anys va ser director de Justícia i Pau de Barcelona. També va ser president de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya (2010-2019). Des de la seva creació, fins al 2020 va ser president de la Fundació Catalunya Religió i un dels principals impulsors d’aquest projecte comunicatiu, on escriu el blog Apunts eticopolítics. Pertany al Moviment de Professionals d’Acció Catòlica.
També ha fet classes en diversos centres universitaris, com la Facultat de Filosofia de Catalunya, la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés i la Facultat de Comunicació Blanquerna -de la Universitat Ramon Llull- i abans a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB). Els darrers dos anys ha treballat com a tècnic a la Direcció General d’Afers Religiosos, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Té molts articles a revistes especialitzades i ha publicat diversos llibres: L’Economia de Francesc, Editorial Claret (Barcelona 2020); La lluita per la llibertat religiosa i de consciència, Editorial Claret, (Barcelona 2019); La libertad religiosa: derecho humano fundamental, motor de progreso social, Comisión General Justicia y Paz de España (Madrid 2017). Està casat i té dos fills.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.