×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Claret) L’Editorial Claret va presentar dimecres “Canviar el consum per canviar la vida”, premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2019, en un diàleg entre Josep Maria Esquirol, Laura Mor i Carles Armengol. Laura Mor, editora i periodista que va conduir l’acte, va iniciar la presentació introduint el filòsof Josep Maria Esquirol, autor de La penúltima bondat, La resistència íntima i el Respirar dels dies; i el pedagog i autor del llibre a presentar, Carles Armengol, actual responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses a la Direcció General d’Afers Religiosos, que ha treballat en diverses fundacions socials i educatives.

El llibre aborda la dimensió personal i antropològica del consum i ofereix orientacions sobre com educar i ajudar al canvi necessari en els nostres estils de vida. L’obra pretén conscienciar-nos sobre el canvi en els nostres hàbits i descobrir-nos fins a quin punt ens és urgent aplicar-los. Laura Mor va subratllar que “el llibre reflexiona sobre com fem les coses, com decidim viure, com decidim caminar”

Per la seva banda, Carles Armengol, va explicar que el primer pas per canviar alguna cosa era ser-ne conscient. I un cop se n’era, calia tenir criteri, un concepte associat al sentit comú, que ens havia de donar la base en el context de la conversió ecològica. En el llibre, l’autor recupera textos bíblics, referències a la doctrina social de l’Església i tot un llegat eclesial que ens ajuda a orientar-nos. 

Fent referència a l’encíclica de Laudato Sí, Laura Mor, va citar una frase del Papa Francesc on afirmava que: “mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes, comprar, posseir, consumir”. Davant d’aquesta relació entre el tenir i el ser,  el filòsof Josep Maria Esquirol va aprofundir en el significat de la paraula consum,  afirmant que el concepte en sí no era intrínsecament pervers, sinó que era la degeneració d’aquest, és a dir, el consumisme, el problema principal ja que ens mantenia indeterminadament insatisfets i ens limitava a les satisfaccions passatgeres i superficials.   

Davant d’aquest context on la societat tendeix a fer-ho tot consumible i a reduir-ho a objecte de consum, la periodista va fer referència a una cita del llibre que deia “El creador, viu entre nosaltres, i la seva presència no ha de ser fabricada, sinó descoberta, revelada”. L’autor va afirmar que la frase en el llibre connectava amb el consumisme com a estil de vida, com a model, i que situava la satisfacció de les nostres necessitats fora de nosaltres mateixos.

Carles Armengol també va fer referència a l’encíclica de Laudato Sí del Papa Francesc, que parla de la conversió ecològica integral, que planteja una mirada sobre la realitat i intenta abastar els problemes i fractures del món i la societat. Una encíclica que com va dir “Marcarà una era en el pensament social de l’Església, un abans i un després”. Carles va afirmar que la crisi no es dividia entre una qüestió social i una qüestió ecològica, sinó que havia de considerar-se a nivell global, ja que l’origen, el problema de fons, era el mateix: la mentalitat, la manera de fer, el sistema. 

El llibre proposa una guia pedagògica per treballar el canvi de consum a les escoles, el canvi d’hàbits, però deixa palès que el canvi comença en la família. El llibre, amb una inspiració cristiana, vol ser una interpel·lació directa als cristians, als educadors cristians en concret, però està escrit amb el convenciment que bona part d’aquesta interpel·lació i del camí a recórrer pot ser compartit per creients i no creients.