(Editorial Claret) La tercera encíclica del papa Francesc presentada a Assís a principis d’octubre, ‘Fratelli Tutti’, ha estat publicada en català en una edició de l’Editorial Claret.
El 2013 es feia pública la primera encíclica del papa Francesc, ‘Lumen fidei’, firmada pel papa Bergoglio i amb aportacions del papa emèrit, Benet XVI. Dos anys després, es publicava ‘Laudato Si’, la primera encíclica ecologista dedicada al medi ambient i al desenvolupament sostenible on Francesc exposava els seus arguments teològics, científics i morals per desenvolupar estratègies contra el canvi climàtic.
En un context on el món està patint els efectes de la Covid-19, aquest dissabte dia 3 d’octubre, el papa Francesc ha firmat una nova encíclica: ‘Fratelli tutti’, al Sacro Convent d’Assís, davant del sepulcre del Poverello. Aquesta nova encíclica, traduïda al català i publicada per l’Editorial Claret, està centrada en la fraternitat i inspirada en les paraules de Sant Francesc d’Assís, “Fratelli tutti”, és a dir, “germans tots”.
El document està dividit en vuit capítols que al mateix temps es distribueixen en 287 punts, una introducció i pregària al Creador i una segona pregària cristiana ecumènica. El primer capítol d’aquesta encíclica tracta sobre les ombres d’un món tancat: la globalització i el progrés sense un rumb comú, les pandèmies, l’esperança. El papa ens presenta el repte de reconstruir una “Europa unida” davant la necessitat de cuidar el món que ens envolta. També fa una reflexió sobre la pobresa, “els drets humans, no suficientment universals”, les guerres, la soledat i la inseguretat de les persones que se senten abandonades. El segon capítol s’anomena Un estrany en el camí i s’explica a través de la paràbola del bon samarità: amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d’homes i dones que fan pròpia la fragilitat dels altres.
En el tercer, parla sobre com pensar i gestar un món obert. El papa destaca “el valor únic de l’amor” per construir un món nou des de la “llibertat, la igualtat i la fraternitat”. En el quart ens parla sobre la necessitat de tenir un cor obert al món sencer i en el cinquè ens proposa millores polítiques: “Per fer possible el desenvolupament d’una comunitat mundial, capaç de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquin l’amistat social, fa falta la millor política posada al servei del verdader bé comú”. Els tres últims capítols fan referència al diàleg, l’amistat social, els camins de retrobament i les religions al servei de la fraternitat en el món. A l’últim capítol, a part de fer una crida a fonamentar la nostra vida en “raons sòlides i estables” que ajuden a fer possible la fraternitat defensa la identitat cristiana i reclama la llibertat religiosa als països on els cristians són minoria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.